Categoría: Letra E

Vegeu Acadèmia de Música.

En contraposició de l’Escola Baix es coneixia com Escola D’Alt l’edifici construit en 1807 i que va ser ocupat per a tal fi fins la construcció del nou grup escolar de la Mare de Déu de la Misericòrdia en 1931. Posteriorment aquesta cosntrucció va ser utilitzada com a “Casa del Pueblo” durant la segona República, aules de La Falange i de Sanitat després i com a Edifici de Correus des de 1957 fins l’any 2002.

Entrena les joves promeses d’aquest esport i depén de la Unió Ciclista Vinaròs. Va tenir molta activitat en 1991.

Era denominada d’aquesta manera l’escola habil.litada als baixos de l’ex-convent de Sant Agustí abans de construir-se el Mercat Municipal i el Grup escolar de Sant Sebastià, els dos de 1929, i en contraposició a l’edifici que s’havia fabricat per a tal fi en 1807, davant de l’Ajuntament i que es coneixia popularment com l’escola “D’Alt”. Les seues condicions de salubritat eren molt deficients i les queixes dels mestres i inspectors eren contínues ja que damunt de les aules es trobaven les dependències habil.litades per a pescateries i carnisseries, formant un conjunt en estat de semi-runes.

Moltes notícies sobre l’esclavitud apareixen en els nostres llibres de baptismes parroquials, de personatges nordafricans sobretot, i de negres. Vegem-ne algunes d’aquestes notes curioses: «A sinch de febrer (1547) fonch batejat Jaume Roca criat den Bernat Roca den Juan e dit Jaume, es ja home de vint anys, per ço que es del Regne de tunis e venint a sablegar ab una galeota ab altres moros eixint per donar ayguada a les fons de san Pere lo maltracta lo capita e de facto salta en terra e lo troba un home de alcanar e benut al dit Bernat Roca se feu Christia padrins Pere Roca den gabriel e Monserrada muller den gabriel forner». El mateix any, el 25 de juliol, apareix el baptisme d’un captiu de mossèn Joan March, de temps de dotze anys, portat de la presa de Tremecen, al que se li posà per nom Joan Baptista i del mateix Joan March es referencia el bateig d’una esclava que rebé el nom de Margalida Maria, en 1 d’agost de 1544. El 24 d’abril de 1548 apareixen Isabel, nova conversa de mossèn Gavaldà, i Madalena, nova conversa del notari Francesc Adell. D’aquest mateix notari, el bateig de l’esclau Joan el 8 de desembre de 1552. Dins del mateix any es bateja a Joan, criat de Pere Borràs. «A decet de abril 1552 fonch bategat lo moro criat de antoni febrer al qual fonch posat nom jaume Benet, padrins Mossèn Bernat Pellicer mercader y la muller de Mn. Joan Prima«. “Berthomeu March criat de Miquel figuerol, y nou convertit fonch bategat en 21 de mars 1553 foren padrins lo Sr. Mn. Pere Gavalda balle y Mn. Guillem Salvador y la Sra. Palomara y la Sra. Cinda March». En 21 de maig de 1553 es bateja a Bertomeu, criat de Miquel Figuerola, essent padrí el «balle» Pere Gavaldà. «Salvador March criat de Mn. Damia March fonch bategat en 18 de Juñy 1553 padrins en Pere Borras y na Marcosa muller de Mn. Adell notari«. El 1556 són batejats els esclaus de Pere Godall, de Francesc Adell, de Jaume March, de Guillem Salvador i de Pere Pellicer. El 1559 son batejats uns altres esclaus de Pere Borràs i de Guillem Salvador. En 1570, surt citat un negre de Pere Gavaldà. L’any 1615, el 16 de maig, Joan Baptista Gavaldà, ven a Miquel Gavaldà, -tots dos de Vinarós- per 160 lliures, reals de València, «duas captivas sive dos selanes alarbes«, nomenades Zara i Breca, de 25 i tres anys respectivament, «de color de codony cuyt«, com curiosament es descriuen (Arxiu Parroquial. Protocols de Cristòfol Ledesma, 1615. Full 143 v.). «En 8 d’abril de 1646, yo frey Mathias Fraga, rector bategí a Jusep Agustí, de nació turc o moro, natural de (en blanc). Foren padrins Don Rodrigo de Borja, Governador de aquesta plaça de Vinaròs, y la Sra. Doña Madalena de Avila y de Mexia, muger del Sr. Juan de Mexia y Sots Veedor por su Magestad de dicha y otras plaças» (Llibre de Batejos. Volum III, nº 28). “A 18 de juny de 1663, bategí yo Mº Juseph Miralles, Prevere, vicari de Vinarós, a Juseph, Frances, Juan, Gabriel, Agostí, adult, de nació mahometana, esclau de Gabriel Cano. Foren padrins Gabriel Cano y Paula Cano – el qual es de edat de deu o dotze anys» (llibre de Batejos, Tom IV, nº 38). També destaca l’historiador Borràs Jarque al noble cavaller Guillem Noguera, descendent del fundador del convent de Sant Francesc, que en acte molt solemne va donar llibertat als esclaus que posseïa amb motiu del seu baptisme. Tots eixos són exemples més que suficients per a demostrar que l’esclavitud era molt comuna en aquells temps d’atacs continus de corsaris turcs o nordafricans i que recíprocament els captius vinarossencs en les costes d’Àfrica havien de pagar un fortíssim rescat si volien la llibertat. (Vegeu Antolínez). L’esclavitud va ser abolida definitivament al 1863, encara que els negres americans van viure discriminats encara durant molts més anys.

Congregació religiosa fundada a la nostra ciutat durant una missió celebrada el novembre de 1863 pel llavors canonge Lectoral de Tortosa, Benet Sanz i Forés, qui després seria Cardenal Arquebisbe de Sevilla. La Congregació estava formada per set «esclaves», xiques fadrines, que pregonaven la seua devoció a la Mare de Déu dels Dolors a la que dedicaven un solemne septenari, coincidint amb la seua festa. Tenien entre altres activitats la neteja i cura de la Capella de la Comunió i tots els anys feien un obsequi a l’església, amb els diners que recollien. Aquesta activitat religiosa va perdurar fins a l’any 1986, en que es va trencar la tradició per manca de voluntàries, degut entre altres coses als llargs estudis de les jovenetes i a la incorporació de la dona al món del treball.
PRESIDENTES DE LES ESCLAVES
1916 Misericòrdia Safon
1917 Liduvina Sanz de Aja
1920 Romualda Balaciart
1921 Matilde Gisbert
1926 Dionisia Ricart
1929 Inés Sabater Brau
1931 Pura Freixes
1932 Pepita Balanzá
1933 Teresa Tosca Bover
1934 Empar Delmàs
1935 Dolors Domènech
1936 Carmen Sanz
1942 Lolita Ribera
1943 Julita Santolaria
1944 Conxita Llasat
1945 Conxita Redó
1946 Paquita Miralles
1947 Consuelo Roso
1948 Filomena Ferràs
1949 Consol Guimerà
1950 Rosa Landete
1951 Pepita Talavera
1952 Misericòrdia Juan
1953 Pepita Gisbert
1954 Pepita Baila
1955 Consuelin Salvador Costa
1956 Carme Selma
1957 Empar Esteller
1958 Pilar Ratto
1959 Teresa Arnau
1960 Lolita Fàbrega
1961 Mª Pilar Carsi
1962 Juanita Fullana
1963 Marina Miralles Bordes
1964 Paquita Pauner Martorell
1965 Rosa Camòs Miralles
1966 Empar Ferreres
1967 Mª Pilar Roda Arnau
1968 Margarita Gòmis
1975 Mª Dolores Forner
1976 Marisol Cervera
1977 Elena Suñer
1978 Mª Teresa Vidal
1980 Teresa Fresquet
1981 Elvira Forner
1982 Mª Jesús Gilabert
1983 Mª Empar Cervera
1984 Mª Adoració Alberich
1985 Mª Dolors Moliner
1986 Claudia Beltran