Poc a poc es va perdent aquesta bella tradició de les capelletes de carrer, desapareixent d’entre les que queden per la part antiga de la població interessants mostres de ceràmica popular valenciana. Així hem vist en els darrers anys com la piqueta ha destruit o els propietaris de les cases en que estaven s’han guardat per a ells, les rajoletes dels carrers: sant Pere, sant Pasqual, santa Anna, V. de l’Esperança o carrer Nou, etc.
Capelleta de l’Assumpció
Sent alcalde Lluís Franco Juan es va construir una capelleta per als estiuejants dedicada a la Verge de l’Assumpció, prop de la zona coneguda com del «camping». Els darrers temporals han malmés molt el lloc on està situada, que és la mateixa vora de la mar, en un lloc sobrant entre xalets. En la dècada de l’any 2000 baix el govern de l’alcalde Xavier Balada la platgeta va haver de ser reforçada amb grosses pedres pel perill d’enfonsament de la zona.
Capella, Mestre de
Antic càrrec municipal de reconegut prestigi, al que s’accedia després de guanyar unes fortes oposicions i que englobava el d’organista de l’església arxiprestal i mestre de música. Tenia com obligacions tocar l’orgue en les principals cerimònies religioses, dirigir la banda de música, l’ensenyament als alumnes i composar unes determinades peces musicals cada any. El darrer Mestre de Capella per extinció del càrrec fou Francesc Argemí Casamada, pare del poeta vinarossenc del mateix nom. Vide Orgue i Organistes.
Capella del Carme
Va ser construida per iniciativa i gran impuls del rector de la Parroquia de Santa Magdalena, mossèn Julio del Moral Fabregat, Va ser construida per iniciativa i gran impuls del rector de la Parroquia de Santa Magdalena, mossèn Julio del Moral Fabregat, natural de Llucena del Cid, (1925). Era rector de dita parroquia des de juliol de 1972. Amb diners sobrants de la construcció de la Parròquia va emprendre les obres de la capelleta del Carme que es va beneir en ser acabada pel bisbe Ricard María Carles el 18 de maig de 1975, pràcticament sense cap solemnitat. L’Ajuntament davant aquesta evidència va voler solemnitzar el 28 de juny la inauguració fent una altra celebració religiosa que ja no va dur a terme el bisbe si no el vicari general de la Diòcesi, mossèn Jesús Carda Pitarch. Com també el sacerdot veia la necessitat d’un parvulari municipal havia fet construir un pis per a tal efecte, que es va deixar a meitat i encara continua d’aquesta manera, per manca de diners i es donaven les classes durant la setmana en la mateixa capella. (Vide Santa Magdalena). El següent rector mossèn Miquel Romero la va manar pintar tota poc abans de jubilar-se, l’any 2005.
Capella de l’Estació
Era una idea que no va prosperar de l’any 1919. Així el 12 de gener apareix publicada aquesta notícia a la revista “San Sebastián”: “Nos dicen que para que puedan cumplir mejor sus deberes religiosos los vecinos de la estación tratan de levantar una capilla en terrenos que cedería una buena persona”.
Capella de la Plaça de bous
Molts pocs dies abans de les festes i fira de Sant Joan i Sant Pere de l’any 2002 es va beneir pel rector mossèn Emili Vinarixa i inaugurar pels membres més destacats del Consistori, la senzilla capelleta de la plaça de bous, feta per l’Escola Taller allí instal.lada en eixe temps. Era un antic desig dels afeccionats locals que, a pesar d’haver-la intentat fer pel seu compte, els anteriors propietaris particulars no l’havien permés realitzar.
