Categoría: Letra E

L’autor lamenta la seua poca oportunitat en no haver manifestat molt abans de que s’haja dedicat un monument al Carnestoltes local l’any 2007, en el que aparèix l’emblema que resulta ser un plagi d’un antic joc de cartes de pòker.

Genealogia dels Magí a Vinaròs (segles XVII-XVIII)

Existeixen en la nostra història local, dos personatges molt importants, que descendeixen d’una família que comença deixant petjades del seu testimoniatge a partir del segle XVII, els Magí. Una nissaga de destacats eclesiàstics vinarossencs, de la qual sorgiran dos noms molt famosos: Raimundo Melchor Magí Aspa i el seu nebot Agustín Cabadés Magí.
Sobre el primer, hem de dir que Raimundo apareix en la seva partida de naixement amb el nom dels tres Reis Mags (Gaspar Melchor Baltasar Magí Aspa), encara que en ocasions el tenim en la documentació com Raimundo Melchor, sent en realitat la mateixa persona.
Aquest va ser bisbe de Guadix, ciutat granadina en la qual el vinarossenc viurà els últims anys de la seva vida. Ramón Redó (2012) en la seva enciclopèdia de Vinaròs ens aporta dades d’interès, com per exemple “la casa en la qual va residir, i que ve a ser la que fa cantonada a la plaça de Sant Agustí pel costat del carrer Sant Tomás (Bar Albocàsser). Respecte a la seva trajectòria, sabem que va ingressar en l’Ordre de la Mercè, així com que va estar llarg temps a Roma, perquè després de la seva volta, mantingués una profunda amistat amb el valencià Felipe Bertrán i García, Bisbe de Salamanca i Inquisidor General” (Redó, 2012). Cal dir que aquest autor ho esmenta com Magí Gómez, encara que això es deu a un error, ja que el seu segon cognom és Aspa, doncs la seva mare era Rita Aspa.
Agustín Delgado (1996) en la seva obra -Vinaròs: Sus hombres, sus nombres, T. I-, també aporta dades d’interès que igualment recull Redó, és el cas del seu nomenament com a provincial de la seva Ordre a València i Mallorca o la seva designació amb el càrrec d’Acadèmic d’Honor de la Real de Belles arts de Sant Carlos de València. Finalment en 1798 és proposat com a Bisbe de Guadix-Basa, on morirà cinc anys més tard, (Delgado, 1996, 133) entre les seves obres cal destacar: “Constitucions del Real Seminari de Sant Carlos de València -ed. 1783-”, “Oració aquesta en l’Acadèmia de Nobles Arts de Sant Carlos, amb el motiu de la distribució dels premis, el 9 d’octubre de 1786 -ed. 1787-”, “Sermó d’exèquies, celebrades en Sta. Església de Salamanca i Real Seminari de Sant Carlos, en la translació del cadàver del Exmo. Sr. don Felipe Bertrán, Bisbe de Salamanca -1789-” i altres inèdites com diverses pastorals o un informe al tribunal de la Inquisició.
Respecte al seu nebot, Agustín Cabadés Magí (Delgado, 1996) sabem que va estudiar filosofia a la Universitat de València, així com seguint els passos del seu oncle va acabar sent mercedari. Va aconseguir plaça en la càtedra de teologia “de locis”, exercint aquest càrrec fins a la seva defunció. Entre les seves obres tenim un sermó de gràcies de l’any 1772 i unes institutions theologicae in usum tyronum adornatae, en 4 toms -1784-.
Ara bé, quins són els orígens d’aquests il·lustres vinarossenc?, segons hem pogut investigar, els seus avantpassats ens condueixen fins a les terres de Nàpols, concretament, quan el besavi de Raimundo Melchor Magí i rebesavi d’Agustín Cabadés Magí, arriba fins al nostre municipi.
És per això que en els registres parroquials de baptismes del segle XVI no trobem cap dada, fins que durant la primera meitat del segle XVII, ja apareix el seu nom, concretament a través de Domingo Magí, procedent de Nàpols. A partir d’aquesta primera generació començaran a sorgir una sèrie de descendents, que ens portaran fins a la branca directa dels personatges abans descrits, i que segueixen aquest ordre:
*I generació*
-Domingo Magí, procedent de Nàpols, es casa en 1649 amb Bàrbera Domènech (originaria d’Ulldecona).
*II generació*
Del matrimoni anterior apareixeran diversos fills:
-Sebastià Guillem Vicent Magí Domènech, batejat en 1650.
-Josep Joan Francès Domingo Magí Domènech, batejat en 1653.
-*Gertrudis Mónica Joana Magí Domènech, batejada en 1656.
*III generació*
Del matrimoni de l’abans esmentat Josep Magí Domènech (en 1680) amb la vinarossenca cognomenada March Roig, naixeran diversos fills:
-José Carlos Agustín Ignacio Antonio Magí March, batejat en 1683.
-Agustina Gertrudis Francisca Barberà María Magí March, batejada en 1685.
-José Antonio Domingo Gregorio C. Magí March, batejat en 1688.
-Josefa María Bàrbera Magí March, batejada en 1694.
*IV generació*
Del matrimoni de l’abans esmentat José Antonio Domingo Gregorio C. Magí March (1711) amb Rita Aspa Ferrer, naixeran diversos fills:
-Josefa María Tomasa Agustina Francisca Magí Aspa, batejada en 1712.
-María Josefa Clara Magí Aspa, batejada en 1715.
-Josefa María Magí Aspa, batejada en 1717.
-Agustín Domingo Francisco Magí Aspa, batejat en 1719.
-Agustina Rita Joana Bautista Magí Aspa, batejada en 1722.
-Durant els següents anys naixeran altres germans com Domingo Tomás Agustín José Magí Aspa, José Domingo Nicolás Vicente Magí Aspa, Domingo Joaquín Agustín Magí Aspa o Gáspar Melchor Baltasar Magí Aspa, aquest últim també conegut com Raimundo Melchor Magí, nascut en 1732 (i qui serà bisbe de Guadix).
Entre els molts descendents de la cinquena generació, cal destacar a Agustín Cabadés Magí, fruit del matrimoni entre Bernardo Cabadés (i la germana de Raimundo Melchor), Josefa Magí Aspa.
(A.C.A.V.)

A mitjant segle XIX ja es van començar a fer eleccions municipals. Podien votar els homes elegits entre els majors d’edat. No fou fins la segona República Espanyola que van votar les dones ja que fins llavors ni es censaven ni tenien dret a vot. En les eleccions del segle passat s’invertia molt de temps i a més de còrrer de vegades la sang, s’invertien molts diners; duraven diversos dies i era molt habitual que els candidats invitessen els electors oferint-los un bon dinar, berenar o sopar a més de tot el vi, aiguardent, o cigars que vulguessen. A això s’afegien els fraus que els més espabilats feien en els moments de les votacions, que deixaven en molt mal lloc els defensors del sufragi universal. Un vinarossenc que va haver de carregar amb moltes penalitats, suposant-li una vertadera càrrega , fou el diputat al Congrès, Manuel Febrer de la Torre, com apareix en el seu epistolari. A les eleccions de desembre de 1882 es van produir els següents resultats: “El resultado de las elecciones verificadas en la circunscripción de Vinaroz – San Mateo, es como sigue: / D. José Ráfels 3,639 votos; D. Antonio Delago 3.376; D. José Febrer 3.284; D. Pascual Fibla 2.2214 D. José Francisco Escrivano 1.586; D. Gabriel Araza 1.109; D. Juan Vizcarro 971; y Don Manuel Segarra 78; quedando por siguiente proclamados diputados provinciales los cuatro primeros, adictos al gobierno. / El censo electoral se compone de 8.606 votos, y han tomado parte en la elección 5.477.” (Periòdic “El Mediterráneo”, 24-XII-1882).
CANDIDATS
—————–
26-V-1991: Ramon Bofill (PSOE-PSPV), Ramon Vizcarro (PP), Antoni Martínez (CDS), Anselm García (EU) Santiago Roig (Unió Valenciana, UV)
Els resultats de les Eleccions Municipals democràtiques celebrades a Vinaròs des de l’actual democràcia cada quatre anys durant els darrers temps han estat els següents:
VOTS 
——- 
1979: PCE. 451 . – PSOE 2974 .- UPI 1414 .- MCPV 174 .- ORT .- UCD 3816.
1983: PSOE 4636 .- AP 1407 .- AVI 2252 .- PCE 611.- UPV 224
1987: PSOE 3977 .- AP 3360 .- PDP 388 .- IU 553 .- PL 212 .- CDS 1254.
1991: PSOE 4735 .- PP 3977 .- CDS 1043 .- IU 456 .- UV 132.. Electors 14.683; Votants 10.538
1995: PSOE 4682 .- PP 5238 .- IU 984 .- UV 270 .- UPV 384. Electors 16.162; Votants 11.874
1999: PP 5.965 .- PSOE 3.923 .- PVI 1.087 .-EUPV Ezquerra Unida PV 278 .- Unió Valenciana 271 .-Partit Democràtic de la Nova Ezquerra 270. Electors 17.552; Votants 12.225.
2003: PP 4.667 .- PSOE 4.252 .- PVI 1.734 .- BLOC . EV 850 .- GIPV 588 .- Entesa 377. Electors …………….. Votants 12.868
Cal vore els regidors aconseguits per cada partit. Per aquest tema trametem al lector a la paraula “Ajuntaments”.

Companyia que va proporcionar la primera llum elèctrica a la ciutat. El primer edifici que va il.luminar-se amb electricitat va ser la Fonda de La Viuda del c. de sant Francesc, l’any 1910, anunciant que tenia llum eléctrica a totes les habitacions. En 1916 es va posar la llum elèctrica a l’Arxiprestal i poc a poc es va anar establint pels carrers i als domicilis particulars, encara que la llum ja no la proporcionava la mateixa companyia ja que els Srs. Frexes, Sendra, Escoín i Ferràs van haver d’anar a Barcelona a un judici pendent de la ja antiga fàbrica. L’electricitat es produïa al riu Sénia, al molí de Malany, prop del paratge conegut com la font de Sant Pere i es baixava per un camí que encara es coneix com Camí dels «Pals», per ser per on estaven plantats els postes. La companyia tenia el domicili a Vinaròs en el mateix lloc que actualment ocupa Hidroelèctrica.

General Carlí. Va ser empresonat en el nostre ajuntament a l’abril de 1860, capturat per vinarossencs en l’intent fallit del desembarcament del general Ortega a la Ràpita. Se’l van endur al dia següent i es queixava que li havien extraviat el seu equipatge i uns rosaris que el Papa li havia regalat a sa mare. Va morir a Pau, França, el 26 de gener de 1880.

(Vinaròs). Llicenciada en Ciències Bioquímiques per la Universitat Autónoma de Barcelona en l’any 2000. Ha estat als EEUU. per fer una série d’investigacions sobre el cáncer i l’extracció de proteïnes dels teixits tumorosos, a càrrec de l’empresa de medicaments Merck alemanya. En 2005 compagina el seu treball en la referida empresa multinacional amb la preparació de la seua tesi doctoral.