Categoría: Letra C

Població del Partit Judicial de Vinaròs. Forma part de la comarca dels Ports i antiga Aldea de Morella. En relació a Vinaròs la història de Catí (Pàg. 165) senyala que va demanar l’any 1463, durant les guerres de la Unió, emprèstits a vàries ciutats entre elles Vinaròs, prestant-les un tal Francesc Foix, que els va dixar 10.000 sous, la quantitat més forta, d’un total de 26.000 que n’havia de tornar per a que dixessen lliures a catinenc empresonats en el castell d’Alcalà de Xivert. En Catí es conserva en la seua església parroquial una custòdia de plata dorada obra dels orfebres vinarossencs Piñol de l’any 1792. Medix 110 cms. Va ser costejada pel matrimoni Joaquim Miralles i la seua esposa Mª Teresa Suñer. També són dels orfebres vinarossencs una corona de plata de l’Assumpció i unes làmpares de l’altar major, també de plata, de 1802 i 1804, obsequi de Vicent Sanjuán, «Hijo de Catí / Beneficiado Archivero Mayor / y Vice-Secretario .Jubilado del Ilmo. Cabildo de la Sda. Igª Metropolitana / Pª de Valencia. Año. 1802″ Una està dedicada a Mª Santíssima i l’altra al Santíssim Sagrament. Josep Mª. Espinàs en el seu llibre «A peu per l’Alt Maestrat» explica que unes dones li van contar que un dels Miralles de Catí es va casar amb una xica molt guapa, que li dien «la farolera», perquè era filla del farer del port de Vinaròs; que va tenir molt mala fama, es banyava en llet de burra i va dilapidar la fortuna del seu marit (Pàg. 175). El seu ajuntament, de 1427, amb una llotja en la planta baixa com l’antic de Vinaròs per al comerç de la llana, és de la mateixa època que el de Vinaròs, del segle XV, amb finestres similars. Separada de la població es troba la finca de la Salvassòria, on s’han criat bous per a les corregudes reals de Vinaròs. Allí es troba dissecat un cap d un bou que va ser «indultat» a la plaça de Vinaròs, per la seua valentia, havent rebut més de dèset vares i havent matat un set cavalls durant la correguda. Molts vinarossencs estiuejen a l’Ermitori de la Misericòrdia de l’Avellà, prenent les seues aigües medicinals i altres hi viatgen per relacions comercials i turístiques. Mossèn Puig en la seua segona part de “Historia breve y documentada de la Real Villa de Catí”, cita a Vinaròs en les pàgines 25, 28, 29, 39, 48, 64, 107, 111, 126, 136, 139, 141, 157, 168, 174, 185, 188. També apareixen cites de Jacinto Moliner, avantpassat del nostre alcalde en pp. 145 i 152, i de Crozat en la pàgina 118.

Població del Partit Judicial de Vinaròs.

Comanador de la Comanda de Benicarló i Vinaròs entre els anys 1514 i 1534? . Ente els documents que conserva el nostre Arxiu Municipal en que apareix documentat es troba un pergamí de l’any 1514 que és una sentència donada per ell com a tal Comanador de Benicarló i Vinaròs, en la querella posada per Vinaròs contra Benicarló a causa d’haver perseguit el justícia de Benicarló el “malfactor” homicida Rafel Figuera dins del nostre terme. (Bover Puig, J. Documentos del Maestrat. Boletín del C. E. M. , nº 66, Juliol desembre de 2001).

(Càlig, 1901). Alcalde destacat de Benicarló en el periode 1931-1938. Molt convençut i propagador de les seues idees republicanes i molt recte, va patir, però, la incomprensió de altres idealistes més radicals. Va rebre gran suport des de les publicacions vinarossenques i en especial de “Patria Libre” i del seu director, Alvaro Pascual Leone. Les seues Memòries, publicades a l’exil-li a Mêxic en 1982 són expressives i molt interessants per a conèixer aquesta difícil època de la República i guerra civil en les nostres terres, vistes des del ban dels perdedors. En referència a Vinaròs recordava que un comerciant de vins va introduir en el negoci el seu pare; que el seu mestre en Càlig era D. German Carbó de qui guardava molt bon record; que va assistir a un mítin de Marcel.lí Domingo celebrat en el Centre Republicà (un local molt antic segons ell); va ser empresonat a Vinaròs per escriure un article i diu així: “No recuerdo si fue el martes o el miércoles, cuando recibí un citatorio del juez de Vinaroz para que me presentara al Juzgado de Primera Instancia, con el fin de responder a los cargos por el artículo publicado en el semanario Libertad. Me presenté al Juzgado y los acepté, sosteniendo que lo dicho era cierto, aunque no lo podía comprobar. Se ordenó mi detención y desde ese momento quedé en la cárcel: Estaba tan consciente de que había de ocurrir así, que llevaba mis libros de contabilidad y una serie de cosas atrasadas para ponerlas al dia; además, la máquina de escribir, para que no faltaran los artículos para el semanario, que según me decían los amigos, eran muy solicitados. / La noticia se extendió como pólvora por toda la provincia y la idea que tenía de que allí podría trabajar, era una vana ilusión. Sólo cuando el guardia tenía orden de cerrar la puerta principal y hacía salir a las visitas, podía hacer algo. Entonces aprovechaba para escribir el artículo y mi nombre se dió a conocer más allá de la provincia, adquiriendo en el acto, una categoría especial. Nunca se había visto cosa igual en la cárcel de Vinaroz: De todos los pueblos venían amigos y correligionarios; la cola era interminable y los obsequios eran tantos, que después de saciar el apetito de los presos, se enviaban los cosas de comer al hospital. El tiempo que se daba a cada visitante era el estrictamente necesario para saludarme y era concesión especial del señor juez, quien sabiendo de qué se trataba, permitia lo que parecía ser una amenaza para el orden público. Cuando llegaba la noche, estaba molido de tanto apretón de manos. / La Ley de Responsabilidades Políticas que se promulgó durante la República, concedía quince días de plazo para que se resolvieran todos los casos políticos y desde allí me tenían que conducir a la cárcel provincial para celebrarse el juicio en la Audiencia. (…)”; En el vaixell en que surtiria després des d’Alacant cap a l’exil.li va coincidir entre altres polítics amb el metge Mario del Pino que cita sovint el Dr. Ribera en el seu llibre “Zonariv”.

(Vinaròs). Emigrat a Barcelona. En 1960 publica al setmanari “Vinaroz” diversos poemes en castellà o en valencià. D’entre elles s’aporta el següent sonet, que reflexa el sentiment de qui voldria estar vivint sempre al poble i publicada al “Vinaroz” del 18 de juny de 1960:
SONETO
Yo tengo en el jardín de mis amores

una flor preferida, blanca y bella,

brillante cual la más límpida estrella,

ornada con los más ricos primores.
El cielo azul le da sus esplendores,

La envuelve el sol en cálida delicia

y el verde mar sus plantas acaricia

meciéndola en arrullos soñadores.
¡Ay, Vinaroz querido!Tu hermosura,

gentileza sin par, cantar procura

en vano el torpe labio balbuciente.

Tan sólo el alma logra en su quimera

decir en un suspiro: -¡Quien pudiera

gozar de tu visión eternamente!
(Barcelona 1960)

La imposició i introducció de la llengua castellana es va produir arran del decret d’unificació de Nova Planta. A l’Ajuntament, la darrera acta escrita en valencià porta la data del dia primer d’octubre de 1707, i la primera en castellà és la del dia 9 del mateix mes i any. En canvi, l’Església fou més reàcia, ja que a l’arxiu parroquial es troba la primera partida de baptisme en castellà amb data bastant més posterior, la del dia 10 de desembre de 1717, o siga, de 10 anys després. Cal dir, però, que molt abans, a les escoles s’ensenyava la doctrina i a resar les oracions, quasi sempre, en castellà.