Categoría: Letra C

Vide Borbó.

Rei d’Espanya. L’Ajuntament de Vinaròs va sol.licitar del Rei Carles IV que permetés fortificar les nostres platges contra els atacs dels pirates anglesos en abril de 1800. Així les autoritats van enviar al Rei un llarg memorandum per refermar les seues pretensions. Anys després el Rei Carles i la família amb tota la comitiva real va passar per Vinaròs, procedents de Barcelona on havien desembarcat els Prínceps de Nàpols que havien de matrimoniar amb els fills del Rei. Anaven a Castelló i Vila-real, de viatge cap a València al 1802. Eren el Rei i la Reina, Mª Lluisa de Borbó, el Príncep d’Astúries (futur Rei Ferran VII) amb la seua promesa, la infanta Isabel amb son promés , els Reis d’Etruria i l’omnipotent ministre Godoy. Van aplegar a la nostra vila el 14 de novembre, allotjant-se en la casa Palau de la raval Socors i suposem que, a més a més, en altres. El Rei va quedar enamorat de la nostra platja de La Magdalena i va animar i donar les ordres oportunes al nostre Ajuntament per a sol.licitar la construcció del moll, la qual es va mamprendre a l’any següent, fent l’estudi del projecte l’Enginyier Serstevens, qui va vindre en abril. Dit estudi el publica l’historiador Borrás Jarque amb prou extensió. Peró els Reis, que feien?. Pareix ser que el Rei a Vinarós va despatxar diversos asumtes i entre ells el de creació d’una càtedra de Taquigrafia, la primera d’Espanya, per al professor Francesc de Paula Martí, qui ho demanava a instàncies de la «Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País». El Rei ho va signar aquí al nostre poble, amb data del 21 de novembre, és a dir, vuit dies o una setmana després d’arribar, per la qual cosa ens fa suposar que els reis s’ho passarien molt bé i estarien encantats, bevent el bon vi i menjant l’excel.lent peix, com uns estiuejants més. Després sabem que el Rei va anar a caçar el dia 23: «mató de cuatro tiros tres perdices volando y una libre caminando» a Alcalá de Xivert, on es conserva un sorprenent monolit monumental en la partida de «La Vinyeta» que recorda la «gesta». El mateix dia 23 entraven el Reis a Castelló i al següent a Vila-real. Com a Castelló es conserva moltíssima documentació de la seua estada, aportarem el que pugue ser anecdòtic i similar al que va poder passar en Vinaròs: Els gremis i llauradors van aixecar arcs de triomf, es van pintar les façanes de les cases i van llevar les pedres del camí; van posar-se les dos bandes de música locals una a l’entrada i l’altra a la sortida, van tocar els joglars i grups de xiquets i xiquetes van ballar. (…). La comitiva va aplegar el 24 de novembre sobre les tres de la vesprada. Van ser rebuts per les autoritats locals i pel bisbe de la Diòcesi -de Tortosa- Dr. D. Josep Antoni Salinas.

Rei d’Espanya. Va passar per Vinaròs, de trànsit, quan era Príncep de Parma.

Rei d’Espanya. ( Madrid -1700). Baix el seu regnat es van succeir fets molt importants per a Vinaròs en que el propi Rei va haver de dirimir: L’any 1685 es va promoure la qüestió del dret de les aigües del Riu Cenia que es disputaven algunes poblacions, i que una règia sentència va donar favorable a Vinarós. El 21 de maig de 1686 va concedir el privilegi de celebrar la Fira a Vinarós durant nou dies, des del 10 d’agost, pels bons serveis «en les grans conmocions de Catalunya». El 1692 reapareix l’antic desig dels aragonesos de construir una carretera des de Saragossa a Vinaròs i estudiar la platja per si era a propòsit per a embarcar mercaderies cap a França i Anglaterra. Els Justícia i Jurats de Vinaròs escrigueren als tres Estaments del Regne que van trobar en el tema el perill que comportaria per al seu benefici –de la Capital- i els diputats i totes les altes representacions elevaren una súplica al Rei per a no permetre es continués els treballs ni consentís tal novetat pels perjudicis que els comportaria. El Rei va respondre defenet els interesos de Vinaròs: “”El Rey.- (…) Recibiose vuestra carta de 15 de septiembre passado y el memorial que venía con ella, en que manifestais vuestro sentimiento con ocasión de haver entendido, que un Diputado de Zaragoza fue a reconocer y sondear el mar y las orillas de la villa de Vinaroz, al parecer con el fin que Aragoneses han tenido siempre de hazer allí escala para el tráfico de sus mercaderías, suplicándome mandase occurrir a estas operaciones, por ser en perjuicio de vuestros Estatutos, leyes y derechos, pues de lo contrario resultaría su total ruina. (…) ,,,pero que por tener la Orden de Montesa jurisdicción en aquel Puerto, se necessitava de que diesse su consentimiento…(…)…De que he de avisaros, para que os halleys enterados de lo que en esto ha pasado, y que no haviéndose excedido en cosa alguna, ni sido otro el fin que el que se propone, el cual se ordena a la mayor conveniencia pública de ambos Reynos, no ay motivo para la quexa, y si muchos para que por uno y otro se facilite la disposición de lo que pueda ser de mayor beneficio recíproco…”. En 1696 es va rebre visita de D. Jordi de La Figuera, Governador de Sant Mateu, que era portador d’un propi (avís) per a que es pregara per la salut del Rei; amb aquest motiu es van fer moltes funcions religioses i també es va baixar la imatge de la Mare de Déu de l’ermita.

(Gante, Flandes, 1500-Yuste 1558). Emperador romano-germànic. Rei d’Espanya i Emperador d’Alemanya. Va intervindre en l’antic plet que Vinaròs i Benicarló sostenien contra Peníscola (Plet de 214 anys), disposant el 23 de maig de 1523 que la suprema jurisdicció que ostentava Peníscola passara al governador de València. Així va quedar la jurisdicció civil i criminal de les dos viles que no podia passar dels càstigs dels assots. Posteriorment, a les corts de Monzón, del 10 de setembre de 1542, manava al Virrei de València ordres sobre el Mer i Mixte Imperi de les dos viles i encarregava al nou Batlle General Lluis Carroz de Vilaragut que «aquelles viles estan perdudes sense poder-se administrar justícia, i els malfactors sense càstic». El 12 de juny de 1545 va concedir al Justícia de Vinaròs la jurisdicció alfonsina, civil i criminal, suposem que amb el dret de posar les forques a l’entrada de la població, tema que aporta Rafels Garcia i que no ens resol Borràs Jarque. Durant el seu manament es va produir a València la revolta antiaristocràtica de les Germanies (Vide Guerra de les Germanies).

(València 1926). Cardenal. Arquebisbe de Barcelona. Membre de la Conferència Espiscopal. Sacerdot des de 1951, es va llicenciar en Dret Canònic a Salamanca. Va exercir com a sacerdot en Tavernes de Valldigna i Valéncia. Fou ordinat bisbe en la Sta. Església Catedral de Tortosa en 1969, sent el Pastor de la nostra Diòcesi durant vint anys. Mereix destacar baix la seua labor apostòlica, la realització d un Sínode Diocessà. A l’octubre de 1987 i coincidint amb l’any Marià, va girar Visita Pastoral a Vinaròs. A part d’aquesta visita oficial, va realitzar a la població molt actes religiosos per a impartir el sagrament de la confirmació i altres visites privades. En una ocasió es va embarcar una nit a pescar amb els mariners de Vinaròs. Des del 27 de maig de 1990, Ricard Maria Carles és Arquebisbe de Barcelona i posteriorment també Cardenal