Categoría: Letra C

(Vinarós 10-XII-1679). Abat de Benifassà, elegit en el quatrieni 1728-1732. Fill de Josep i d‘Agustina. Va patir durant el seu manament grans persecucions, segons afirma el nostre historiador Borràs Jarque.

(Vinarós 1812 – ?) Militar carlí. Fill major de Cosme Covarsí, amb qui va fugir la nit del 10 de novembre de 1833. Era clerge. En setembre de 1836 ostentava la graduació de Tinent de la Divisió de Cabrera

(Vinarós 1816- Chodos? 1834). Militar carlí. Tercer fill de Cosme Covarsí, amb qui va fugir la nit de l’onze de novembre de 1833. Va morir afusellat junt al seu pare a principis de febrer de 1834.

(Vinarós 1814-Badajoz 1894). Militar carlí, segon fill de D. Cosme Covarsí. Als 19 anys va seguir a son pare, germans i un grapat de voluntaris la nit del 10 de Novembre de 1833, sent l’únic dels cinc germans que sobreviuria als horrors de les guerres civils carlines. La Diputació Provincial de Badajoz va publicar en 1969 la seua curiosa biografia baix el títol de «Covarsí, un montero genial», sent l’autor E. Segura Otaño. Fernando va passar a les files de Carnicer on estava integrat també Cabrera, a la mort del seu pare i germà Gregori i amb l’empeny que tenia en venjar la seua mort va fer mèrits per ascendir aquell mateix any a Tinent. Va patir una emboscada als Pirineus i va ser embarcat amb molts prisioners en un vaixell vell a Tarragona i baix la sospita de que anaven a afonar-lo, es van sublevar i apoderar d ell, dirigint-se cap a Gibraltar. Des d allí va fer cap a Anglaterra, passant una temporada a Londres a casa del seu oncle, el desterrat Bisbe de Leon, retornant a Espanya i enrolant-se en l’exèrcit vasco-navarrès. Va prendre part en el famòs seti de Bilbao on va morir Zumalacàrregui. Després de brillants accions se’n torma cap al Maestrat, amb les tropes de Cabrera, en Ariño. Se l’ascendeix a Capità. Va patir l’asedi èpic de Morella el juny de 1838, sent abraçat pel mateix Cabrera quan aquest va entrar a lliurar-los. Present en el reducte de l’ermita de sant Pere Màrtir, veu ara caure mort al seu germà més menut d un tir de canó. Ferit i presoner al fort de La Querola, es traslladat a Saragossa. Cabrera el nomena mentretant Comanant. En llibertat provisional es casa amb Pilar, una xica de La Rioja. Per l’indult d’Espartero es decanta cap a una vida tranquil.la i familiar vivint a Badajoz. Ja major, en la revolució de 1868, torna a vestir de militar formant part de l’Exèrcit del Centre, nomenat per la Comissió Règia Suprema com Coronel de les tropes carlines. Als 58 anys, el 12 de juny de 1874, escriu en el seu diari: «En este dia llegué a mi pueblo de Vinaroz, después de 41 años de ausencia». Va morir a Badajoz vins anys desprès.

Topònim. Nom d’una de les partides del nostre terme. Es troba entre la partida de les Planetes i els Cabanils. Compren finques situades en els polígons 50 i 19 del cadastre.

(Manresa,?-?). Fundador de la Casa de Caritat manresana i de Congregació de la Caritat Cristiana. Els seus pares tenien grans propietats a Vinaròs. Casat en 2 de maig de 1846 amb la vinarossenca Cristina Roselló Martí, aquesta va influir en la seua ànima per a que canviara el caràcter frívol. Morta de part la seua esposa, al naiximent de la seua primera filla, va prometre davant d’una imatge de la Verge que dedicaria tots els seus esforços en servir a Déu, fent el bé. La seua biografia la va escriure en 1859 D. Joan Cases i Perera.