Categoría: Letra E

(Vinarós 1626-1701). Doctor en Teologia i Examinador Sinodal. Considerat com a Venerable. Havia nascut en 27 de setembre de 1626. Era beneficiat de la Parroquial de Vinaròs i va participar en les festes del primer centenar de l’església. Director espiritual de la també venerable dama vinarossenca, Vicenta Guinart. Havia treballat molt per a que la festa de sant Joaquim sigués festa de precepte. El 22 d’abril de 1654 el capítol del clergat vinarossenc el va elegir el seu Síndic, càrrec que compaginà amb el d’arxiver. Va ser nomenat Examinador Sinodal del Bisbat de Tortosa. Va morir el 3 d’abril de 1701, als 75 anys i per les seues virtuts se’l va considerar venerable. El seu cos que havia sigut soterrat al cementeri del Fossar, va ser traslladat el 25 de gener de 1803, més d’un segle després a l’església parroquial, a la part de l’epístola del presbiteri. La llosa que cobria les seues despulles tenia la següent inscripció: «Aquí yace el V. Dr. Damian Esteller, examinador sinodal de este Obispado. Murió el 3 de abril de 1701. Fue trasladado del cementerio a esta iglesia el 25 de enero de 1803«. Descendent del venerable Damià va ser Carles Esteller que conseguiria per a la parroquial el cos de Sant Valent. El seu retrat pintat a l’oli es trobava fins la guerra civil de 1936 formant part de la Galeria de Vinarossencs il.lustres que mossèn Bono havia habil.litat en la sagristia de l’arxiprestal.

(Vinaròs,?-16-XII-1914). Enginyer. Títol d’Il.lustríssim. L’any 1882 l’Ajuntament, que volia fer l’eixample de la ciutat, va consultar-li la manera per a que resultés menys gravosa per als veïns i industrials. Abans de 1913 va adquirir els terrenys per a la construcció de la primitiva ermiteta de Sant Roc i per tant se’l considerava el seu fundador i gran benefactor. Tenia dos germanes, Tanita i Rogelia, a qui Melquíades Forés havia dedicat el llibre de lectures morals «Páginas Sueltas», publicat el 1879. El seu germà Julian ESTELLER FORÉS,. (Vinaròs), va morir a València el 26 d’octubre de 1915.

(Vinarós 1888-1967 ). (a) Paco Tomasino. Poeta costumista local. Escrivia en la nostra llengua valenciana. Autor de la comèdia dramàtica «Arrepentiment», que es va publicar en el seu temps i va ser estrenada el setembre de 1921 en el Centre Vinarossenc de Barcelona (llavors amb el títol de «Remordiment») i posteriorment representada al Cine Moderno de Vinaròs el 20 de maig de 1934, pel grup artístic del Centre Instructiu Republicà. Es una comèdia dramàtica en un acte que l’Associació Cultural “Amics de Vinaròs” ha reeditat a l’agost de 1996. Està ambientada a l’antiga era de Sant Roc. Esteller és autor aixi mateix de poesies tan celebrades com «Tot per enveija» (1907), «El meu somni», «Lo plegá», «Col.loquis de mi a tú», «A propòsit del Barranc», “Diàleg vinarossenc», «Cuento vell «, «Lo que jo voldria» (juny de 1953). Casat al febrer de 1926 amb Rosa Meseguer Ferrer. Va morir el 22 d’octubre de 1967, als 79 anys
“LO QUE JO VOLDRIA”“Ja em tornes a tindre aquí, meu estimat Vinaròs, vinc a oferir-te les flors les millors del meu jardí

Accepta-les de bon grat Que en satisfacció les dóna Ton fill que per Barcelona Ni un sol moment t’ha oblidat
Aquella hermosa Ciutat En tant atractiva que és A mi no m’ha conquistat; Com Vinaròs no hi ha res

Veig urbanitzats carrers, Del més meravellós Com el carrer Sant Francesc I l’arrabal del Socors

Veig la plaça del merca tConvertida en una sala ¡si serà pa balls de gala és el primer que he pensat!

També pel meu veïnat Veig uns hotels molt luxosos, En lletreros lluminosos Del brancal hasta el terrat

Igualment il.luminades La plaça del Salvador Centre de la població, veig que té algunes fatxades.

Redell!, Quantes novetats , Et gires per on et gires, Els que vindran pa les fires Es quedaran admirats.

Voldria veure… sóc franc Transformat en un passeig Un carrer que està molt lleig Com és lo carrer del Barranc

Jo sempre dic lo que senc Ho pots creure Vinaròs Que em desvanixo i em faig gros Quan dic: Sóc vinarossenc!

Que em domina la passió Em diran! Ja m’ho figuro! És que pa mi, jo asseguro Com Vinaròs, res millor

“Si em tira tant un hortet que hi ha tocant de la via, on tinc lo que tant volia pares, germans i un fillet.

Prego, demano i voldria que quan em cride el destí en tant bona companyia descansar pogués allí.”

(Vinaròs 12-VIII-1794). Militar. Fill de Comanant de Milícies vinarossenc Josep Baltasar Esteller. Entrà com aspirant de Guarda Marí a Cartagena el 17 de gener de 1810. Va fer la carrera militar com el seu germà, encara que no va alcançar la seua notabilitat. Per la data de naixement el més segur és que no fos germà de l’anterior. Suposem que deu haver alguna errada amb tants noms i parents de cognoms similars amb que ens trobem.

(Vinaròs 20-VI-1788). Militar. Va sentar plaça a Cartagena com a Guàrdia Marí el 17 de maig de 1806.

(Vinaròs 21-II-1777). Militar de l’Armada. Tinent de Fragata de la Marina. Alféres de Nau de 1804. Era fill de Francesc Antoni Esteller Fuster i de Mª Àngela Febrer Jovaní (Vinaròs 1753). Havia ingressat en la Companyia de Cartagena el 4 de maig de 1793. El 1823 residia a Vinaròs amb llicència il.limitada amb un sou de 300 reals al mes. (Meseguer Folch, V. “Los realistas de Vinaròs, 1823-1833” en el Butlletí del CEM, nº 25. Gener-març de 1989)