Carrers

CarrersELS NOMS DELS NOSTRES CARRERS.
POBLACIO PRIMITIVA:D’un llibre existent a l’Arxiu Parroquial, de 1571, actualment desaparegut, Borràs Jarque ens descriu els següents noms (vuit en total) dels carrers de la població primitiva:
població primitiva

ELS ARRAVALS. Segle XVI. Acabats definitivament els perills corsaris amb la batalla de Lepant i l’expulsió dels moriscos en 1609, les muralles queden ja plenament desbordades amb la creació de nous carrers a extramurs de la població o coneguts com ravals o arravals.Així en el nostre poble van apareixent al voltant de la muralla o població primitiva.Borràs Jarque els situa en el segle XVI i alguns apareixerien en el XVII, com el del convent de S. Telm que es va fundar desprès, però no s’oblide que la Casa del Consell o Ajuntament del carrer del Roser, obra gòtica del segle XIV, està construida en forma d’arcs, com molts ajuntaments de la comarca, pel fet de servir de llotja de vendre carn i peix, i utilitzant un espai en alt en mig d’un carrer, la qual cosa significava l’escassetat Carrers_2.JPGd’espai dins del recinte de les muralles, que ja quedava angoixat per les vivendes. Podem estar prou segurs que la ravaleta de Sta. Ana i el carrer de S. “Caietà” eren l’antiga «aljama» jueva de que parlen els historiadors, amb portalada construida també sobre arc, molt anteriors a aquest segle.
els arravals.doc
Eren en total divuit els arravals que envoltaven la primitiva població als que cal afegir als vuit carrers primitus. Conformaven un total de 26 carrers.
ELS PADRONS DE RIQUESES
Any 1754
segons aquest primer Padró de riqueses, els carrers de la població eren:
Pl. Parroquial, C. Major, S. Vicent, St. Isidre, Puríssima, S. Joan, Sts. Metges, Rosari, S. Jaume, Raval de Càlig, S. Francesc, Socors, Pl. S. Antoni, S. Agustí, S. Tomàs, Arraval del Angel, Les Animes, Sta. Ana, arraval d’Ulldecona, S. Gregori, arraval de S. Cristòfol, Sta Magdalena i Platja del Mar.
Són en total 23 noms de carrer. N’hem perdut 3 respecte al llistat anterior.
Any 1783En aquest segon padró de riqueses, s’afegeix el carrer de S. Nicolau i al de la plaça Parroquial se’l nomena plaça de l’Església.Carrers_3.JPGEn tenim ara 24 carrers.

Any 1811
Segons el Padró de Riqueses fet aquest any, els carrers eren: S. Agustín. Camino de Alcanar, S. Gregorio, Almas, Sta. Ana, Angel,S. Antonio, Càlig, Carmen, Carreró, Calliso Cervera (S. Cayetano), S. Cristòbal, Cementerio Viejo o detrás de la Escuela (Act. S. Ramón), Fora l’forat, S. Pedro, S. Francisco, Hospital (Pl. Jovellar), Illeta (en la Pl. S. Telm), paseo Colón, C. Angel, S. Isidro, S. Jaime, S. José, Sta. Magdalena, Playa Sta. Magdalena, C. del Mar, Mayor, Stos. Médicos, S. Miguel, Sta. Mónica, S. Nicolás, S. Pedro, Callizo el Poll, Camino del Puente, Calle Ulldecona, Purísima, Sta. Rita, Callizo Romero, S. Roque, Rosario, Santísimo, S. Sebastián, Socorro, Soro,S. Telmo Sto. Tomás, detrás de la Iglesia,Virgen i Plaza de la Yglesia.Callizo Tomás Miralles, Callizo de Colon (Act. Juan Giner Ruiz), Callizo de Esteve (Después S. Esteban), Callizo de Ferrá, Callizo de Prima.
En tenim ara un total de 54.
Any 1820
Segons el padró de riqueses d aquest any, de tots els carrers tan sols canvien el nom de la plaça de sant Antoni que apareix tatxat i baix escriuen Pl.Constitución, el qual tatxen i tornen a escriure Pl. S. Antoni, apareixent de nou tatxat i escrivint dalt de tot el de Pl. de la Constitución.
Pl. S. Antonio…………..Pl. Constitución
Padró de riqueses de 1824
Canvien alguns noms respecte a l’anterior padró de 1820, entre ells:
Callizo Cervera……………………………S. Cayetano
Callizo de detrás de la Escuela………..S. Ramón
S. Antonio de la Constitución…………Fernando VII
No s’afegeix cap nom més.
Any 1842
CANVIS DELS NOMS DE CARRER
carrers 1842.doc
Any 1854
L’Alcalde Zanón proposa llevar tots els noms dels Sants, excepte el de S. Sebastià:
Sta. Mónica…………………………de la Luna
Sta. Rita……………………………..del Clavel
Sta. Ana…………………………….de la Fonda
Stos. Médicos……………………..del Coronel
Sta. Bárbara……………………….del Poll
Santísimo……………………………del Astillero
S. Valente…………………………..Valentina
Any 1884 
Aquest acord municipal, proposat pel síndic Sebastià Cavaller, no va prosperar:
C. S. Jaume………………………..Costa i Borrás
S. Josep……………………………..Bisbe Lassala
C. Nou………………………………Bisbe Magí
C. Angel…………………………….Ayguals de Izco
Trv. S. Agustí(Safon)…………….Esteller
Pl. S. Agustín………………………Pl. de Vendôme
C. Càlig……………………………..Forner (J. Bta. Pablo)
Sta. Magdalena……………………Villalobos
Socorro……………………………..Febrer de la Torre

Any 1889
En 31 de Març, se li posa una placa en la casa on va viure i morir l’alcalde Angel Dozal (Darrerament va ser la clínica V. Font de la Salud)
C. S. Francesc…………………….Angel Dozal

Any 1890
L’Ajuntament presidit per Agustí Safon dedica els següents carrers en sessió ordinària de l’Ajuntament del dia 7 de maig de 1890:
Sta. Magdalena de fora…………de l’Arquebisbe Costa i Borrás
Del Clot…………………………….de Febrer de la Torre
C. del Angel……………………….de Wenceslao Ayguals de Izco

Any 1895
En 19 de març se li dedica en vida el carrer dit de Càlig a Josep Ràfels Garcia, segons acord prés per la corporació municipal el 28 de desembre anterior.

Any 1896
C. Nª Sª del Socorro…………….Manuel Ruiz Zorrilla

Any 1900
En 18 de juliol se li va dedicar a l’últim president de la 1ª República. Acord del 18-VII-1899.
C. Major……………………………Emilio Castelar

Any 1902
S. Josep se li dedica a:
de Lerroux (30-I-1902) 
Són inaugurats en les fires d’eixe any
de Pi i Margall (S. Cristófol)
d’Emili Castelar (Major)
de Salmeron. (S. Agustí)
de Canalejas (1902? Sta. Magdalena)

Any 1904
El 1 de maig es posa a la plaça del Santíssim el nom de:
plaça del 1er. de Maig.

Any 1917
A proposta del rector mossèn Bono se li dedica la travessera i se li fa per suscripció popular una preciosa placa, obra de l’afamat escultor Angel Ferrant, inaugurant-se el dia de la festa de sant Pere (19 de juny):
travessera d’Agustí Safon

Any 1919
Es canvien els següents noms en 4 de juliol de 1919:
Carrer del Pont……………..Aliados
Sant Telm…………………….Plaça de Bèlgica

Any 192
(DICTADURA de Primo de Rivera)
Nom canviat………………………………………….Actual
——————————————————————-
M. Primo de Rivera (11-IX-1926)……..…..P.Parroquial
Comte de Gaudalhorce……………………Tres Reis
Alfonso XIII (1927)…………………………Socors
Marques de Benicarló (1928)……………..Pass. Blasco Ibáñez

Any 1928
En setembre, amb motiu del congrès esperantista, se li posa el nom de carrer de Zamenhof al carrer de Santa Bàrbara.

Any 1931
(SEGONA REPUBLICA)
En 22 d’abril, a poc d’iniciar-se la Segona República espanyola es van canviar els següents noms de carrers:

ANTERIOR……..…NOM POSAT………..ACTUAL
Alfons XIII………..Ruiz Zorrilla……..… ..Socors
Constitució…………PL. República…….… S.Antoni
Aliados…………….Pablo Iglesias……… .Pont
Comt.Guadalhorce…Fermín Galán……..….Tres Reis
Primo Rivera………García Hernández….. .Parroqu.

El 22 de maig següent (1931) es canvia el nom de passeig MARQUÉS DE BENICARLÓ pel de passeig de BLASCO IBAÑEZ.
El total de carrers en eixe any eren uns 61.

Any 1938
A l’entrada de les tropes nacionals franquistes el 15 d’abril de 1938, en pocs dies es tornen a reposar tots els noms religiosos que s’havien llevat de col.legis i entitats i es retornen als noms tradicionals anteriors al règim de la Dictadura, de la segona República i de la Guerra civil. El nou nom del passeig marítim esdevé ara:
Passeig del Generalísi0mo Franco

Any 1960
En gener i durant les festes centenàries de S. Sebastià, presidint les autoritats polítiques i religioses, se li va dedicar un carrer de nova apertura a l’arxiprest mossèn Pasqual Bono Boix.
Carrer de l’Arxiprest Bono.

Any 1961
En el setmanari “Vinaroz” de 14 de gener de 1961 es cita el carrer i placa dedicats al Pare Bover.
En 3 de febrer es dóna el nom de Sant Blai a un nou carrer.
En el setmanari del 4 de març, apareix que en la sessió del ple de l’Ajuntament se li dóna el nom de Carrer de “Virgen de Lidón” a un carrer de nova construcció.
En la sessió del 3 de novembre es donen els noms de carrer de Poniente, i de Varadero als que comunicaven la plaça del Santíssim amb la plaça de bous.

Any 1965
40 carrers de nova apertura o que no tenien nom.
En sessió de 26 d’octubre de 1965, l’Ajuntament acorda davant la necessitat d’ordenar urbanísticament la població en espectacular expansió, posar rètols ni més ni menys que a quaranta nous carrers, que en aquells moments ja estant formant-se (Setm. Vinaròs,15-I-1966)
carrers 1965.doc

Any 1968
CARRERS AMB CORRESPONDENCIA
Corresponent a mostres de simpatia amb altres ciutats,que també van dedicar carrers a Vinaròs, i per diversos motius es van començar a retolar alguns nous carrers, com en 23-VI-1968:
Centelles

Any 1969
Dins de les festes del Llagostí, l’alcalde Francesc Balada dedicà dos carrers amb correspondència:
de Yecla (15-VIII-1969)
d’Andorra (17-VIII-1969)

Any 1970
En les festes del Llagostrí a l’agost es dediquen els carrers:
d’Almeria 
de Vila-real.

Any 1976
En sessió del ple municipal s’acorda donar noms a diversos carrers de nova apertura:
dels Mestres Sanchiz y Vilaplana
de Leopoldo Querol
de Salaverria
d’Almela i Vives
de Terrassa

Any 1977.
Mes d’agost. Nou nom de carrer de:
de Wenceslao Ayguals de Izco.
(Vigent encara. Cap guia l’ha senyalitzat mai. Ningú no sap on està)

Any 1979-1980
Acord municipal de la sessió del ple de l’Ajuntament del 21 de desembre del 1979 i del dia 5 de març de 1980 pel que es canvien els noms dels següents carrers, de significació política destacada amb el règim anterior.
(Setmanari del 12-IV-1980)

NOM ANTERIOR………..……….NOM APROVAT
Paseo del Generalísimo………………de Blasco Ibáñez
IV División de Navarra………………d’Ausias March
Gener. Alonso Vega…………..….del Baix Maestrat
XXV Años de Paz i XV d’Abril…de la Llibertat
Garcia Morato……………………del Dr. Fleming
José Aº Primo de Rivera…………del País Valencià
Al mateix temps s’aprovava que la plaça del Santíssim que es deia també conjuntament durant un temps del Primer de Maig es digués tan sols
del Primer De Maig.

Any 1981
En sessió de 4 de novembre de 1981 s’aprova retolar un carrer amb el nom:
de Antonio Machado

Any 1982.
En sessió del 7 d’abril de 1982 es determina canviar els noms:
de santa Marta per………………de Clara Campoamor………..(els veïns es van oposar)
de Calvo Sotelo per………..…….de Pablo Ruiz Picasso
Antonio Machado………..…… (ratificar).

Any 1987.
En juny de 1987 se li dedica a l’ex – alcalde F. Balada l’avinguda o antiga carretera del Camping.
Avgda. de Francesc Balada

Any 1988.
En la sessió del dia 8 de juny, es va prendre l’acord de posar els següents noms als carrers de nova apertura:
de Ricard Santos Ramos.
de Lluis Santapau Egea.
de Josep Sebast. Farga Esteller.
de Tomás Mancisidor de Aquino, 
de Ricart Miralles
de Vicent García Julbe.

Any 1989
Del ple de l’Ajuntament del dia 26 de juliol de 1989 (Setmanari “Vinaròs”, 5-VIII-1989)
de Camí Fondo
de Pablo Iglesias
de 29 de Setembre
de Santa Rosa Mª Molas 
d’Aragó
d’Andalusia
(El total de carrers en eixe moment era de 133)

Any 1990
S’inaugura solemnement el carrer:
de santa Rosa Maria Molas.

Any 1993
Sense que tinguem la data d’aprovació d’aquest carrer apareix ja l’autorització d’apertura d’un restaurant en abril d’eixe any a emplaçar en el carrer
de Tirant lo Blanc

Any 1995
carrers 1995.doc

Any 1997
En la primera sessió celebrada en el mes de gener, es va aprovar donar nom a la plaça existent junt a l’antic «Molí de Carsi», d’aquesta manera:
“Plaça de les Corts Valencianes» 
Per eixe temps, sense que puguem averiguar la data exacta es va donar el nom
del Botànic Cavanilles
al que dóna a la carretera 340, junt als semàfors del c. Pilar.

Any 1998
En sessió de l’Ajuntament del dia 14 d’octubre de 1998 es van aprovar els noms de dos nous carrers:
d’Angel Giner Ribera
de Francesc Segarra Obiol
I durant les festes de nadal es descoberta la placa del carrer dedicat a l’escriptor valencià:
Joan Fuster

Any 1999
En sessió del dia 7 del mes d’abril es van donar noms als següents carrers:
del Puig
de la Rioja
de Rossell
de Peníscola
de Sant Jordi
de Pescadors de la llum
del Prof. Agustí Comes
dels Jutges.
de Les Camaraes
de Sant Rafel del Riu
del Pintor Oliet
Av. 9 d’Octubre.
Sense que es tingue notícia dels acords municipals es parla eixe any en el setmanari de la plaça
d’Enrique i Tarancón, 
que es la placeta interior de l’obra de la nova construcció de la Caixa Rural, inaugurada oficialment el 3 de juny de 2.000 i de la:
Plaça de la Constitució
que estarà ubicada junt al País Valencià.

Any 2000
Amb motiu del 29 de setembre, dia del 759 aniversari de la carta pobla, s’inauguren eixe mateix dia els rètols amb els noms dels carrers dels pobles veïns i germans com són Peníscola i Benicarló perquè naixen pràcticament tenint un mateix origen i una mateixa història que el nostre, gràcies a la reconquesta que fou d’ells el Rei Jaume I, (Vinaròs i Benicarló eren llavors dos alqueries àrabs que depenien de Peníscola), a dos carrers de xalets de la zona sud i en presència dels seus alcaldes respectius (el nom de carrer de Peníscola estava aprovat ja l’any anterior):
de Peníscola
de Benicarló

Any 2002
En junta celebrada en el mes de juny aproximadament, els veïns de la partida de La Closa on està ubicat el Club de Tennis van acordar retolar els carrers posant noms d’arbres (Los algarrobos, Los Olivos, etc.) als diversos carrers i a la Carretera en que recauen tots el nom d’Avinguda de La Closa, davant la desidia de la Regidoria de Cultura que és a qui pertoca posar noms de carrers:
Avenida de La Closa
Calle de los Naranjos
Calle de las Moreras
Calle de los Pinos
Calle de los Cedros
Calle de las Adelfas
Calle de los Algarrobos
Calle del Romero
Calle de los Olivos
Calle de los Tilos
Calle de los Eucaliptos
Poc temps després i també eixe mateix any vam vore retolat també en castellà el nou carrer dedicat al pintor Oliet, situat junt al col.legi de l’Assumpció, segons s’havia acordat anteriorment en 7 d’abril de 1999.

Any 2003
L’Ajuntament d’eixe temps descuida posar els noms dels carrers com veiem en l’any 2002 i ara en sessió del 7 de maig de 2003 acorda donar el nom de
Camí dels Llauradors
al camí rural que va des de l’ermita de sant Gregori fins al corralet d’Higinio, quan aquest camí deuria ser denominat del Portell, que és l’antiga denominació per ser el de la partida del terme immemorial de sempre, com així es veu indicat en l’entrada de la finca d’Obdulio Balanzá.
Dins de les Festes de S. Joan s’inaugurà el carrer dedicat a l’escultor Agustí Agramunt

Any 2007
Es proposen pel regidor de Cultura, Ximo Arnau, i s’accepten nous noms de carrers:
Carrer Bahía Blanca
C. Clara Campoamor
Raquel Forner
Isabel Mondéjar Ayguals
Carrer Tarongers
Carrer Timó.
Els nous noms de carrers dedicats en sessió de l’ajuntament del 3 de desembre que no han merescut cap solemnitat ni publicació ni retolació, foren els següents:
Carrer de Raquel Forner (Pintora Argentina, d’origen vinarossenc).
Carrer de la pintora Isabel Mondéjar Ayguals.
Carrer del pintor Joan Ballester Ayguals
Carrer de Clara Campoamor.
Carrer de Bahia Blanca. Aquests carrers foren propiciats pel regidor de Cultura, Ximo Arnau, que en les festes de nadal 2005/ 2006 viatjà particularment a Bahia Blanca on va haver intercanvi de regals entre ambdós ciutats.
També es van donar noms a xicotets carrers de la zona nord, tals com Carrer Xúquer, etc. Sense que es fes públic a través de cap dels mitjans de comunicació.
Carrer Alcanyís
Aquest carrer va ser inaugurat el 16 d’agost de manera molt solemne, juntament amb una escultura situada enmig, obra de l’escultor Josep Miguel Abril, en presència dels dos alcaldes (l’alcalde i l’alcaldessa) i de nombroses autoritats. Es troba situat en l’encreuament entre els carrers de Sant Francesc, Almeria i Sant Blai.

Any 2009
En la segona meitat del mes de juny d’eixe any l’Ajuntament acorda donar el nom de
Camí del Cementeri
a un dels carrers propers.
Mes de juliol.
Se li dedica un carrer al popular vinarossenc emigrat a Mèxic
Carrer de Manolo Anglés Cabadés.
En presència del fill vingut expresament a l’acte i d’altres familiars.

Carrers a vinarossencs

Encara que la gran majoria de vinarossencs encara no saben molt bé qui són aquests personatges que deuen ser glòria de la terra que els ha vist nàixer, tenen un carrer dedicat a fills de la nostra població les següents ciutats:
Almela i Vives ( a València)
Albella, Sebastián, (a Castelló)
Francesc Baila Tosca (a Sant Mateu)
Joan Ballester Ayguals (a Barcelona)
Eduard Ballester Peris (a El Ferrol, on el van nomenar Fill Adoptiu, Alcalde Honorari i a més el Parc Municipal també porta el seu nom)
Costa i Borràs (a València i Castelló)
Mossèn Llorens Cot (al Grau de Castelló)
Adelardo Covarsí (descendent de vinarossencs, a Badajoz)
Forner Segarra (a Mérida, Badajoz)
Juan Pablo Forner Segarra (a Badajoz i Mérida)
García Rebull (a Múrcia)
Mossèn Oliver (a Benicàssim)
Leopoldo Querol Roso (a Castelló i Benicàssim)
Angel Querol Giner (a Torrent, desde desembre 1958. Vide Setm. Vinaroz, 27-XII-1958, en “Homenaje”)
José Mª Salaberria(a San Sebastián) i monument als jardins d’Alderdi Eder.
Antoni Selma Antolí (a Castelló)

Carreró, Carrer

Conegut popularment com Camí Carreró. Nom molt antic i popular que indica el seu origen humil. Ja en el llibre de protocols notarials de l’Arxiu Parroquial, escrit en llatí, i de l’any 1606, es diu que en 10 de desembre de dit any, un pare havia venut al seu fill una heretat o sénia «sita et posita dicta heretatis ceniae in horta paesentis villae in partida dicta del camí Carreró». En 1924 es va inaugurar un camp de futbol en el lloc en que en l’actualitat es troba el col.legi de la Misericordia. L’antic edifici de la Inspecció d’Ensenyament, ara Patronat Municipal d’Esports i la Biblioteca Pública són els seus edificis -públics- més notables.

Carrer Vinaròs

Tenen un carrer dedicat al nom de la nostra ciutat, les següents poblacions espanyoles:
Alcanar (en altres temps) Almeria Andorra (Terol) Barcelona Benicarló Benicassim Borriana Càlig Canet Castelló Centelles Hospitalet de Llobregat La Pobla de Farnals  ¿?Madrid Pamplona Rio Cuarto (Córdoba, Argentina) Rossell Sant Carles de la Ràpita Sant Jordi Sant Rafel del Riu Terrassa Tírig Traiguera Ulldecona(carretera) València Vila-rea lXert Yecla

Carrer Major

Nom que rep una de les finques més grans del nostre terme situada a la carretera de l’ermita, passat el “corralet” (d’Higinio Roca).

Carrer de les faroles

Nom popular amb que es coneixia des de la seua creació el carrer de l’Arquebisbe Meseguer i Costa, perquè els veïns es van posar en mig del carrer, dividit en dos mitats, un reng de “faroles” que ells van sufragar. Van perdurar fins finals de l’any 1980. Així llegim de la permanent de l’Ajuntament del 21 d‘octubre de 1980: “5º.- Autorizar a Don Arsenio Sales Beltrán y demás vecinos de las calles (sic) Meseguer y Costa para efectuar a su costa el traslado de las farolas allí existentes”.