Categoría: Letra E

(Vinaròs, 23-VII-1869). Vinarossenc destacat de la colònia de Barcelona, que l’1 de novembre de 1925 va publicar la seua obra dins de la pomposa sèrie “El cuento vinarocense” que duia per títol “La reina de la feria”. Aquest era el primer número de la referida sèrie i en ell s’anunciava l’aparició en breu temps d’un segon, sobre “Hombres y cosas de Vinaroz”, de 200 pàgines, sobre biografies de vinarossencs il.lustres. Desconeixem si aquesta obra va publicar-se.

Amb l’època de bonança econòmica que s’està vivint en Espanya i els avenços tecnològics del lustre 2002-2005 comencen a haver afeccionats escaladors vinarossencs que han viatjat al Nepal i han fet escalades a l’Himalaia. Entre els més destacats estan Amador Torres Doménech, Salvador Oliver Juan i Sergio Fatsini Blasco, que tenen les seues pròpies pàgines en internet.

 

 

 

 

 

 

 

(Barcelona 4-I-1941 – Vinaròs, 1-XI-2007). Pèrit i Enginyer Industrial Químic. Resident a Vinaròs des dels sis anys. Va finalitzar la seua carrera en juny de 1962 a l’ESADE de Barcelona (Escola d’Alts Negocis i Finances). Es autor del llibre «Estudio Sistemático sobre relaciones de equivalencia entre las Unidades Físicas», De l’editorial Romagraf de Barcelona.

Entre els ermitans que cuidaren durant generacions l’ermita dels sants patrons destacaren els membres de la nissaga dels Ferrà. Així ja omponen que l’any 1556 es bateja un xiquet nascut a la mateixa ermita que va nàixer precisament la nit de sant Sebastià; era fill d’un “bescay” (biscaí de ompone) i és padrí Jaume Ferrá. En 1622 era ermità Antoni Roca; també els va nàixer un fill “sent sos pares casés de la casa”. El 6 de juny de 1791 va morir Teresa Ardid, esposa de Francesc Roda (o Roca?), “ermitaña de la Virgen de la Misericordia de esta villa de ompone”. En el segle XIX tornen a aparèixer una sèrie d’ermitans amb el cognom Ferrà, i que mols descendents d’aquells encara es coneixen familiarment en l’actualitat com “l’ermità”. Així tenim els següents nomenaments Agustí Ferrà (30-V-1837); Manuel Costa (18-I-1850); Miquel Ferrà (28-IX-1852); omponent Costa (3-I-1854); Miquel Ferrà (2ª volta en 29-VII-1854); Miquel Ferrà omponen (2-VII- 1871); Manuel Roso Esperanza (8-III-1877); Miquel Ferrà omponen (2ª volta en 29-V-1879). El 18 de gener de 1887 va arrendar l’ermita una ompone que en 1916 encara era la mateixa, possiblement la de la que fou ermitana durant molts anys, Manuela omponen, la qual va morir el 29 de desembre de 1930. Al gener de 1924 s’arrenda al nou ermità en la persona d’Antoni Forner omponen. El 22 de març de 1935 l’Ajuntament acorda adjudicar o llogar l’ermita per concurs, per la quantitat de 400 pessetes anuals a Baptista Forner. En 1979 recau el càrrec en Agustí Chaler i la seua esposa Amàlia Martínez Ginesta els quals perdurarien fins la remodelació feta a la casa hostalatge en 1992. Agustí Rabasa Vaquer, contractat en novembre per 10 anys i que va iniciar el seu càrrec el 15 de gener de 1993 va haver de deixar el càrrec per enfermetat. Al gener de 1996 apareixen amb les festes de S. Antoni i S. Sebastià els omponentes del matrimoni Joan Borràs i Merxe Iserte com a nous ermitants. Sobre tot el tema de l’ermita i els ermitans és Joan Bover qui té publicades moltes notes i havent preparat un extensíssim treball.

ANY 1594. EL BOTICARI GIRONI FEBRER. Hi ha actualment molts mariners en el nostre poble que porten el cognom Febrer, com aquell antic boticari que en 1594 se li va ocòrrer fundar en plena platja vinarossenca, a les afores del poble i al barri mariner, una ermiteta a la Santa de Magdala, la coneguda com «la Pecadora». Molt segurament la advocació a la Magdalena naixeria de la devoció d’aquell boticari o farmacèutic, anomenat Geroni Febrer, per la Santa portadora d’ungüents i perfums amb els que va netejar els peus polsosos de Jesús que orientarien al nostre ric home vinarossenc a posar-la baix la seua protecció. A aquesta persona acabalada la trobem en altres documents que parlen d’ell com a persona molt important i religiosa. Apareix en l’acta de benedicció de l’església parroquial, portant el palis amb totes les persones més importants de la vila, com el lloctinent de comanador, el mustassaf, el justícia, manobrer, etc. Dixa també uns benifets, però … dixem que parlen els documents de l’època: «En 23 de Juliol 1715 es posa la primera pedra del nou cruzero de la hermita de Ntra. Sª de Misericordia del Puig de la Vila de Vinaròs, la qual fonch benida per mi, Mn. Joseph Febrer, pree. Vicari y beneficiat en esta Sª Iglª, en lo benifet fondat per Geroni Febrer Apothecari la qual pedra fonch colocada en son puesto per mans de Dr. fr. Joseph Ortells (…)».(Arxiu Parroquial. Llibre de Batejos. Nota existent entre el bateig del 23 de juliol i 3 d’agost de 1715). LES NOSTRES MAGDALENES: Si al nostre entorn tants pobles porten nom de sant (Sant Mateu, Sant Jordi, Sant Rafel, Santa Bàrbara, Sant Carles) mostrant d’una manera palpable la profunda religiositat de les nostres terres, tampoc era d’estranyar la de Santa Magdalena, ja que tal advocació era molt popular en moltes èpoques per la fascinació del seu simbolisme: una xica jove i guapa, de mala reputació, que de cop es penedeix dels seus pecats. Recordem a més a més de la veïna població de Santa Magdalena, les ermites dedicades a la santa a Castelló on és la gran Patrona i en Moncòfar; la població dels Ports, Vila-franca, li té dedicada l’ església; imatge de la capella del castell d’Onda en temps de Montesa; Ulldecona tenia una ermita de la Cova de Sta. Magdalena i un convent de monges Agustines del mateix nom. Els mariners de Moncòfar tenien la costum de entrar descalços amb la peanya dins la mar fins que l’aigua els arribès al coll rebent un bany de peus simbòlic la Santa, que té l’ermita a uns dos-cents metres de la platja. Devia ser l’Ordre de Montesa qui va arrelar aquesta devoció per les nostres terres. No ho sabem, però el cert és que aquesta orde la va instituir el rei Jaume II el dia de la Santa, segons ens recalca l’historiador Escolano. (Colª 1040).

LES ONES BATIEN LES ROQUES: L’antiga ermiteta marinera dedicada a la Santa a Vinaròs es trobava enclavada davant del port, en la confluència de dos carrers, un dels quals es diu encara de Santa Magdalena. També es dia així l’altre carrer, i es diferenciaven els dos per apostillar-los carrer de Santa Magdalena de Dins i Santa Magdalena de Fora. Va ser el boticari de la Vila, Geroni Febrer, qui el 1594, a costa seua va fer construir l’ermiteta en terrenys donats pel Consell de la població, en el barri mariner, damunt d’un terrenyrocòs, en la partida coneguda com del Clot, nom que encara perdura. Estant encara aquesta ermiteta en construcció la va donar als frares Agustins per a que fundessen a Vinaròs un convent pels voltants dedicat a sant Telm. Com aquests no tenien lloc on reunir-se ni celebrar, dins de les seues parets van trobar el lloc propi d’iniciar la seua fundació, però no suficient ni adequat per construir per allí el convent. En aquest any de 1594 s’havia acabat de construir la gran fàbrica de l’ església parroquial, obra de grandiosa envergadura per a Vinaròs i autèntica fortalesa defensiva per a la població. La construcció per tant de l’ermiteta o capella de Santa Magdalena a les afores de la muralla, en el grau o barri mariner, d’una sola nau abovedada, amb grossos contraforts vindria a servir no sols de refugi espiritual sinó material contra els forts perills que les nombroses corregudes del corsaris moros produien en aquells temps. L’ermiteta era molt senzilla: tenia un altaret dedicat a la Santa i un cor damunt del canzell de l’entrada i una sagristia; el sòl era de rajoles bastes.
ESCOLA DE GRAMÀTICA: L’Aula de Gramàtica llatina va estar instal.lada a l’ermita de Santa Magdalena i va adquirir molta fama com en altres pobles. Devia passar allí des del primitiu emplaçament del carrer de sant Joan, l’antic «Studium». El 1784 es realitzen ja en Santa Magdalena les oposicions a Mestre de Gramàtica, nomenant-se primerament els examinadors o censors, sent presidits pel rector de la parròquia, vicari, prior del convent d’Agustins i el guardià de sant Francesc. Allí es va celebrar també el primer certamen de Gramàtica, el 23 de juliol de 1790, coincidint amb la festivitat de la santa. En ell es pretenia demostrar els avenços que al llarg del curs havien fet els alumnes; assistien el preceptor de Llatinitat, l’Ajuntament, procurador general i personer, el clergat sencer i les comunitats dels convents religiosos, persones cultes de la vila i d’altres llocs.
CENTRE DE REUNIO: Allí també es va celebrar una magna assemblea per a decidir com es faria el desviament de les avingudes d’aigua del riu Cervol, designant el frare agustí, fra Pere Gonel, arquitecte, qui acabava de fer l’església de Sant Gregori, per a traçar els plans per fer el «Caminàs», a fi i objecte de que mai més s’inundara la població.
MAGATZEM I COS DE GUARDIA: En les distintes guerres sofrides per Vinaròs, les esglésies van passar successivament a ser ocupades per diferents necessitats. Durant les guerres carlines, mentre la parroquial servia de magatzem i la de Sant Agustí era utilitzat com a parròquia, Santa Magdalena feia les funcions de magatzem i cos de guàrdia. Així el 6 de març de 1841, els veïns de la marina i també l’Ajuntament, van demanar al comanant d’armes que llevés el dipòsit de pòlvora de santa Magdalena, per a evitar possibles perills.
HOSPITAL I CONVENT DE MONGES DE LA CONSOLACIO: El 1876 l’Ajuntament va prendre l’acord de convertir l’ermiteta de santa Magdalena en hospital, traslladant-se diàriament les monges a una casa veïna del carrer de Sant Josep, nº 73. Les monges de la Caritat o de la Consolació que havien estat expulsades per l’Ajuntament de 1868, tornaven ara a regentar l’hospital de malalts, ja que sent Sant Francesc, ara aquest convent passava a quarter per a les tropes. Així es va convertir Santa Magdalena en hospital a partir del 3 de maig de 1868, durant un període no massa llarg, mentre va durar la guerra civil.
S’ASSOLA SANTA MAGDALENA: En la segona setmana del mes de setembre de 1921, a causa d’un gran temporal de pluges persistents, l’ermiteta es va assolar. L’anterior dia dedicat a la santa, 22 de juliol, i sense que ningú ho haguera previst, s’havia celebrat la seua festa encara amb total normalitat predicant l’arxiprest i sent nomenats els corresponents majorals: Jaume Simó, Joaquim Chaler, Joan Marí, Sebastià Maspons, Manuel Fenollosa i Viuda de Sebastià Arnau, els quals ja van tenir la premonició de restaurar-la degut al seu mal estat.

 

PER UNA NOVA ERMITA: En desaparèixer per assolament l’antiga ermiteta, l’arxiprest va iniciar una suscripció per tornar-la a alçar en el mateix lloc. Però no la va poder fer. Es tardarien encara molts anys en poder dur-se a bon terme. Així el dia de Reis de l’any següent, 1922, l’arxiprest mossèn Bono va reunir els veïns del barri i de la plaça del Santíssim, formant-se unes comissions encarregades de recollir almoines per iniciar les obres. Això va durar tot l’any i el següent, reflectint-se a la revista “San Sebastián” les successives donacions. Per a l’efecte.es van demanar els corresponents permisos d’obres a l’Ajuntament el 3 d’agost, i es van concedir, però va haver canvi de Règim, passant-se a la Dictadura del General Primo de Rivera i el projecte es va aturar. Tornada a promoure la petició de permís d’obres es va objectar que no tenia escriptura legal “com si tots els anys i testimonis de tot el poble durant segles haguessen sigut un somni”, comentava la gent. Es va resoldre que ja que no es podia negar la propietat, sí que es podia demanar el canvi d’ubicació. El desgast de lluitar contra tants obstacles va poder més que l’entusiasme de la gent, i es va quedar paralitzada la suscripció en febrer de 1924, havent-se replegat 19.201 pessetes.
PRIMERA PEDRA: A l’estiu de l’any 1929 es va dur a terme per fi la col.locació de la primera pedra per a l’església de Santa Magdalena. Així el 28 de febrer de 1928, l’Ajuntament havia rebut del governador civil una còpia de l’expedient -molt detallat -del Sr. Admdor. de Rendes Públiques en què es reconeixia la propietat de l’Església sobre el solar i ermita de Sta. Magdalena. Es va gestionar la permuta dels terrenys per part de l’Ajuntament i la Jurisdicció Eclesiàstica va donar totes les facilitats. Així el 15 de juny de 1929 es va cedir un terreny del passeig marítim, davant del moll. L’acte de la col.locació de la primera pedra va ser presidit pel bisbe de la Diòcesi D. Félix Bilbao. Es va dur a terme el dia 13 de juliol a les sis de la vesprada, assistint també totes les autoritats i resultant un acte multitudinari. L’acta que es va col.locar en la pedra i de la que s’havia fet la corresponent còpia dia així: «En el nombre de Dios, Amén. En la Muy Noble y Leal Ciudad de Vinaroz, a las seis de la tarde del dia trece de julio del año del Señor mil novecientos veintinueve, el Ilustrísimo y Reverendísimo Sr. Dr. D. Félix Bilbao Ugarriza, Obispo de Tortosa, bendijo y colocó la primera piedra de esta Santa Iglesia dedicándola a Santa María Magdalena, asistiendo el Rvdo. Clero, Autoridades y todo el pueblo que presenció con religiosa devoción las sagradas ceremonias que revistieron grandiosa solemnidad.= Y para que haga memoria en los venideros se levanta la presente acta que dentro de una botella lacrada se coloca en el fundamento junto a la Primera Piedra bendecida.= Vinaroz, fecha ut supra. A.M.D.G. y de la Bienaventurada Virgen Maria Madre de Misericordia y del Glorioso Martir San Sebastián y de Santa Maria Magdalena titular de esta Iglesia.= + Félix, Obispo de Tortosa«. A continuació seguien les signatures de l’alcalde, Higini Roca; de l’arxiprest, J. Pascual Bono; del jutge d’Instrucció, Josep Porcel; Comanant Militar, Enric Pardo.
DOCUMENT EN VALENCIÀ: «Copia de la escriptura de la Fundació i possessió dels PP. Agustins de Vinaròs»: «Dia 21 del mes de maig, any de la Nativitat del Senyor 1594 (en lletí i xifres romanes). El Molt Rvent. P. Fra Nicolau Gallardo, de la Orde de Sant Agustí, Prior de present del Convent de dita Orde en la Vila de Castelló de la Plana d’este Regne de Valencia. Per orde i poder que té del Molt Rvnt. P. Fra Gaspar de Saona, Provincial de dita Orde en la present Província, acudix personalment al lloc i seti aon el Magnífic Geroni Febrer, boticari de la present vila de Vinaròs, començava a fer una Capella o Ermita baix la invocació de Santa Magdalena, i aon per el Magnífic Concell de la present vila li fon donat i senyalat lloc per a construir i edificar dita Capella o Ermita, de la qual en el dia 20 del present mes de maig, any susdit, el dit Geroni Febrer ab aute rebut pel notari infrascrit, fon feta donació mera i lliure al dit Molt Rvent.P. Fra Nicolau Gallardo en el dit nom, aon pels Magnífics Justicia i Jurats i Concell general fon dedicat lloc per a construir i edificar un Monestir per a dita Orde de Sant AgustI, que es fora de la present vila a la partida anomenada del Clot, segons determinació de dit Concell general rebut per mi el notari infrascrit escrivà del Cabilde i de la present vila a 19 d’este dit present mes i any. I estant en dit lloc de dita capella començada a edificar, i lloc aon li fon concedida llicencia i seti per a edificar dit Monestir de la dita Orde de Sant Agustí, prengué posseció de dita Capella i seti per a edificar dit Monestir, en presencia del Rvent. Miquel Joan de Ledesma, prevere, Doctor en Sagrada Teologia i Retor de la Parroquial de la present vila , i dels Magnífics Nobles Joan Francher lloctinent del Magnífic Antoni Rafel Morell, Justícia de dita vila, per absència d’aquell, i de Miquel Febrer fill de Gabriel, altre dels Magnífics Jurats de dita vila, i del Magnífic Geroni Febrer donador de dita Capella, i del notari i testics a baix situats; i d’altres molts concellers, veíns, i habitadors de la present vila de Vinaròs, tan de homens com de dones, d’esta manera fent tocar una campaneta per a que els qui vullgueren oir la primera Missa en dit seti i Capella de la Magdalena, que acudiren a dit lloc i Capella. I com allí hi haguera un altar per a dir dita Missa, es revestí i va dir dita primera Missa de l’Esperit Sant ab commemoració de Santa Magdalena; totes les quals coses feu el dit Rvent. P. en senyal de la vera, real i corporal posseció de dita Capella o Ermita de Santa Magdalena, i del seti que per a construir el dit Monestir per a la dita Orde de Sant Agustí, pels dits Magnífics Justícia, Jurats i Concell general li fon concediti otorgat, i aixó «nemine contradicente ni perturbante». De totes quines coses, el dit Miquel Meseguer notari públic i escrivà de la Sala i Cabilde de la present vila, de haver rebut aute públic, lo qual per mi fon rebut en el lloc susdit, i en presència dels susnomenats i dels testics i molts altres aixís homens com dones de la present vila. A lo qual foren presents per testics, el magnífic Jaume Covarsí i el discret Bertomeu Cister, notari, els dos veins i habitadors de la vila de Vinaròs. Aquesta cópia es treta de l’original per Frances Gil notari regent dels protocols del mentat Miquel Meseguer, els dos notaris d’esta vila. Quina copia esta firmada i rubricada per dos notaris més que són Joan Langlada i Bertomeu Cister. També està en dit plec, la llicència del Bisbe de Tortosa que ho era D. Gaspar Punter, firmada el dia 24 de maig de 1594 en Tortosa«.

(A.C.A.V.)

Ubicada en la partida de terme coneguda amb el nom de Les Salines. Va ser per iniciativa d‘un pastor que li dien Serret, i de mal nom “Balam” molt devot del sant advocat contra la pesta, qui a finals del segle XIX va començar la festa, adquirint una imatge que duia el dia del sant, 16 d’agost, als seus braços, envoltat d’un eixam de xiquets amb banderes i precedit pel joglar. Després la col.locava voltada de rams de flors a una finestra de sa humil caseta i davant de l’era començaven el ball i festa. El 22 d’agost de 1915 es va inaugurar l’ermiteta, una capelleta molt humil, contruïda utilitzant la tècnica de la caseta de volta, tant típica del món rural de la comarca, sols un poc remodelada la façana, i adquirint-se una nova imatge de més tamany que va pagar el llavors jutge Josep Núñez.
Havien transcorregut tretze anys, des que l’enginyier Felip Esteller Forès havia pagat 75 pessetes a un propietari i 37 a un altre per a adquirir uns terrenys tocant als del pastor Serret i poder fer allí l’ermiteta. Les obres, iniciades el 17 d’agost de 1913 van perdurar i perdurar, ja que sols era als estius en que les almoines es replegaven. Al finalitzar la guerra civil es va colocar una campana feta amb les restes d’un obús, que uns gitanos van robar.

El 1961, en construir la carretera general per fora de la població es va haver de derribar i construir-se la actual, més moderna, beneïda el dia de la festa del Sant en 1965. L’havia dissenyada gratuïtament l’aparellador vinarossenc Josep Antoni Gómez Sanjuán i va ser construida pel mestre d’obres Joaquim Boix. Entre les peces més remarcables conté dos relleus a cada costat de l’altar, escolpits en fusta, obra de l’artista vinarossenc Sebastiá Miralles, que representen miracles fets per Sant Roc, i són de 1970. En 1988, mossèn Miquel Romero, rector de Santa Magdalena, va adquirir la imatge coneguda com Santa Maria La Blanca, obra de l’escultor de Tavernes Blanques, Josep Estupiñà.