Categoría: Letra C

Publicació local creada i dirigida per Sebastià Albiol Vidal al desembre de 1990.

Pocs anys després li la va passar a la periodista Anna Fibla Pauner, que la dirigeix encara vint-i-quatre anys després.

Vore Cova del Vent.

(Vinarós 1818- Morella, 1840) Militar Carlí. Quart fill de Cosme Covarsí Membrado. Va fugir amb son pare als 15 anys per a unir-se a les tropes de Cabrera en Morella que s’havia sublevat a favor de Carles Vé. Quan en comptava 18 era ja Capità de la Divisió que comanava Ramon Cabrera. En 19 de maig de 1840, defensant el fortí de S. Pere Martir de Morella, va morir quedant el seu cos partit per la meitat a causa d’haver-li encertat damunt un obús dels prop de 500 que les tropes liberals van infligir eixe dia. (V. Meseguer Folch. “Principales asedios de Morella y su castillo en el siglo XIX”. Butlletí del CEM, nº 70. Juliol 2003).

Llinatge vinarossenc entre els que destaquen els mercaders Jaume i Miquel Covarsí (s. XVI); Jaume Covarsí, ric hisendat (s. XVII); Fra Tomàs Covarsí, qui fou abat de Benifassà. (s. XVIII), i Cosme Covarsí, els seus fills i els que segueixen a continuació, que amb motiu de les guerres carlines es van radicar a Extremadura. (Vide Agustín Delgado en “Vinaròs, sus hombres, sus nombres” que conté ampla documentació).

(Badajoz, 23-III-1885). Pintor. Fou un dels nou germans, fills d’Antoni Covarsí. D’ascendència vinarossenca. Personatge reconegudíssim i molt important en Extremadura. Rebé medalles, títols i honors. Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. President de la Junta de Monuments Nacionals d’Extremadura. Director de l’Escola de Treball de Badajoz, Medalla d’Or Nacional en 1929. Entre els anys 1929 – 1933 tenim documentat que ve a estiuejar a Vinaròs a casa dels seus amics, els del metge D. Ramon de Salvador. Les referències apareixen en la revista “Heraldo de Vinaroz” i “San Sebastián” en 9 d’agost de 1931. Va participar amb tres llenços en la 1ª Exposició d’Art, feta en 1929, amb motiu de la inauguració del nostre “Grupo de Baix” o antic col.legi “Sant Sebastià”. Té dedicat un carrer a Badajoz, on fou declarat Fill Predilecte. Molts dels seus excel.lents quadres tenen com a motiu principal escenes de caça, com el que presentem.

(Vinarós 1769 -Chodos? 1834). Comanant Militar. Va nàixer en una casona del carrer de sant Vicent, de família acomodada. Va ingressar en l’exèrcit, servint 31 anys i 7 mesos. Va obtenir les següents graduacions en els anys que s’acompanyen: Cadet (1794); Subtinent 2on (1795); Primer Subtinent (1795); Tinent (1802); Capità (1808); Sargent Major (1808); Tinent Coronel (1809); Comanant (1816). Amb una brillant fulla de serveis prestats, se li podrien destacar els següents mèrits: Regiment d’Infanteria de València. Voluntaris de Murcia, Infanteria de Guadalajara. En 1823 era Tinent Coronel i Comanant, resident a Vinaròs amb llicència il.limitada amb un sou de 800 reals al mes, sent llavors nomenat Comanant d’ armes de Vinaròs i cap del Batalló de Voluntaris realistes de Peníscola. Va obtenir la Creu dels defensors de Saragossa ja que es va trobar en la defensa heròica a les ordres de Palafox; Creu de la Real Ordre Militar de Sant Hermenegildo i la Creu del Primer Exèrcit. Desprès de la seua baixa forçosa en l’exèrcit per dissolució del Cos de Voluntaris, en 1833, amb 65 anys d’edat i vidu, va encapçalar la rebel.lió carlina al Baix Maestrat, amb els seus cinc fills i 15 voluntaris que van anar a sumar-se a les forces del Baró d’Hervés. Va encapçalar el Batalló denominat de Vinaròs, que estava integrat per voluntaris de Vinarós, Benicarló, Alcalà i Torreblanca. Després de la derrota del Baró d’Hervés, no va tardar molt la de Cosme Covarsí, dissentint els historiadors del lloc exacte on va morir . (Se’n ocupa extensament d’ell, Vicent Meseguer Folch en “Los realistas de Vinaròs” del butlletí del CEM, nº 25, del gener i març de 1989).