Vide a continuació «Carnestoltes».
Carme, Grup de viviendes de la Verge del
El dia 16 de juliol de 1968, l’alcalde Balada i autoritats marítimes van posar la primera pedra del grup de 400 vivendes que havien de substituir l’ antic barri dels mariners de Sant Pere, conegut com de «Fora’l forat». (Vide capella del Carme).
Carme, Carrer de la Mare de Déu del
És un dels carrers nascuts com a raval de fora dels murs de la població. Celebra la seua festa el dia 16 de juliol.
Carme, Capella del
Vide Santa Magdalena.
Carlón
Marca o nom del vi de la nostra zona, especialment de Benicarló, que tingué gran fama durant el segle XIX. Ayguals de Izco en la seua novel.la «La justicia divina o El hijo del deshonor» (pàgina 13) el cita de la següent manera «…hoy que tengo aquí los mejores vinos del país…Málaga, Jerez, Vinaroz…? ¿Ha bebido usted alguna vez vino generoso de Vinaroz?/-¿De Vinaroz?. Ni siquiera le he oído nunca nombrar./-! Oh! es preciso que usted lo pruebe… En los Estados-Unidos hacen mucho aprecio de este vino que llaman vino-carlon. Le han bautizado con este nombre, es decir, han arreglado así el de Benicarló, que es el que lleva un pueblecillo inmediato a Vinaroz». Qui això suscriu, Ramon Redó Vidal, junt a Joan Bover, van acompanyar el senyor Joan Piqueras Haba a Benicarló a recabar informació a finals dels anys 70, per al seu famós llibre “La vid y el vino en el Pais Valenciano”, donat que el Sr. Doménech, fabricant del Kola Cortals, havia obsequiat pocs mesos abans, a petició de R. Redó, amb alguna etiqueta i vi embotellat amb l’antic nom de Carlón. El singular llibre va ser publicat per la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València en 1981.
Carlisme
La nostra ciutat, sempre lleial als governs legals constituits, no va acceptar quasi mai el carlisme. Sols quans les circumstàncies de les guerres li eren molt adverses va haver de claudicar. En temps ja recents (1974), el carlisme comarcal, defensat en la veïna població d’Ulldecona i representat pel seu alcalde Ramon Forcadell, amb el nom de Tradicionalisme i Els Requetès (Hermandad del Maestrazgo), tots antics colaboracionistes del franquisme, es va promoure, per mig de l’alcalde Francesc Balada, certa esporàdica propaganda. Així, baix el seu manament, va presidir una processó una princesa carlina, i s’imprimia la revista «Maestrazgo»; també es va produir una assemblea de carlins en el seu Restaurant «Venta de Don Quijote» amb motiu de la vinguda a Vinaròs del president de les Corts, Sr. Zamanillo.
Algunes fotografies dels darrers reis pretenents carlins, com el Rei Xavier o el príncep Hugo van ser distribuides per la població. Quan el General Franco i les Corts d’Espanya, es van decantar obertament pel jove Joan Carles de Borbó, en 1969, se li va anar donant pràcticament tot el suport i es va acabar ja quasi totalment el tema de la successió dinàstica. Vide Guerres Carlines, Muralles, Ramon Cabrera, Atac d’Alcanar, Pasqual Cucala Mir, etc. que fan referència al tema carlí.