Categoría: Letra C

Instaurada a la nostra Diòcesi en 23 de febrer de 1962 pel bisbe Moll i Salord, com a continuació de Càritas Nacional i naixent al mateix temps les “Càritas Diocesanes” i les “Parroquials” en Assemblea celebrada a Tortosa els dies 14, 15 i 16 d’abril. Havia estat fundada en 1947 pel Papa Pius XII i en desembre de 1997 “Càritas” celebrava el 50 aniversari de la seua fundació a nivell mundial. Al seu començament, a Vinaròs, promovia una Campanya de «Navidad y Reyes» per ajudar en les festes nadalenques a les famílies més modestes i necesitadse, nutrint-se principalment de quotes de socis protectors, i d’una col.lecta especial del dia Nacional de la Caritat. En 1994-95 ja és interparroquial i reparteix roba usada als magrebís i tracta de socòrrer també molts necessitats (transeünts, estrangers, gitans, drogodepenents, presos, etc), havent promogut un estudi sobre la pobresa a Vinaròs (1994), sent l’encarregada durant molts anys Consuelo Vives Ayora. Després també colaboren un equip format per uns 15 voluntaris dirigits pel responsable Félix Pérez Abad. Ha estat domiciliada al carrer de sant Francesc, número 41 i el 1997 s’ha tralladat al c. de sant Ramon. En desembre de 1997 presidia l’entitat Joaquim Valldepérez Margalef. El 27 de febrer de 2.001 l’arxiprest Enric Porcar va beneir un nou local “Ecotenda” situat al carrer de la Verge de Carme, nº 3 en que les prendes de vestir usades ja no es donen totalment gratuïtes, si no a un cost molt baix.

Vinaròs ha comptat en el segle XX amb excel.lents caricaturistes. Algunes mostres de les seues caricatures il.lustren aquesta obra, que reproduïm i que apareixen escampades pels setmanaris locals. Amb més o menys assiduïtat trobem els següents autors: Recordem a l’escultor Francesc Vaquer, “Chaldy” que en 1929 ja va participar en la magna exposició d’Art que es va dur a terme al col.legi “Sant Sebastià” amb motiu de la seua inauguració en que va omplir una sala tota sencera. D’ell s’aporta la caricatura del mestre Argemí. Un altre caricaturiste menys pròdig va ser l’advocat Jaime Chillida Nos que va fer algunes d’aquestes curioses obres com la del mestre Sanchiz, Angel Giner, la de l’escultor Folia (publicada al butlletí del CEM, nº 12, de 1985) i la de Ramon Redó, amb l’anècdota de que en el Museu Postal de Correus de Madrid figurava una carta que ell des de la capital d’Espanya es va enviar a si mateix amb la seua caricatura en el sobre i que va ser reclamat per les autoritats postals per a figurar en aquell museu nacional. En temps més recents foren el mestre i genial dibuixant Antonio Carbonell Soler i les no menys acertades de Josep Ramon Hortas Segarra, (que començà baix el pseudònim de “Jonàs” en 1971) tots ells amb obres de gran qualitat que es troben disseminades pel setmanari “Vinaròs” i altres publicacions locals. Des de la dècada de 1990 es donà a conèixer Josep Ignasi Garcia Pulla, col.laborador de la revista “Crònica de Vinaròs”.

Era una costum o tradició molt antiga que en algunes cantonades fetes amb parets de pedres grosses subsistien des de temps inmemorials unes caretes de pedra. També més fácilment n’apareixien tambén en les canals de ferro. Suposem que deuria ser una costum cristiana que deuria rememorar la matança dels Sants Innocents de la Biblia quan l’àngel exterminador anava per les cases portant la mort en algunes d’elles però i lliurava als fills del poble d’Israel.

Nissaga valenciana d’origen català molt destacada. Diversos dels seus membres foren comanadors de la Comanda de Vinaròs i Benicarló. Un dels seus membres també fou bisbe de Tortosa. D’entre tots ells destaca Francesc de Cardona. De l’Orde i Milícia de Calatrava. Almirall d’Aragó, Marquès de Guadalest; Comanador de la Comanda de Vinaròs i Benicarló. En la nostra ciutat va tindre com a Lloctinents de Comanador a Joan Baptista Prima des del 15 de desembre de 1649; a Jaume Miralles, llaurador, des del 3 d’agost de 1650 i a Antoni Vidal, mercader des de 1652. A la mort de F. Cardona en 1665, la Comanda va passar a mans de la seua esposa, Lucrècia Palafox fins la defunció d’aquesta en 1676.

(Vinaròs 3-III-1962). Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de València en 1986. La seua dedicació es duu a terme dins del Ministeri de Treballs en el Fons Social Europeu en activitats com Escoles Taller i Cases d’Oficis. És co-autora de “El món mariner valencià”, llibre publicat per la Generalitat Valenciana en 1988. Casada amb el metge vinarossenc, Pedro Calvo Morales; són pares de Paula i Josep (1994). En 1988 exercia la docència en l’institut de Sant Mateu i en 1999 va obtenir plaça a Alacant.

(Cartagena 28-XI-1911 – València 18-VIII-1998). Excel.lent dibuixant i caricaturista. Mestre Nacional amb oposicions a Magisteri en gener de 1931. En gener de 1932 va ser nomenat director d’una de les escoles d’Alcalà de Xivert; va exercir després successivament a Vinaròs en el Col.legi de Sant Sebastià, en les Escoles d’Orientació Marítima (del Pòsit) de Vinaròs i a Barcelona. Es feren diverses exposicions dels seus dibuixos. Colaborador del setmanari “Vinaròs” des de la seua fundació, amb articles signats com O’ Neil, O’ Nell, o Don Antonio, etc. Va publicar novetats i llibres en el camp pedagògic, il.lustrant-ne moltíssims més. En el camp humorístic han publicat els seus acudits il.lustrats en moltíssimes revistes d’àmbit nacional, com La Codorniz, Dígame, Madrid, Lecturas, Hola, etc., sent els seus temes preferits els referints als «caníbals». Va ser utilitzada durant molts anys en les escoles de tota Espanya la seua publicació «Rotulación Escolar». Fou Premi Prima Luce en 1965, pel llibre d’iniciació a la lectura «Antorcha»; autor de «El Evangelio en dibujos» i «Esquemas» per a la il.lustració dels quaderns escolars.
Des de Madrid va treballar com a director artístic de la Editorial Prima Luce. Ha colaborat també en “Crònica de Vinaròs” amb articles humorístics, poètics i amb unes «Sonrisas», pensaments divertits molt semblants a les «Greguerias» de R. Gómez de la Serna i que han sigut recollides en un llibre publicat per Editorial Antinea en març de 1996. Va morir als 86 anys. Tant el lloc de naixement com el de la seua mort es poden considerar de ser-ho “per accidens”, ja que Vinaròs fou on va viure i residir, totalment enamorat. Carbonell era molt senyor, sempre impecablement vestit; afable, agradable i respectat, tant per amics com per coneguts. El seu caràcter humil era l’antítesis del caràcter egòlatra d’una bona majoria de vinarossencs. Com ha passat amb tantíssimes diferents personalitats locals, Carbonell fou desaprofitat per la seua gran categoría profesional d’artista. De les seues acurades i bellíssimes poesies, destaquem la següent:

ROMERA
“En cuanto llegaste tú,   Tú no sabes, romerita,   cómo despertó, qué guapa    se puso entonces la ermita.

Llegabas como la luz    Del alba, hermosa y sencilla;    Contigo venía el sol,    Trajiste el sol y tu risa.

Los besos de la alborada    Encendían tus mejillas    Y aún brillaban tus ojos    Con la escarcha de su brisa.

Al espliego y al tomillo    Que te escoltaron, olías    Y unos rizos en tu frente    Se abrazaban de alegría.
Fue entonces, cuando empezó    La fiesta, mi romerita;    Cuando la mañana azul    A tu alrededor se abría”.