Escola municipal d’art

Fundada en el mes de juny de 1929 com Escola Municipal de Dibuix aplicat a les Arts, es trobava instal.lada a l’edifici conegut com L’Escola D’Alt (durant molts anys edifici de Correus, plaça de Jovellar).Fou el seu primer mestre amb un sou de 1.200 pessetes anuals, Francesc Argemí Poy, que havia cursat estudis a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, sent condeixeble de Puig Roda. Ensenyava als seus 82 alumnes, entre altres matèries, dibuix artístic, arquitectura per als aprenents d’obrer; dedàlica per als fusters, toréutica per als ferrers, etc. Posava com a model de construcció als seus deixebles l’ermita de Sant Gregori de la qual afirmava que era un compendi d’arts. El setembre de 1931 l’Ajuntament sol.licitava una subvenció de l’Estat per a transformar aquest centre en Escola Municipal d’Arts i Oficis. Francesc Argemí va haver d’abandonar el càrrec, ja que les autoritats de la República sempre deixaven el tema del seu pagament damunt de la taula i l’anaven postposant d’un mes a altre, fins que finalment deixà Vinaròs, traslladant-se a Badalona on va morir en 1938. Va ser molt recordat pels seus exalumnes, com Sebastián Miralles Selma que li dedicà un dels seus escrits, Manuel Garcia Julbe, els tres germans Ferrer Garcés, etc.

VAQUER LLATSER, FRANCISCO (CHALDY)Va ser substituit en el càrrec per la dimissió forçada d’Argemí, per l’artista escultor Francesc Vaquer, el 9 d’octubre de 1934 fins la guerra civil de 1936.

 

 

 

 

 

 

 

Mossen Josep Sirisi En 1954 es va crear per mossèn Josep Sirisi, en dependències de l’ex-convent de Sant Francesc, una Escola Parroquial d’Arts i Oficis, que va durar uns déu anys, i en la qual els professors eren persones particulars de la població més o menys qualificades i que no cobraven.

 

 

 

 
escola_municipalESCOLA D’ART ACTUAL. A l’’octubre de 1979 es va tornar a crear, per part municipal, anomenant-se llavors Taller Municipal d’Arts Plàstiques i sent dirigida per l’escultor vinarossenc Agustí Roso Esteller. Se li va anar canviant el nom al cap d’uns cinq anys i tenint la seu a la Casa de la Cultura. Des de novembre de 1984, dirigeix l’Escola, la professora Mª Cinta Barberà Redó, nascuda a Barcelona, que ha cursat estudis d’Escultura a l’Escola Massana d’aquella capital. Els alumnes acostumen a exposar els seus millors treballs durant les festes de Sant Joan i Sant Pere. Al setembre de 1995 l’Escola es va encarregar de restaurar les vidrieres de l’església de Xert i al novembre de 1996 va fer els rètols de rajoles fines per als carrers de Vinaròs.

Escola dominical

El setembre de 1916 l’arxiprest mossèn Bono va promoure aquesta escola dirigida per les joves Mira i Irene Esteller, per a joves criades; es realitzava els diumenges a la vesprada de tres i mitja a cinc, amb ensenyament de lectura, comptabilitat i a ser bones cristianes. Perdurava encara a l’octubre de 1924.

Escola d’idiomes

Va ser creada a mitan segle XIX per Wenceslao Ayguals de Izco, tenint com a professor d’anglés i francés al qui havia sigut vice-cònsol de Bèlgica, Josep White

Escola de Sant Jaume y Sant Roc

En la partida dels Boverals, entre xalets de la zona nord, es van inaugurar unes aules conegudes com de Sant Jaume, el 10 d’octubre de 1966. Les de la zona sud, en la partida Salines funcionaven ja anteriorment (1960-61?), les conegudes com de Sant Roc. Les de la partida de Sant Jaume van ser concedides a Afanies al setembre de 1979 i les de Sant Roc també van deixar de funcionar com a tals en eixe temps, integrant-se els alumnes al col-legi de la Misericòrdia; aquestes últimes aules van ser convertides amb el pas del temps, poc després, en seu de la Creu Roja, d’ajuda en carretera, mentre que les de sant Jaume foren convertides en parvulari municipal al construir-se el col-legi d’Educació Especial i passar els xiquets discapacitats allí.

Escola de persones adultes Llibertad

SANYO DIGITAL CAMERAL’Escola de Persones Adultes o Educació Permanent d’Adults (EPA) va ser organitzada a la ciutat en 1982, sent primerament els seus mestres el propis de la localitat que impartien unes hores de classe als adults fora de l’horari escolar. Oficialment es van nomenar uns mestres específics, pocs anys després. L’inspector Blas Osanz va ser el responsable provincial d’aquest programa educatiu als seus inicis. Actualment la EPA té la seu a l’antic col.legi “Sant Sebastià”.

Escola de náutica

Escola que es va sol.licitar al general Espartero com a Regent de la Nació el 21 de gener de 1843, amb el següent ofici, molt sentit i interessant: “Serenísimo Señor:. – El Ayuntamiento, Junta del Gremio de Marineros y el Comercio de la villa de Vinaroz, declarada digna de gratitud nacional por las Cortes Constituyentes, se ven en la imprescindible precisión de llamar la benéfica atención de V. A. Reclamando la protección que merece el abatido estado de nuestra marina y navegación, elemento que puede proporcionar a España los medios de ventura y engrandecimiento que en otras épocas le han merecido la admiración y respeto del mundo. / La matrícula de Vinaroz es la segunda de España, pues consta de más de 1.500 hombres de mar y de 338 buques de todas clases y aunque se encuentran algunos pilotos, son tan pocos que en ningún modo pueden proveerse los numerosos buques que existen de sujetos que reúnan aquella calidad tan necesaria para la buena navegación, para los intereses del comercio y para que éste se estienda cual corresponde sin que se concrete al efímero e improductivo de cabotaje que puede decirse es el único que se ejerce en el día, sumiendo a las familias en la indigencia y a la matrícula en el abatimiento. / El medio más poderoso para mejorar la condición de los hombres y particularmente el de esta matrícula es la instrucción y por eso los que suscriben reconocen para que los muchísimos matriculados, que existen, puedan adquirir los conocimientos necesarios para la navegación y aún el título de Pilotos sin necesidad de acudir a Cartajena o Barcelona, que por la mucha distancia causa tantos perjuicios i desembolsos, que no puede sufrirlos la pobre clase marinera. / La segunda matrícula de España, Srmo. Señor, se cree con su derecho incuestionable y evidente para solicitar de la protección de v. A. La Escuela de Nautica de esta villa, con tanta más razón cuando la población de Arenys de Mar, en Cataluña, reducida y sin matrícula casi, la tiene establecida; y por ello / Suplican a V. A. Los recurrentes tenga a bien por efecto de la protección que merece la marina y navegación española conceder la creación en esta villa de una Escuela de Náutica dotada competentemente a juicio de la Diputación provincial, servida por un profesor de la Armada y con la precisa circunstancia de que los cursos que se pasen en ella sean abonados y admitidos en los exámenes para Pilotos. Así lo esperan los esponentes de la bondad de V. A. Cuya vida guarde el cielo” (AMV. Libro de correspondencia del Ayuntamiento. 1842-44. S/f y s/c. Bover Puig en “La Enseñanza en Vinaròs en el siglo XIX”. Setm. “Vinaròs”, 19-II-2.000). En els anys 70 i 80 del segle XX, l’Ajudant de Marina, el capità de Corbeta, Sr, Quintana i el mestre de l’escola del Pòsit, Sr. Magencio Bernad Ascoz, impartien classes a patrons de barca i de diferents tipus de vaixells esportius als interessats que ho sol.licitaven.