Categoría: Letra C

Establiment de restauració de fama nacional. Creat per Alexandre Puchal, el qual havia estat un rodamón; reposter del 1er. Comanant del Destroyer Joan Lazaga, quan encara no se’l coneixia a Vinaròs com a Pocho, si no com a «Pochet»·; coneixia per tant els gustos de la gent refinada. Instal.lat al carrer de sant Gregori en 1942, la seua anomenada va anar creixent amb els anys. Fraga Iribarne li va concedir la medalla de bronze al Mèrit Turístic. Les millors guies gastronòmiques i revistes espanyoles es feien ressó d’aquest restaurant que va donar a conèixer els nostres llagostins, gràcies a la manera peculiar de preparar-los i servir-los. Per allí han desfilat escriptors, ministres, contraalmiralls, capitans de l’Estat Major, ambaixadors, toreros, artistes i personalitats de tota mena, etc. Citarem dels que tenen estampada la seua signatura a Salvador Dalí, Chartlon Heston, Raf Vallone, Antonio Bienvenida, Rafael Gil, Pepe Nieto, Victoriano de la Serna, Pepa Flores (Marisol), Julio Aparicio, Paco Camino, Héctor Núñez, Manuel Lozano Sevilla, Jaime de Foxà, Concha Alòs, Baltasar Porcel, , J. del Valle Inclán, Diego Puerta, Vicky Lagos, Nati Mistral, Juan Abelló, Ismael Merlo, Jordi Tarré, etc, etc. Un llarg etcètera que ara desconeixem perquè el Sr. Alejandro Puchal no va cuidar de posar baix de moltes signatures il.legibles, el nom dels signataris. Posteriorment altres establiments van anar seguint-li els passos sempre a certa distància: Casa Machaco, Bar «La Illa», Casa Esquerra i Casa Patorrat (aquestes dos a les Cases d’Alcanar). En temps ja molt recents han proliferat moltíssim els restaurants i bars de la localitat que ofereixen els nostres exquisits mariscs, destacant precisament la oferta turística de Vinaròs precisament en aquest apartat, ja que no pot competir en altres ofertes, com les platges de sorra, amb la veïna Peníscola.

El 15 d’abril de 1921 les Societat Obreres locals van sol.licitar de l’Ajuntament posar el rètol de Casa del Pueblo a l’edifici del vell teatre principal. Déu anys més tard, en març de 1931, les mateixes Societats tornen a demanar el mateix i com estava destinat a altres menesters, se’ls cedí l’edifici de la denominada Escola de «Dalt», que havia ocupat fins feia pocs anys el mestre Vilaplana (posteriorment fou seu o edifici de Correus). El que demanaven ara, en 1931, era posar una biblioteca popular «para apartar a la juventud del vicio«. La resposta de l’arxiprest mossèn Bono en la seua revista “San Sebastián” no es va fer esperar ja que a la setmana següent va arremetre contra l’acord municipal manifestant que en realitat amagava una «Casa del Pueblo» del partit i per al Partit Socialista. Durant els primers anys de la Guerra del 36 la Societat de Barbers va sol.licitar ocupar una de les dependències però se’ls va objectar que les altres societats també en demanarien i el Consell Municipal no estava per a despeses. Va perdurar com a tal durant la segona República i Guerra Civil de 1936, fins l’entrada de les tropes «nacionals», que van desmuntar-la.

Edificació situada dins del recinte portuari i que compta amb diverses instal.lacions per a serveis dels mariners en actiu i sobretot jubilats. Desitjada i plantejada llargament ja en temps de l’alcalde Lluis Franco, en terrenys que ja havien sigut cedits per l’Ajuntament que ell governava, segons Edicte (Setm. “Vinaroz” del 7 de setembre de 1974), no va començar a construir-se fins juliol de 1996. L’inici, les obres i la inauguració s’allargaven temps i temps incomprensiblement. Va ser inaugurada per fi, per oportunitat política, l’1 de juliol de 1998, beneïnt les instal.lacions el rector de la parròquia de santa Magdalena, mossèn Miquel Romero, en presència de diverses autoritats presidides pel Secretari d’Estat de la Seguretat Social, Joan Aparicio, (qui esdevindria Ministre a la legislatura següent) i de l’alcalde Ramon Bofill. A pesar de ser reivindicada l’obra tant de temps i de tant esperada i desitjada, pareix que no s’ha optimitzat encara la seua util.lització.

Creada pel Col.lectiu Feminista en octubre de 1991, va estar situada en diversos llocs; primer al carrer del Pont, nº 9, primer pis, i després al carrer de sant Gregori. Va perdurar molt pocs anys.

Fundada el 3 de març de 1965 pel l’alcalde Francesc J. Balada i finalitzada la seua construcció en 1970. Conté diverses plantes que han estat ocupades per diverses entitats com l’Escola d’Art Municipal (sòtan) saló d’actes (1ª planta) Biblioteca Municipal (2ª planta. Vide Id) i la 3ª planta que ha estat ocupada per diverses entitats com aules del col.legi de la Misericòrdia, Escola d’Adults, Escola d’Art, etc. També posteriorment és Centre de Recursos dels Professors (més tard CEFIRE) que comparteix també amb dependències de la primera planta. En maig de 1993 es va remodelar el seu saló d’actes.

Es trobava on posteriorment existia el Bar Rosales a la plaça Jovellar. Diuen així els documents de 1577: «Die III mensis iunii anno Nativitate domini M.D.LXX.VII. lo ilustrissim e Reverendissin don Melchior Sans comanador de la orde y militia de Nostra senyora de Montesa y del benaventurat San Jordi y de la comanda de les viles de Benicarló y Vinaròs juntament ab lo notari y testimonis davall sosdits (…) a la casa y celler que la dita comanda te en la dita vila de Vinaròs fora los murs de aquella en lo arraval damunt la vila segons que affronta ab corral de Joan Steller y cami de Benicarlo de un costat y del altre ab carrero de Pere Soro y a les spalles ab corral de Joan March…» i entre els objectes interessants que apareixien es nomena «Primo una premssa bona ab sos apparells. Item tres portadores y una barcella» i en un altre document posterior de 1594 es cita: «…pertanyer a la dita comanda una casa (…) posada en lo raval de la dita vila de Vinaros en la partida del camí que va a la dita vila de Benicarlo y a la vila de Calig la qual asoma desdun costat ab cami publich nomenat la entrada de la cenia den Bertomeu toca del altre costat ab corral den Pere Steller y ab lo cami que va a la vila de Benicarlo a detras ab celler del mas» i afegeig també que entre altres coses té: «dos trulls», «un baul de pedra picada», «tres navales», «vuit botes plenes de vi». L’arxiver de l’Ordre, Joseph Pera de Viu, va escriure en 1784 referent a dita casa: “Casa de la Encomienda. Se manda mejorar. En el capítulo general de 1567 por el S. Maestre Borja en el estatuto que esta bajo el número 25, folio 15 B, de la Copia de Capítulos Generales que hai en nuestro archivo, cajón 58 con motivo de que la casa de la Encomienda de Vinaròs era mui pequeña i no bastante capaz para aposentar al comendador ni para recoger los frutos, se mando mejorar por cambio o haciendola de nuevo para lo que se dio poder a los visitadores de la Orden i al comendador de Vinaròs.” (Fol. 500). La casa va ser demolida totalment en el mes de març de 2008, recuperant-se les pedres ja partides de la portalada que l’autor recorda amb grans dovelles com de porta d’església antiga abans de ser recoberta en la década de 1960, per taulells molt originals d’un prestigiòs ceramista.