Categoría: Letra C

(Vide Centro Aragonés).

Entitat cultural i folklórica. Vinaròs compta amb una Casa d’Andalusia constituïda com a entitat cultural des de l’assemblea celebrada el 25 d’agost de 1979, després de dos mesos llargs de gestions, redactant estatuts i preparant fitxes, etc, La comissió gestora, després d’aprovar els seus estatuts, va reunir els seus membres el 24 de novembre a la Casa de la Cultura. El seu primer president de la junta, encara com a comissió de direcció fou Josep Bonet Cid. Altres membres destacats foren Celedonio Romero Carrasco, Mª Carmen Alcaide Ortiz, Josefa Márquez Iglesias, etc. Va ser, però, el 28 de novembre de dos anys després (1981) que van inaugurar el local social als baixos del carrer del Pont, 61, conformant pràcticament un senzill bar. El diumenge 11 de març de 1990 inicien des de la porta de la seua seu del c. Pont, una primera marxa, finalitzant amb una missa, típicament “Rociera” a la seua Verge a l’ermita, que han anat reproduïnt tots els anys. En 1992 comptava amb 120 socis i llavors ja tenia local propi al carrer de sant Ignasi. La forta immigració d’andalussos cap al nostre poble als anys seixanta va estar la principal causa d’aquesta fundació. En 1950 a Vinaròs teniem a 85 andalusos, que van passar a 1.161 en 1971 i a 1.526 en 1980, provinents molts d’ells de pobles com Santaella o Montellano. La Casa d’Andalusia participa molt activament en el Carnaval i promou una processó rociera a l’ermita tots els anys un dels diumenges del mes de juny.

 

 

El seu pas del Crist Captiu, acompanyat per una banda de cornetes i tambors pròpia, dóna un especial esplendor a les nostres processons de la Setmana Santa.

 

 

 

 

 

Altres presidents foren Juan Manuel Doello Mancera, (des del juliol de 1981), Josep Torres Moya, el qual cesa al novembre del 1994. En febrer de 1995 pren el càrrec Celedoni Romero Carrasco, un dels primers fundadors. L’any 2002 l’entitat que tenia seu pròpia, careix d’ella i en el 2003 es pretén fer per al següent un nou pas processional que acompanye al Crist Captiu, dedicat a la Mare de Déu de la Mercé. El 28 de febrer és el “Dia d’Andalusia” que l’entitat acostuma a celebrar amb més o menys solemnitat.

Fa referència a la gran botiga d’Angel Giner, al carrer Major; sense dubte ha sigut i encara és, una de les cases més emblemàtiques de tota la població. La dita popular vinarossenca diu: “Hi ha de tot, com a Casa Angel”. L’edifici, modernista, va ser construit segons resa la façana en 1914. Va ser inaugurada la botiga en juny de 1915 i amb tal motiu es va donar un gran dinar a 150 persones (entre invitats i menjador dels pobres). Des de fa uns anys els descendents s’han dividit i repartit la gran botiga que era en aquell principi. La Casa Angel Giner tenia patentat algun curiòs invent com era una perxa de fusta, plegable.

L’antiga casa abadia, situada en el mateix lloc que l’actual, en el carrer Major, cantonada al carrer de sant Isidre, constava d’elevada i ampla portalada amb la Creu de Montesa a sobre. Tenia grans dependències amb magatzems, cups i bodegues per dipositar els fruits recollits en la recaptació dels delmes i primícies. De l’abril i setembre de 1882 apareixen dos notícies que transcriu Mª Teresa Badia en «Ayer noticia, hoy recuerdo», (Hace cien años. Diari Mediterráneo): la primera diu: “Competentemente autorizado el Sr. Cura de la Iglesia de Vinaròs ha vendido en pública subasta la casa abadía, que amenazaba ruina. El derribo comenzará enseguida y a continuación la construcción de otra casa abadía que vendrá a hermosear la calle mayor”; la segona afirma: «En la fachada de la casa abadía de Vinaroz que acaba de construirse, han sido colocados los tres patronos de esa ciudad: La Virgen, San Sebastián y San Antonio«. En renovar-se l’edifici en 1976, les referides esculturetes, de guix, van ser donades pel rector Enric Porcar al Museu Municipal, però ja molt malmeses. Es van arrendar els baixos del nou edifici i en ells, el 4 d’agost de 1979, es va inaugurar una botiga de perfumeria.

1983 Aitor Hortas. Vinaròs

1984 Mª Angels Valls. Vinaròs

1985 Ramon Valls Bosch. Vinaròs

1986 Ramon Valls Vericat. Vinaròs

1987 Gonzalo Martí Beltrán. Vinaròs

1988 Joan Josep Martínez. Vinaròs

1989 Joan Josep Martínez. Vinaròs

1990 Pedro Sánchez

1991 Bertrand Garcette

1992 Rafael Sanz Camilo

1993 Ariadna Lafuente i Lucrecia Porment

1994 Francisco Royo Vilanova. Vall d’Uixó

1995 Diego Latorre. Vinaròs

1996 Diego Albert Rubio

1997 Luis Alarcón Calzado. San Roque

1998 Xavier Marmaña Arbiol. Vinaròs

1999 Xavier Marmaña Arbiol. Vinaròs

2000 Mario González Noriega. Almassora

2001 Xavier Marmaña Arbiol

2002 Diego Latorre. Vinaròs

2003 Diego Albert Rubio. Alcossebre

2004 David Pruñonosa Ribera

2005 Francesc Ferré

2006 Diego Albert Rubio. Alcossebre

2007 David Pruñonosa Ribera

2008 Diego Latorre. Vinaròs

2009 Pau Milian

2010 David Aguado Aixalà

2011 Juan Puré

2012 David Aguado Aixalà

2013 David Aguado Aixalá

2014 María Martínez Fontanet

HISTÓRICO DE CARTELES DEL CARNAVAL DE VINARÒS

 

Els cartells més antics amb que la ciutat informava dels esdeveniments més importants són els dels anys 1910 i 1916 que anunciaven les festes del cinquantenar de la Relíquia i de la imatge de S. Sebastià. En 1923 el metge Santos va dibuixar un cartell menor que també es va imprimir en postal en les festes de la verge de la Misericòrdia. Els cartells de bous quasi sempre eren de gran tamany i estaven fets a la litografia Ortega de València. Els cartells així com les portades dels llibrets de la Fira i Festes estan fets la majoria pel pintor Josep Molés o Antoni Carbonell. S’imprimien a Castelló. Fou amb l’adveniment de la democràcia en 1979 i amb el carnestoltes que els cartells es posen de moda i ja no s’encomanen sino que es treuen a concurs . Els cartells de la Setmana Santa s’inicien en 1989 que se li va encomanar al pintor de Les Useres, Ximo Roures, professor de l’Institut de Vinaròs. (Vide Setmana Santa). El pastisser Pere Suquet Sala, tots els anys repeteix el cartell guanyador del Carnestoltes, des de la seua implantació (1982), fet amb sucre colorejat.
AUTOR DELS CARTELLS DE LES FESTES I FIRA:
1931. F. Vaquer “Chaldy”.
1933. F. Vaquer “Chaldy”.
1936. Muntatge Imprenta Ripoll.
1941. J. Molés Puell
1942. J. Molés Puell
1943. J. Molés Puell
1948. Juan Caballero
1949. Josep Molés Puell
1951. J. Mira
1952. J. Rubio.
1955. F. Vaquer “Chaldy”
1957. Antonio Carbonell Soler
1962. Josep Molés Puell.
1964 ¿?
1969. Francesc Vaquer Torres
1976. Francesc Vaquer Torres
1982. Vicent Guardiola Peris. (Borriana)
1992. Fotògraf Reula
2005. Joan Francesc Ferré Fibla