Categoría: Letra D

Llicenciat en Dret. Gestor Administratiu. Graduat Social. Diplomat sindical per oposicions realitzades en juliol de 1976. S’ha especialitzat en assessoria Laboral i Fiscal. Casat en octubre de 1972 amb Nativitat Bertolín Ferrer, llicenciada en Filosofia que en breu s’incorpora a les tasques docents en l’Institut Nacional d’Ensenyament Mitjà «Leopold Querol». President del Partit Popular en els anys 1991-1993. Ocupant tal càrrec va visitar la nostra ciutat el President de dit partit Josep Maria Aznar, després President del Govern de la Nació. Durant els últims anys el Sr. Delgado Agramunt ha anat adquirint llibres conformant una extensíssima biblioteca d’autors vinarossencs i de temes relacionats amb la ciutat, comarcals i regionals, única en el seu gènere.
En 1996 l’Editorial Antinea li publica la seua extensa obra “Vinaròs, sus hombres, sus nombres” en dos volums. En les festes de juny de 1999, dins d’un emotiu acte cultural, va ser premiat per la Caixa Rural – Caixa Vinaròs amb la concessió del cinqué “Alé Vinarossenc”.
En 2013 li ha sigut concedit el Grinyò Ballester. (A.C.A.V.)

La nostra Delegació d’Hisenda és la número 12.138 i el seu delegat és Josep Rubio Perea, natural de Torrevieja, des de la seua creació en desembre de 1985. Les gran xifres que es recapten en els temps actuals res tenen a vore amb les dels primers anys degut al creixement de població, a la bonança económica i al desmesurat creixement urbanístic que està patint la zona.

(Vinaròs, 5-X-1926). Militar. General de Divisió. Fou Capità General de València. Va nàixer a Vinaròs aquest eminent militar quan el seu pare, Josep del Pozo i Lleó, sent Tinent Coronel de la reserva de València en novembre de 1924, estava destinat d’oficial a la nostra Zona de Reclutament. Va estudiar de cadet en la Acadèmia Militar de Saragossa i després a Guadalajara. D’Alfères en 1945 va anar ascendint, alcançant les altes graduacions de General de Brigada en 1982 i de General de Divisió en 1984. Casat a Tetuán en 1952 amb Mari Carme Chacón Moreno, tenen tres fills.

(Va nàixer a Benissa (Alacant) el 14 d’octubre de 1899, i va morir a l’Havana (Cuba) el 15 d’agost de 1973. ). Metge. Era titular per oposició de l’Hospital Provincial de Castelló. Va exercir durant la segona República a Vinaròs. Era el metge del Centre Republicà. Operava en la seua Clínica del carrer de sant Francesc (Dozal, 41), fundada pel seu germà mort anteriorment, Pedro del Pino. Va ser nomenat forense, en el lloc que ocupava el Dr. Agustí Ribera. Es va arrimar molt a les esquerres i es va presentar com un dels desgraciats treballadors, quan ell no era cap pobre. Finalitzada la guerra civil de 1936 va emigrar cap a Cuba d’on era originària la seua família. Anant cap a l’exili va permàneixer en camps de concentració de refugiats en el nord d’Àfrica i el nomena diverses vegades l’alcalde de Benicarló Federico Castellano Sancho en el seu llibre: “Memorias del Alcalde de Benicarló” escrit a Mèxic. També el Dr. Ribera Hernández el cita diverses vegades en el seu llibre “Zonariv”. Mario és autor de al menys dos llibres: “La donación de sangre en Cuba” i “Apuntes para la Historia de los Hospitales de Cuba”. Tenia com s’ha dit un altre germà metge, Pedro, nascut el 1902, que va morir a Vinaròs a principis de la República en 1931 i està soterrat al nostre cementeri. El seu soterrament fou multitudinari. Un altre germà més , Víctor del Pino, se’l nomena com que en novembre de 1934 va ser destinat de mestre a Xert. Va formar part a Vinaròs durant la guerra civil del Consell de Cultura (31 d’agost de 1936). Aquest germà va morir al front, durant la guerra i la seua mort es va popularitzar, posant-se d’exemple en les escoles, escribint els alumnes textos enaltidors.

Societat Obrera. En 1910 estava presidida per Manuel Bas. Va perdurar fins l’acabament de la guerra civil de 1936.

Setmanari local de tendència lliberal fundat i dirigit per Josep Francesc Escrivano Mayó en 1883. Va ser el de més llarga durada i de més justa popularitat del segle passat, ja que apareixent el dia 11 de novembre de 1883 va perdurar fins el 28 d’agost de 1887. Duia per subtítol el de «Periódico liberal independiente y de noticias». S’imprimia en els tallers de Joan Botella i eixia a la llum els diumenges.