Categoría: Letra E

(Vinaròs 1849). Farmacéutic. Apareix com a tal, actiu en 1915-1919. Exercí la professió en la seua casa en la cèntrica plaça Jovellar, vigent encara en 1919, i que en el temps ha passat per les següents mans: Casa farmàcia d’Agustí Safon, Alcalde i Poeta > Casa farmàcia de Manuel Esteller, farmacèutic > Banc de Tortosa > Caixa d’Estalvis de Castelló > Bancaixa Botiga.

(Vinaròs 1893- Barcelona 1968). Coronel d’Infanteria. En gener de 1917 era Tinent de Caçadors de Figueres, destinat a Àfrica. En 1919 fou traslladat des d’Olot a València sent primer tinent d’Infanteria. El 5 d’octubre de 1920 fou ascendit a capità de l’exèrcit i destinat al Regiment d’Ordres Militars, nº 77, de guarnició en Estella i al desembre es destinat a Ceuta. Es va casar amb Joaquina Moreno Mira el 8 d’abril de 1921. A l’octubre de 1927 dirigia una Acadèmia Militar en Barcelona per a soldats de quota. Durant la guerra civil, sent tinent coronel, va lluitar per la zona de Saragossa i va ser considerat heroi a Osca. Els “rojos” se li van emportar a son germà “Alejandro” de casa, segons afirma José Llaudis en l’article “Carrasclás” (Set. “Vinaroz”, 21-IV-1962). Va morir a finals de setembre de 1968 a Barcelona, on residia.

(Vinaròs, ?- 26-10-1757). Noble Cavaller. Sub-brigadier. Fill del cavaller i militar Josep Carles Esteller. Regidor en 1719. Batlle en 1727. Lloctinent de Comanador en 1731. Borràs Jarque diu que ocupant aquest càrrec, es va hostatjar en la seua casa el Virrei de València, amb motiu del trànsit del Príncep Carles, el futur rei Carles III, la nit del 13 de novembre de 1731.

Consta com un dels set cavallers de l’estat noble en el «Vecindario» de l’any 1754. Casat amb Lluïsa Ferran, era el pare del més conegut, Baltasar Esteller i Ferran, i també del guardamarí Josep Joaquim Esteller Ferran i residia al carrer de sant Vicent.

(Vinaròs 19-VI-1788 – Saragossa 1838). Militar destacadíssim de la Guerra del Francés, amb alts càrrecs en la Junta Suprema, en la que publicà diversos manifests. (Sevilla 1809). Arribà a Mariscal de Camp. Fou General i Governador militar de València i després de Saragossa, on va morir assassinat en una revolta popular l’any 1838. La Biblioteca Nacional conserva un exemplar de la seua interessant biografia escrita pel seu propi fill Alexandre, que fou impresa a Madrid en 1843 en la imprempta de la Viuda de Vega. També es conserven per algunes altres biblioteques diferents documents i manifestos sobre el personatge, com el que porta per títol: “Antecedentes, extracto procesal y defensa del Sr. Manuel Lasala: … en la causa militar instruída … sobre la muerte del general Juan Bautista Esteller, siendo fiscal Ramon Barón…”. (1848, Imp de José de Orga).

(Vinaròs, 9-XI-1755-6-III-1819). Militar. Diputat a Corts en la Primera Constitució espanyola a Càdis. Comanant d’Armes i Milícies. Noble cavaller. ). Havia nascut a la plaça de sant Antoni i en sa casa es va hostatjar l’infant Carles, Duc de Parma, més tard rei Carles III. . A l’agost de 1733 se’l nomena en cartes que posseeix el bibliòfil Agustí Delgado, com que havia format part de l’extingit cos de «Milicianos honrados» del departament de Peníscola com a Sargent Major. L’any 1808 va formar part de la Junta Guvernativa del poble per a defensar els interesos de la Vila en contra dels francesos. El 14 de juny de dit any, com a cap del Sometent del districte va embarcar amb les seues tropes en quatre falutxos cap a Orpesa, per reunir-se allí amb l’exèrcit que devia interceptar l’avanç de les tropes franceses. El 1809 va lluitar a les ordres de Nicolau Bèccar contra els francesos a les altures de Morella. Els dies 13, 14 i 15 de febrer de 1810 es va celebrar a València la Junta d’electors dels onze partits del regne per a procedir a l’elecció dels diputats a Corts. Entre ells estava el vinarossenc Baltasar Esteller, així com l’advocat Julià Piquer, natural de Canet, els dos de l’Estat Noble. També va ser representant Lluís Martí, baró de Casablanca, diputat per Peníscola. El de Canet no es va presentar a València a jurar el càrrec. Els diputats valencians es van traslladar per mar a Cartagena, on els sorprendria una forta epidèmia de febra groga. Es van dirigir a Torrevieja el 18 de setembre, prenent en Santa Pola el vaixell Héroe i la fragata Venganza, el 5 d’octubre. Van arribar a l’illa de León el dia 23 i el 24 juraven i prenien possessió del càrrec, un mes després d’iniciades les sessions. El nostre Diputat devia intervenir prou vegades, ja que no es troba en la llista dels diputats considerats muts, es a dir, que van intervenir menys de cinc vegades. Una intervenció destacada i relacionada amb Vinaròs la va fer el Diputat Villanueva, qui rebatent els bisbes reaccionaris, va destacar el paper dels bisbes valencians Josep Climent, natural de Castelló, Rafael Lassala i Ramón Magí,- els dos vinarossencs – eclesiàstics il.lustres, acèrrims enemics del tribunal de la fe. El 1808 havia format part de la Junta Guvernativa vinarossenca, amb les personalitats més destacades de la Vila. El tràgic dia 10 de juny, en què van entrar per primera vegada els francesos al nostre poble, va amagar convenientment el copó de les sagrades formes i va fer un recompte de tot el que havien robat de l’església: 9 calzers, custòdia – relíquia del dit de Sant Sebastià, custòdia del Corpus, llàntia major, dos bordons de plata i creu de les processons. Va formar part de l’Ajuntament de 1815, com a Síndic personer, i l de 1818, com a regidor. Era ric hisendat i així apareix com a propietari del Molí de Noguera el 3 de juny de 1797, segons document de l’Arxiu General de Notaris de Tortosa, de concòrdia entre ell i l’alcalde d’Alcanar per les aigües del Riu Sénia. En una de les seues heretats, tocant a l’ermita de Sant Gregori, i en 1816, es va construir l’actual cementeri, ja que el Governador de Peníscola va manar que sigués traslladat a un lloc més distant de la població del que ocupava des de feia 14 anys el cementeri de l’extrem del carrer de sant Miquel.