Categoría: Letra C

(Vinaròs 1868). L’any 1916 i següents va organitzar tómboles per al “Menjador dels Pobres”. A Barcelona formava part del “Centre Cultural Vinarossenc”, en el que s’encarregava de la secció de “Divertiments, Beneficiència i Instrucció”. Exercí de vice-presidenta de l’Assemblea Local de la Creu Roja. Va brodar la primera bandera de la Banda «La Alianza» de 1907, segons dibuix del pintor Agustí Redó. Apareix citada en 1917 com Irene Calbé de Quer. Lluís S. Quer era el secretari de la Cambra de Comerç vinarossenca, el nom del qual es troba a la portada de la memòria que es conserva. En 1927 s’anunciava com a ensenyant de labors i dibuix especialment per a cobertors i cortines, amb domicili a la travessera Sanfon, nº 1. En el cens de 1945 apareix com a vidua, tenint llavors 77 anys.

(Vinaròs?). Mestre Nacional. Exercí a Vinaròs a principis de segle i col.laborà en la construcció de l’ermiteta de Sant Roc.

Urbanització moderna de xalets, situada en la partida homònima, castellanitzada.

Població del baix Aragó. Segons els més entesos, la notable façana barroca de la seua església és de les que guarden més relació amb la de Vinaròs (Gran Enciclopèdia Catalana).

Nom d’una urbanització moderna de xalets situada en la denominada falsament en les propagandes com partida Garrofer, ja que aquest nom és el d’una altra urbanització moderna i no ha sigut mai considerada partida, a la part nord de la població.

Nom d’una urbanització donada per la proximitat d’una de les cales i d’ un camping particular de la zona sud de la població i al sud del barranc de la partida de les Salines. Està conformada per dos platges contigües de gran extensió i bellesa, de cantells molt fins, molt aptes per als banys de l’estiu. La de més al sud es denomina també particularment com Platja Castell pel nom d’un càmping que estava actiu als anys vuitanta i part dels noranta, l’edifici principal del qual tenia forma de castellet. Compta amb una nombrosa colònia d’ estrangers alemanys.