Categoría: Letra E

(València, 1741-1802). Escultor, deixeble dels Vergara. Fill i pare d’escultors. Acadèmic de S. Carles, de la qual fou director d’escultura i Director General. Escultor de cambra honorari de Carles IV. Era l’autor de l’anterior imatge de la Dolorosa de la Capella de la Comunió, que era considerada una de les millors escultures de l’artista en la seua òptima època i va ser destruïda a destralades durant la darrera guerra civil de 1936. En el seu diari, o llibre d’encàrrecs i comptes de l’escultor, el mateix artista escrivia en març de 1798: «Dia 6. Concluyo una Dolorosa del Natural con Cristo en brazos y dos angeles y peana para la Capilla de la Comunión de Vinaròs por medio del Dr. D. Josef Soriano. Vicario. 260 libras, 80 sueldos».Anteriorment havia fet dos treballs més per a Vinaròs, així que el 15 de juliol de 1766 va anotar en el seu llibre: “un …(indesxifrable) para la Virgen de Agosto de Vinaròs, para Maria Francª Balagarda 15 L” i per al convent de Sant Francesc havia pintat un llenç, segons apareix també en les seues notes: «18 de enero de 1772. De medio cuerpo del natural vestida. Lienso. En un Sagrario en el Pecho para la Reserva del Jueves santo para el Padre Antonio de Lamarca, Guardián en su combento de Vinarós, encarnada y todo. 36 L’ (lliures)». La tal Francisca Balagarda seria segurament Beauregarde, cognom francés que apareix sovint entre els cognoms vinarossencs escrit però de diverses maneres.

(Vinaròs, segle XVIII) Militar. Capità de l’exèrcit. Apareix citat per Borràs J. com Capità de milícies i coetani d’altres capitans: “SORTIDES DE MILICIES: Durant eixe any de 1809 es van efectuar per les tropes vinarossenques poc abans esmentades, les següents sortides: a Benifassà, S. Mateu, Morella, baix les ordres dels capitans Nicolau de Bécar, Manuel Febrer de la Torre i Tomàs Esteller, ascendint totes les despeses a un montant de 10.439 reals”.

Els Esteller tenien casa solar a Vinaròs i executòria de noblesa a València (1787). Eren les seues armes l’escut quarterat 1er i 4art, en camp d’or amb una creu plana d’atzur,carregada de cinc llunes creixents d’argent i 2on i 3er camps, de gules amb una caldera d’argent, amb anses d’or i tres faixes d’aquest metall cerfilades de sable. Encara que no hem pogut trobar massa documentació relativa als seus personatges principals, s’han arreplegat de diverses procedències les següents informacions:
ARBRE GENEALÒGIC DELS ESTELLER

Esteller – Guillem Noguera
l
Bta. Esteller Noguera – Leocadia – Manuel
l

l
Josep Carlos Esteller
l
Damià Manuel (Subrigadier) l Ignasi (cadet)
I

I

I
Joaquim Esteller Muñoz, Coronel d’ Infanteria

Es citat en el «Vecindario» de 1754 com un dels set cavallers de la vila -de l’estat noble. Casat amb Isabel González, fou pare del cavaller Joaquim Esteller i González.

1. (Vinaròs, ?). Noble cavaller vinarossenc. Estava casat amb una Noguera. Tenia una filla, Leocadia Esteller i Noguera, morta en 16-II-1747, i un fill, Manuel Esteller i Noguera (Vegeu id).

2. (Vinaròs, ?-?). Militar. Secretari de la Direcció General de l’Exèrcit a Nàpols. Va aconseguir del Papa Pius VI, el 27 de març de 1780, l’obsequi del cos del màrtir Sant Valent per a l’església de Vinarós, que va arribar a la nostra platja el 10 de juny de 1781. El relat de com va aconseguir aquest cos i el seu trasllat des de Roma a Vinarós, queda explicat en la Novena que sobre el Sant va escriure mossèn Agustí Vilar el 1881, i més extensament en la carta que va escriure a Francesc Antoni Esteller, on relata minuciosament els fets i que es publica a la “Història de Vinarós” de Borrás Jarque. Josep Carles Esteller tenia dos fills també militars, Damià Manuel, Sub-brigadier i Ignasi, cadet, en el moment de rebre l’esmentat cos.

(Vinaròs). Comanant de Milícies; pare del guàrdia marí Josep Joaquin Esteller Ferrán.