Categoría: Letra C

Tenim recollida una notícia de l’any 1883 (17 de juny), que diu així: «El casino de s. Telmo de Vinaroz ha sido cerrado provisionalmente, de orden del gobernador de Castellón, por fomentarse en él la resistencia de marinos a terminar la huelga iniciada por ellos» (Mª Teresa Badía en «Ayer noticia, hoy recuerdo”. Hace 100 años. Diari Mediterráneo).

Instal.lat en la casa noble dels Febrer de la Torre (actual col.legi de la Consolació) va ser inaugurat en 1892. Poseïa biblioteca i sales d’esbarjo (saló de música amb piano, etc). L’edifici, que era la casa pairal dels Febrer de la Torre amb escut heràldic, l’havia venut Don Josep Maria Febrer de la Torre en 1875 a Vicenta Esteller Esteller, la qual va llogar-lo per a Casino. Arseguet, l’administrador que vivia baix dels salons va promoure un plet perquè a dalt es feia ball i es movia el sostre, no estant preparat per a aquests menesters i perillava la seua vida i la de la seua família. Va conviure aquesta entitat amb una similar denominada Círculo Católico. (Vide Col.legi de la Consolació).

Vigent en 1902, va ser lloc elegit per celebrar un grandiòs banquet en honor al ministre Canalejas en la seua visita a Vinarós.

Des del segle passat tenia la contrata de construir les casilles de la fira Domingo Julbe i ja en els darrers anys que es va celebrar a la plaça de «La Mera», mantenia aquesta tradició familiar el fuster Manuel Garcia Julbe, alternant amb altres constructors com Pedro Giner Torres, Baptista Pla i Agustí Cervera. Pedro Giner Torres les va construir durant 33 anys seguits, segons va revelar a Manuel Foguet en l’article “Interrogamos al constructor de las casetas de la Feria”. (Setm. “Vinaroz. 21-VI-1958). Les casilles eren menudes, fetes de fustes llargues, que els fusters clavaven i desclavaven abans i desprès de la fira. Els firaires (“fireros”), quasi tots ells forasters, s’instal.laven i les forraven amb teles i encerats per protegir-se contra les pluges, omplint-les desprès amb els seus gèneres. Les casetes que es construien aquí eren molt menudes encara que als xiquets els pareixien enormes, ja que sols tenien uns dos metres lineals i se’n construien de 70 a 125 casilles. Clar que molts firaires tenien una o vàries casilles, a més d’alguna atracció. Les antigues casilles no tenien res a vore amb les casilles actuals que en comparació són grandíssimes. Alguns firaires allargaven la setmana de fires i aprofitaven per fer unes xicotetes vacances i banyar-se a la platja. Els “tirets”, venedors de joguets, bijuteria, “tarroners”, xurreries eren les casilles de més apetència i els productes més comuns que s’oferien en elles.

Vide Consums.

En alguns llocs tocant a la costa marítima existien unes xicotetes casilles o garites de carabiners on es guarien els carrabiners mentre muntaven guàrdia per evitar principalment l’entrada fraudulenta de productes de contraban. Eren de forma rectangular, on només cabia una persona asseguda. Eren d’obra i molt senzilles, amb dos xicotetes obertures a mode de finestres als costats. Ja es trobaven molt arruinades en 1950, desapareixent poc temps després.