Categoría: Letra C

Instal.lat antigament junt al cementeri del carrer de sant Miquel, l’arxiprest mossèn Bono va promoure la nova ubicació en la part externa de l’Ermita, sent inaugurat durant les grans celebracions centenàries de l’any 1913, commemoratives del descobriment de la Santa Creu per santa Elena. Del primitiu Calvari en parla l’escriptora viatgera Lady Holland (vide id.), d’aquesta manera: Dia 25. Mirant cap a Vinaròs vaig veure el primer gòlgota. No n’he vist a Espanya. No són molt comuns a Italia, sinó extremadament rars. És un lloc adornat amb pilars quadrats de vuit peus d’alt aproximadament per dos peus quadrats, al capdamunt dels quals hi ha una espècie de capella amb una pintura que commemora el camí de Crist cap a la mort. N’hi ha 12 o 14, amb xiprers situats a distàncies regulars. / Les capelles son denominades estacions i n’hi ha tantes com vegades va caure Crist mentre arrossegava la creu. Són les mateixes que hi ha a l’interior del Coliseu./

La temperatura més alta registrada a la nostra població que tenim documentada arribà a 48’5 graus observada un dia de tardor i no d’estiu, el dia 15 d’octubre de 1890, pel metge vinarossenc Romualdo Vizcarro Prat. Llàstima que ell en el seu temps, amb tots els aparells de medició de que disposava, encara prengués les temperatures al sol. Segons ell escriu en la seua interessantíssima “Memoria Médico Topográfica de Vinaroz” de l’any 1894, aporta, entre moltes descripcions i notes curioses sobre el Vinaròs del seu temps i entre altres xifres, algunes temperatures altes i extremes, preses meticulosament per ell mateix des de l’any 1888 amb el seu propi observatori meteorològic, amb que comptava, provist de prou quantitat d’instruments. Meticulosament anotava totes les dades que podia i afirma: “Me falta tiempo material para recoger las observaciones dispersas y condensarlas en cifras que espresen los totales, máximas y mínimas anuales, … (…)”. Segons les últimes estimacions l’any més calorós a tota Espanya ha sigut l’any 2003, amb temperatures constants altíssimes en juny, juliol i agost que han produit més de 20 morts, molts d’ells a Andalusia. Segons els metereòlegs aquestes altes temperatures sols recordaven les de 70 anys abans.

(Vinaròs). Va obtenir el primer premi extraordinari de violí a Barcelona en juny de 1929. Impartia posteriorment classes particulars de solfeig, violí i Teoria i Història de la música. Ensenyà la música a Antoni Carbonell, Santiago Falcó, Facundo Fora, al mateix violinista Santiago Cervera, etc.

(Vinaròs). Tècnic Mecànic de Senyals Marítimes. En juny de 1919 fou destinat a Maspalomas (Las Palmas, Canàries) i en maig de 1923 va ser destinat al Cabo Mayor de Santander. En agost de 1926 era torrer de les Illes Columbretes. Jubilat el 14 de novembre de 1959, quan exercia en el far de Punta Orchilla, de Tenerife. Pareix ser que també fou el penúltim farer de Vinaròs.

(Vinarós 7-XII-1966). Llicenciat en Ciències Empresarials i Econòmiques per la Universitat de València en setembre de 1993. A l’estiu de l’any següent va realitzar un màster d’empreses als Estat Units, a la Universitat de Virginia. Exerceix com a professor de Màrketing i Direcció Comercial a la Universitat Jaume I de Castelló.

Nom d’una de les partides del nostre terme, a la zona nord de la població. Les cales són entrades que fa la mar en la costa, per efecte d’una transgressió marina o per una vall o depressió envaïda per la mar.