Nom d’una de les partides del nostre terme municipal. La seua denominació fa referència a prats o trossos de terra amb herba abundant, destinats al pasturatge. El prestigiòs filòleg català Joan Coromines, en el seu llibre “Onomasticon Cataloniae” afirma que la paraula és d’etimologia llatina i ve de “Defensus”, participi de defendere i que deu ser traduit en el sentit de “lloc prohibit o d’utilització resservada”. En els antics establiments de la Vila se’n parla que en 14 de Febrer de 1695 el Consell va aprovar que “ (…) … las tierras de Nuestra Señora de Misericordia que están mojonadas y reputadas por devesa, que en aquellas y aquella se observe y guarde todo lo contenido y referido en el antecedente capítulo en favor del Bovalar … (…).” En temps de la Desamortització, totes les deveses dels pobles, així com els monts comuns, van ser venuts a particulars.
Desvio
El problema de la carretera nacional 340 que fins els anys sixanta creuava encara la població pel centre de la ciutat, va ser resolt construïnt el conegut encara actualment com “Desvio”, el qual va ser iniciat en 1961, inaugurat al trànsit el dia 12 de maig de 1964, havent-se posat en funcionament, però, en abril anterior. Cal recordar que durant els mesos d’estiu era dita carretera nacional considerada llavors com una de les de mès trànsit de tota Europa. La Diputada Nacional pel Partit Socialista Olga Mulet va demanar a les Corts la construcció del desdoblament, però encara desprès de molts anys, finalitzant l’any 2007 encara no s’ha previst a pesar de reclamar-se per tots els ajuntaments de Peníscola, Benicarló i Vinaròs.
Despreniments en la costa
La vora de la mar patéix una regresió paulatina que de temps en temps es fa més patent. En l’any 2009 s’ha fet encara moltíssim més patent perqùe afecta a les carreteres i als xalets de la vora tant de la costa Nord com de la Sud, i també es queixen del mateix a Benicarló. Això és un fenomen que no es detura perquè el terreny paulatinament es desfà per la seua composició i naturalesa acompanyada de l’acció dels embats de les ones. Això ja ho va vore el viatger francés Jaubert de Passà fa ja 165 anys que quan es referia en 1844 a Vinaròs diu entre altres coses: “con un mar que constantemente roba a la tierra estas aglomeraciones calcareas, han sabido los naturales del pais…”etc.
Desguaces Marítimos s.a.
Aquesta empresa de desballestament de grans vaixells es va establir l’any 1966 al port de la nostra ciutat. Va sol.licitar, però, el funcionament de la seua indústria en el ple municipal del 3 d’agost de 1967. Donava bastants llocs de treball i la majoria de treballadors eren forasters; tant és així que es deia en to humorístic que l’alcalde de Santaella treballava al “Desguace” de Vinaròs. L’activitat va perdurar fins 1982, en que per tenir més mà d’obra barata i ser més competitius uns altres paisos (més pobres i que feien el mateix treball amb 
menys costos), l’empresa, amb seu a Castelló, va decidir tancar-la. Van quedar sense feina tots els treballadors i les condicions de pèrdua de treball no eren acceptables. Es van manifestar enfront de l’Ajuntament; tallant el trànsit de la ciutat; també van tancar-se dins la seu del sindicat de la UGT, a la plaça Jovellar, durant prop d’un mes.
Desemparats, Carrer de la Mare de Déu dels
Per ser patrona dels vellets de l’Asil, aquest carrer iniciat que comunica amb el camí Carreró, està pròxim a la Residència S. Sebastián o Asil.
Descans de la relíquia
Lloc o parada on s’atura la comitiva que acompanya la Relíquia de sant Sebastià quan es puja els dies del sant i de la Mare de Déu de la Misericòrdia i que es troba molt poc abans de la serra del Puig, abans d’iniciar la costera. En dit lloc hi havia un antic corral d’ovelles en les parets del qual es trobava una senzilla fornícula per a deixar el relicari, mentre el capellà que el porta i els homes aprofiten per fer un descans en un banc corregut de pedra i fumar un cigarret, mentre les dones segueixen caminant per arribar abans al seu pas més còmode. Dit corral era conegut com de “Meló”, donat que així aparéix citat: . A l’antiga revista “San Sebastián” apareix la següent informació: “El camino de la ermita desde el corral de Meló a la sierra se está ya ensanchando y se ganará cosa de un metro de ancho. Agradecemos de nuevo al teniente alcalde Sr. Cabadés esta mejora tan notable por haber sido su mejora tan notable por haber sido su iniciador”. (22-II-1931). En 1985 la família propietària del lloc, la Puigcerver – Lores, va adesentar i modernitzar la parada que va ser beneïda solemnement el dia de la festa de sant Sebastià.
