Categoría: Letra D

(Vinaròs, segle XIX). Professor de Llatí d’Institut. Va exercir per Catalunya. Casat amb Teresa Giner Nento, van ser pares de sis fills: Josep, Teresa, Fernando, Agustí, Consol i Francesc. El seu fill Ferran va ser alcalde de Múrcia, lloc on va morir la seua vídua el 20 de setembre de 1919.

(Vinarós 7-V-1887 -17-I-1967). Metge cirurgià. Doctor. Cap Superior de Primera Classe de Sanitat Nacional. Fou exalumne intern pensionat per oposició de l’Hospital Clínic de la facultat de Medicina de Barcelona. Metge ajudant de Laboratorid’Higiene de la mateixa facultat. Metge bacteriòleg per oposició del cos de Sanitat Exterior. En 1915 era metge director de l’estació sanitària del port de Vinaròs, on també exercia com a metge per les cases particulars i en la seua pròpia clínica del carrer Ruiz zorrilla (carrer del socors). Metge de Sanitat Marítima en Alacant en 1917 i de Port Bou en 1919. El 13 de març de 1920 va ser nomenat president del Centre Cultural Vinarossenc de Barcelona. En juliol del matiex any va ser ascendit a Cap de Negociat i Sotsdirector del Llatzaré de Mahó. Ocupant eixe lloc va socòrrer poc després tota la tripulació del vaixell pailebot «Maria Glòria» de la matrícula de Palamòs, composta íntegrament de vinarossencs, que se’n va anar «a pique» per incendiar-se a causa de l’explosió del bidó de gasolina del motor auxiliar. A l’octubre de 1920 va ser nomenat Director Mèdic de l’estació sanitària de Àguilas (Múrcia). Al setembre de 1924 va ser nomenat Director dels Serveis Sanitaris del Port de Tarragona. Sent ja sa mare, Dª Modesta Demetz, viuda, Gerard es va casar a l’octubre de 1926 amb Cristina Lillo Adell, filla del General D. Ricard Lillo. El General havia sigut Tinent Coronel anteriorment en la Zona Militar de Reclutament de Vinaròs. Gerardo vivia a Vinaròs en 1945 en el seu propi domicili del carrer del Socors, 27, on va morir als 79 anys, com a Cap Superior de 1ª classe de Sanitat Nacional

(Vinarós 1871 -Cartagena 2-V-1944). Alcalde de Murcia. Aquest fill de Vinaròs, va ser alcalde notable de Múrcia des del 12 de març de 1925 fins al 16 de març de 1926. Era fill de Josep Delmàs i de Teresa Giner Nento. Sa mare va morir a Múrcia el 20 de setembre de 1919 i ell era el tercer de sis germans, Josep, Teresa, Agustí, Consol i Francesc. Una afecció de gola el va obligar a dixar el càrrec. Havia nascut en Vinaròs, i s’havia recriat a Catalunya on son pare era professor de llatí en un institut. Es va fer Intendent Mercantil. Des d’allí va passar a Cartagena, com empleat de la Societat Alejandro Delgado, fent-se soci poc després. Es va casar amb la cartagenera Caritat Conesa. Va anar a Murcia, on va crear una fàbrica de mobles corbats «Fernando Delmás», de la seua propietat, sent-li concedida la Medalla d’Or de Murcia per la seua qualitat. Va ser Diputat Provincial en 1926. Va morir a Cartagena, el 2 de maig de1944, als 73 anys d’edat.

La delinqüència no ha estat mai diferent a la dels altres pobles, no havent-se donat casos espectaculars. Durant el segle XIX el metge Romualdo Vizcarro apunta en el seu Estudio Mèdico que alguns pobres ocultaven baix la seua capa de pobres alguns raters. Durant el final del segle XX comença a notar-se amb més agudesa amb el major benestar i la major proliferació del problema de la droga, donat que els “enganxats” a ella necessitaven diàriament unes 20.000 pessetes per a poder consumir-la. Primer els drogadictes robaven a les pròpies famílies i desprès es notava en els comerços, trencant els aparadors; així es va vore més en l’època de la restaurada democràcia, cóm totes les botigues de carrer Major primer i després totes les cases i xalets del poble s’havien de reforçar amb reixats, totes les finestres i portes. Tampoc quedaren lliures els cotxes als que se’ls sustraïen les radios-cassetes, ni les casetes del camp, que apareixien quasi totes elles amb les portes reventades, si tenien l’aparença de guardar al seu interior alguna cosa de valor crematístic. Però aquests casos es donarien no sols a Vinaròs, sino a tot l’Estat Espanyol, agreujant-se un tant amb la proliferació dels nombrosos emigrants estrangers, (uns 1000 en 1992), de països més pobres, destacant entre ells els magrebíns, rumans i màfies russes i colombianes.

Filla d’Agustí Delgado Agramunt. Es llicenciada en Farmàcia per la Universitat de Valencia i doctora amb la máxima graduació “cum laude” per la de Cartagena. En l’actualitat treballa a l’Hospital Reina Sofia de Múrcia, en el departament d’Anàlisis Clínics. A principis de l’any 2007 li va ser atorgat el premi extraordinari de doctorat per la tesi Avaluació de la seguretat microbiològica en aliments minimament processats mitjançant l’ús d’olis essencials en processos combinats. La tesi va ser enregistrada als EEUU per a preservar els drets d’autor de cara a futures investigacions.