Categoría: Letra C

Població del Partit Judicial de Vinaròs.

Grup de teatre format pel director Josep López Pérez, i alumnes, de l’Institut de Batxillerat. Va estar vigent en les temporades de 1973, 74 i 75. Entre les obres que van representar amb èxit en la nostra ciutat i per diferents poblacions de la comarca va ser «El médico a palos», de Molière; «El llanto de Ulises», etc, destacant les dots d’ artista per al teatre del jove Josep Gómez. Altres obres que també va dirigir el Sr. López per als alumnes de COU foren «La barca sin pescador» i «El Maestro». En març de 1990 renaix efímerament “Candilejas” amb l’obra precisament del que abans fou actor destacat, Josep Gómez Martínez , que ara actua com a autor, director i actor en la seua obra “Pepe siempre será Pepe.”

 

 

 

(Vila-real). Escultor, estucador i daurador. Casat a Vinaròs amb Victòria Forner Besonies en 17 de maig de 1921. Des de 1916 a 1918, juntament amb altres artistes de Vila-real havia estucat i daurat la capella de la Comunió.

Topònim. Lloc del riu on un poc més amunt del pont vell del Cervol es produeixen uns salts d’aigua durant les riuades. Aquesta denominació ja apareix en els Establiments del Mustaçaf de la Vila de 1648, encara que després foren modificats y altres afegits en castellà, com el que els cita: “Otro si, por los abusos que se experimentan de lavar ropas y matar cáñamo en el Rio de esta Villa, desde las Canales arriba, emponzoñando las aguas y perjudicando al común, que las necesita para beber, establecemos y ordenamos que ninguna persona pueda lavar ropas ni matar cáñamo en los hoyos de agua que ay en dicho Rio, desde el salto de más arriba del puente, que llaman las Canales (…)”.

Aprenents de Niàgara,   riu amunt,   els Canals,   que només corren   quan volen rajar,   aixetes dels núvols,   de la tardor l’aiguat

A. Giner Sorolla, en “Pont romà” del llibre “Amunt i avall”

El 27 de juny de l’any 1906 es va descobrir la placa dedicant el tradicional carrer de santa Magdalena a aquest polític republicà que en 1902 havia visitat la nostra ciutat. El llibre de Sebastià Albiol, “Esplendor y declive económico de Vinaròs”, parla extensament d’aquella visita amb il.lustracions originals de l’època incloses. L’acord s’havia pres ja en 1902.

Vella aspiració vinarossenca de dur les aigües de l’Ebre cap a terres castellonenques per regar els camps. Ja en 1869, el nostre Ajuntamentsent, sent l’alcalde Demetri Ayguals, germà del literat Venceslao, Vinaròs va sol.licitar a les Corts de la Nació, la construcció de dit canal. L’anomenat canal Xerta-Càlig està sols construit fins al riu Sénia però sense dur ni una gota d’aigua i es va construir durant els darrers anys de la dictadura del general Franco i amb una capacitat de 19 metres cúbics per segon. Al desembre de 2000 està en plena eufòria la controvèrsia del Pla Hidrològic Nacional proposat pel PP i mig recolzat pel PSOE, i que contempla entre altres fets el de la canalització del riu Ebre, però amb forta oposició d’amplis sectors catalans i aragonesos. Si s’aplega a dur a terme aquesta vella aspiració vinarossenca, arribarà tard i s7ense cap efecte beneficiós per al nostre poble que està molt ben abastit d’aigües dels aquífers del subsòl. Tal vegada resultarà el seu efecte totalment contrari i perjudicial, especialment per les repercusions ecològiques en la pesca pelàgica de la nostra mar.