Categoría: Letra C

Societat Espanyola d’Electricitat, coneguda també després com «Riegos y Fuerzas del Ebro». En 1915 projectava a més de proveir d’electricitat a la nostra ciutat, construir un ferrocarril elèctric entre Tortosa i Vinaròs amb ramificacions per La Galera, Godall i La Sénia. Aquesta empresa tortosina va subministrar llum elèctrica a Vinaròs per a rec a l’estiu de 1920 i apareix molt sovint nomenada en les nostres publicacions locals.

En 1982 es va dur a terme una neteja del fons del port i els busos van trobar uns canons, extraent-ne un d’ells de grans proporcions. L’associació “Amics de Vinaròs” el va netejar i dipositar en aigua dolça durant un llarg periode per tal d’extrauren el salitre i evitar així la seua descomposició. Va demanar a l’Ajuntament la seua restauració i construcció d’una curenya, assesorant-se de les altes instàncies, com la Diputació i el Museu de l’Exèrcit. El pressupost del preu de la curenya no va convèncer els regidors socialistes que llavors manaven així van fer una instal.lació simple i infame, soldant-lo i clavant-lo en unes bigues de ferro i situant-lo en la plaça de sant Agustí, enfront del mercat municipal. En la remodel.lació de la plaça que va fer l’Ajuntament del Partit Popular pocs anys desprès cap a 1993, el canó fou tret i deixat a terra junt a un magatzem municipal. Quan l’Associació va demanar informació sobre l’estat del canó, es va respondre des de l’Ajuntament que el canó havia desaparegut i que l’havien robat. Donada la notícia a la premsa que va fer-se gran ressó de la desaparició de la peça històrica i el clamor i sospites despertats entre l’opinió pública, va motivar que el canó finalment aparegués, deixat molt prop del lloc del que havia desaparegut, acció que es va dur a terme amb nocturnitat i esborrant-se les senyals del camió que l’havia traslladat. Joan Bover afirmà de seguida que el canó era carlí però resultava a totes llums massa antic per a utilitzar-se tant tard. Segurament la clau ens la dóna Borràs Jarque quan expressa: «La Vila aplegà a sentir la necessitat de algo que substituira a la destruida muralla contra el perill dels corsaris que seguia viu. Reconeixent tal necessitat, es crearen dos companyies de milicies urbanes en 1773; i en 1795 fon reconstruit i posat en millors condicions d’efectivitat, el Fortí de la platja de les ataraçanes fet el segle anterior, costant l’obra 1.110 lliures. Tot lo qual fon completat l’any 1799 ab la construcció de llanxes canyoneres i adquisició de canons de 24, pagats dels fondos de propi”. I efectivament, segons totes les referències aportades pels experts, el canó coincideix amb la mesura del 24 que no es refereix al diàmetre si no al pes de les bales que llançava.

Un canó dels segle XVII va ser extret de dins del port per una draga que operava en 1989. Pel tipus de canó que és no se’l pot considerar carlí encara que se sap que un vaixell va naufragar durant aquelles guerres. Es trobava emplaçat a la plaça Sant Agustí.

(Sarrià, Barcelona 1879- Barcelona 1968). Escultor. Autor de la imatge de la Divina Providència del Convent de la nostra ciutat, datada en 1943. També són obres seues el monument al cardenal Vives i Tutó de Sant Andreu de Llavaneres (1950) i de l’escultura «Ruth» de la font de la plaça de la Virreina a Barcelona (1949).

L’esport del futbol s’ha practicat a la nostra ciutat en diferents camps o emplaçaments successius, un darrere d’un altre i sent la única ocasió en que s’ha comptat amb dos diferents camps quan aprofitant la vora dreta final del riu Cervol es va crear el Club Atlètic Vinarossenc. Els diferents llocs successius on s’ha practicat el futbol a la nostra ciutat des de la seua fundació han sigut els següents:

 

 

 
– Camp de les Capçades. En crear-se el primer equip del Vinaròs en 1920 es jugava en un camp que van habilitar els mateixos jugadors i cada partit s’havien de portar els pals de les porteries, muntant-se i desmuntant-se a cada partit. Va ser Bernardino Mercader qui alenà a la pràctica d’aquest esport ja que ell va viure a La Habana, Cuba, escapant de fer el servei militar a Africa, on havia de lluitar en una guerra crudenta. Allà ell va intimar amb els jugadors d’aquella capital. El camp estava situat a la partida de les Capçades. I perdurà fins el 2-I-1921 on es parla ja de fer vindre als jugadors del Barcelona Zamora i Samitier per animar les festes. Llavors ja s’havia estrenat el camp conegut com
– “Camp de l´Ancla” , conegut també com de la “Granja de Maria”. (situat on està l’edifi de Lores o del restaurant “Voramar”). D’eixe camp tenim la noticieta següent: “Se ha adquirido para el Vinaroz F. C.” el terreno que ocuparon los astilleros de D. Damián Frontera. Para su inauguración serán invitados los equipos de Castellón y Tortosa. Enhorabuena”. (Rev. “San Sebastián”, nov. 1921). Altres camps d’eixe temps serien:
– Camp del Camí Carreró situat on es troba el col.legi de la Verge de la Misericordia. Camp de baix de l’Estació. (1922-1923). / Camp de dalt de l’Estació. (Alternant en poc temps). El del Centre Republicà (3-IV-1921) o de la “Unió Sportiva”. (Camp de Polo o del Espanyol. Fàbrica Anigrasa..
– Camp de Borràs (Educación y Descanso); Sta. Magdalena 1940-54 Vinaròs ;
– Camp de la era de la Rata (Sénia i Era de la Rata. A l’Av. Castelló). 1961-62. Penyes
– Camp del Molí Carsi. Extramurs c. de la Mare de Déu. 1962 Penyes; Camp dels Salesians. Junt a l’edifici iniciat.1963. (Equips locals); Camp del Cervol. Lloc actual. 7-VIII-1965 Vinaròs;
– Camp de l’Atlètic Vinarossenco de la desembocadura del riu Cervol ribera dreta, (1978-82).
– Camp del Portell. Camp situal on l’ajuntament de l’alcalde Moliner volia situar la ciutat esportiva., en una finca situada prop de la gran propietat coneguda com “Carrer Major”, junt a la carretera de l’ermita. Va estar vigent en 1999. En abril entrenaven i jugaven aficionats locals.

Nom amb que apareix una de les partides del nostre terme segons el padró de riqueses de 1811. O déu ser error del transcriptor perquè el seu nom correcte és Campàs.

(Navia, 1817 – Madrid, 1901) Filòsof, polític i poeta postromàntic. Afiliat al partit moderat va ser governador de Castelló (1847), Alacant (1848) i de València (1851). Diputat a Corts, Director General de Beneficiència i membre de l’Acadèmia Espanyola. A pesar d’ocupar el càrrec de governador a Castelló durant un sol any, es guarda d’ell un bon record a Vinaròs perquè el 13 de juny de 1848 va presidir una sessió molt solemne del nostre Ajuntament, a la que van assistir els majors contribuents. En ella els vinarossencs van sol.licitar, entre altres coses, l’habil.litació de la duana del port Vinarós; que la comandància de Marina de la «Provincia de Tortosa» es traslladara aquí i l’habil.litació per a carnisseries i pescaderies de l’ex-convent de Sant Agustí. Mesos després, vuit comerciants li van demanar a Campoamor que concedira un dia de mercat semanal, cosa que va acceptar (22 d’octubre) i va començar a celebrar-se en dilluns al carrer del Socors i plaça del Salvador, i que avui dia es segueix fent, però, en el tradicional mercat a l’aire lliure conegut popularment com «del dijous».