Categoría: Letra D

Amb motiu de la creació de les Corts Valencianes o Parlament Valencià, fruit de l’Estatut d’Autonomia de l’actual democràcia, en maig de 2003, va resultar elegit Diputat Autonòmic el vinarossenc Mariano Castejón Chaler, del Partit Popular.

Entre els vinarossencs destacats que van arribar a ser Diputats del Congrès Nacional de Madrid, la biografia dels quals ja tenim més detallada en el seu lloc corresponent són: Baltasar Esteller, elegit per València en 1810 i en 1813. Va intervenir a les Corts de Càdis en que es va redactar la Constitució de 1812, coneguda popularment com «La Pepa»; Joaquin García Doménech, Diputat a Corts per València en 1822 i per Castelló el 2 d’octubre de 1836; Wenceslao Ayguals de Izco, diputat per Castelló en quatre legislatures (1836, 1839, 1840 i 1843); Manuel Febrer de la Torre, elegit pel Districte de Vinaròs en 1863, 1864 i 1867; Alvaro Pasqual Leone per Castelló en 1931, 1933 i en 1936 pel districte d’Almería. Lluís López-Dóriga Meseguer van ser Diputats Nacionals durant la segona República. En les eleccions de març de 1996 ha estat elegida la primera dona vinarossenca, del PSOE, la Sra.Olga Mulet Torres. Diputats a Corts pel Districte de Vinaròs. A mitans del segle passat s’elegien diputats per les Provincies. Aquestes, dividides en diferents districtes, elegien un Diputat per cada un d’ells. La nostra província constava de set districtes, que comprenien un cert nombre de poblacions. Els Districtes eren: Castelló, Albocàsser, Llucena, Morella, Nules, Sogorb i Vinaròs. El nombre d’electors eren el 1 % de la població, o siga que sols votaven els grans propietaris. la qual cosa facilitava el control dels cacics i de les autoritats; tenim que sent la població de la província de Castelló en 1846 de unes 200.298 persones, sols eren votants 1.450 d’elles. Així foren elegits Diputats a Corts pel Districte de Vinaròs els següents personatges:
Josep Miquel i Polo, en la legislatura de 1849-1850;
Joaquin Miguel Luasi (1850-51)
Fernando Bosch i Segarra (1851-1854)
Fidel Sagarminaga Epalza (1858-1863)
Manuel Mª Febrer de la Torre (1863-1865)
Francisco Bañón Algarra (1871-72 prim i seg.)
Roque Barcia (1873-74),
José Polo de Bernabé (1876-1878);
Gerónimo Antón Ramírez (1879-1883), pel partit conservador
Joaquín Gómez i Gómez Pizarro (1884-1886), conservador;
Gerónimo Antón Ramírez (1886-1890), 2ª volta; ara pel partit lliberal;
Eduardo de la Guardia Duarte, Marqués de Aguiar (1891-1893), conservador;
Pedro Font de Mora i Jàuregui (1893-1895), lliberal;
Esteban Crespí de Valldaura i Fortuny, Comte de Orgaz (1896), conservador;
Pedro Font de Mora i Jàuregui (1898), liberal;
Gonzalo Cassola Sepúlveda (1899-1901), conservador tetuanista. Eduard Cassola, segons notícia de l’Heraldo de Castelló, de 20 de març de 1900.
Joan Pérez Sanmillán i Miquel, primer marquès de Benicarló (1901-1903) lliberal.
Tomàs Trénor Palavicino, Marquès del Turia, militar valencià de tendència conservadora (1903-1905)
Joan Pérez Sanmillán, primer marquès de Benicarló (1905-1907) lliberal.
Diego O’Connor White, de Benicarló, entre 1907-1910.
Ramon Saiz de Carlos, des de 1910 ho fon ininterrompudament (any 1920 i demés).
Durant la segona República foren Diputats del Congrès Nacional Alvaro Pascual Leone i Lluis López Dòriga, Diputat per Granada en 1931, encara que aquest últim no va repetir en les eleccions del 19 de novembre de 1933 per no traure els vots necessaris. Diputats Provincials. Des de que es van crear les diputacions hem de ressaltar que han ocupat càrrecs d’ importància el vinarossenc Josep Ràfels García, qui va ser diputat provincial durant més de vint anys pel Districte de Vila-real, President de la Diputació en 1883-1884, ocupant la vice-presidència en 1892; En 1913 a 1916 ho foren per Vinaròs – Sant Mateu el jordienc Domingo Esteller Vallés, el santmatevà Joan Aragonés, el castellonenc Norbert Ferrer i el benicarlando Manuel Febrer Cherta; de 1916 a 1921 van ser Diputats per Vinaròs els ja citats D. Esteller, J. Aragonés, M. Febrer i Josep Castelló i Tàrrega; En el periode 1921-1923 (mes de juny) foren elegits el conservador vinarossenc Alejo Querol Escribano, pel districte Vinaròs Sant Mateu, juntament amb Castelló i Tàrrega (lliberal), Macip, de Benicarló (republicà) i Joan Avinent (conservador); després el vinarossenc Sebastià Roca Ribera, metge, el qual va ocupar també el càrrec de Vice-President en 1929; en 1931, amb motiu de les eleccions que van donar el triomf a la segona República va ser nomenat el Sr. Adolf Rico, regidor de Vinaròs. Més pròxim tenim que com alcalde de la ciutat, també va ocupar el càrrec de Diputat Provincial Lluís Franco Juan. Amb les eleccions democràtiques han sigut Diputats Vicente Giner Talón, i Vice-President José M. Palacios Bover, (1992), els dos pel Partit Socialista. Amb la pujada al poder del Partit Popular fou Diputat Provincial Salvador Oliver Foix (des de 1995).

Agrupació cultural nascuda cap al mes de febrer de l’any 1990, a imitació d’ altres grups catalans creats uns anys abans – a finals de la dècada dels setanta-, l’objectiu dels quals és animar les festes populars amb correfocs. Els seus fundadors a la nostra ciutat van ser els germans Jordi i Àngels Sanç Rios, J. Moros, Jordi Beltrán, Marc Zaragozá, etc. i aquí han participat en les festes de 1990, vespres de Sant Sebastià en 1991 i 1992; 750 Aniversari de la Carta Pobla, etc. També han actuat en pocs anys en moltes altres poblacions com Valls, Benimaclet, Xilxes, Ontinyent, Villena, Albaida, Banyeres, Puçol, Silla, Castelló de la Ribera, Benicarló, Petrer, etc. El grup, a més a més, s’ha desenvolupat en tres trajectòries diferents: «Ball de Dimonis», «Colla de nanos, gegants i dolçainers» i el «Grup de teatre 40 de Febra».

Els cotxes correu a cavalls venien des de València i altres baixaven des de Saragossa i s’aturaven a Vinaròs on era lloc de repostar (descansar, menjar, canvi de cavalleries, etc). La diligencia s’aturava a la plassa Jovellar on estava la parada davant d’una “pensió”.

Guardó que concedeix des de l’any 1961 tots els anys la Penya local al matador que més brillantment haja actuat dins de les corregudes de les festes locals.

La sénia coneguda per aquest renom “La sénia del Dido”, conformava l’extensió al final del carrer de la Mare de Déu i anava des del camí del Cementeri fins la Carretera Nacional 340, que abans passava per dins de la població, exceptuats el Molí Carsi i el Restaurant Aixalà. Tots aquests terrenys els va adquirir Construcciones Roca per a edificar grans blocs de vivendes, sent el primer en aixecar-se en 1975.