Categoría: Letra F

Nom que es va donar durant un temps a la zona de passeig recaent a dita platja. Vegeu Passeig Blasco Ibàñez.

En 1791 la població tenia quatre forns de coure pa i estaven situats “en la calle vulgarmente nombrada del Alfach, otro en la calle de la Plaza de la Iglesia Mayor, otro en el arraval de de Nuestra Señora del Socorro y otro en la calle de Santo Tomas en el día de la Purificación de Nuestra Señora del mes de febrero”. En aquests quatre forns es recollien les almoines o pasta sobrant que recollien les dones anomenades “mare de deus” per a despeses de construcció de l’església. (Bover en Documento Derechos y Regalías del Comendador de Vinaròs – Benicarló. Butlletí del CEM, nº 10. Abril Junio 1985).

(Vinaròs, segle XIX).. Alcalde de Vinaròs en 1819. Advocat.

(Vinaròs, segle XIX). Alcalde de Vinaròs en dos ocasions (1813 i 1819). Advocat.

(Vinarós, cap a 1675 -Tortosa 1712). Segon Abat vinarossenc de Benifassà. Qualificador del Sant Ofici i Diputat del Regne. Va ser elegit abat per primera vegada en 1696, donades les seues grans qualitats després del manament de l’abat santmatevà, Fra Manuel Castell. Es va oposar a les pretensions morellanes molt intenses en 1697 i 1698, de convertir el seu arxiprestat en Col.legiata. Va visitar el seu poble Vinarós per la festa de sant Sebastià i sant Sebastianet en 1698, celebrant grans solemnitats amb motiu de la seua estada. Durant part del seu quatrieni i del següent es van patir les guerres civils de Successió, quedant tota la comunitat i el convent molt mal parats tant en la part física com espiritual. Fra Robert va denunciar el seu abat, Gregori Oliver de Boteller qui en 1704 havia visitat l’arxiduc pretenent Carles III que agraït l’havia nomenat membre del seu consell secret. L’Abat, amb vint-i-tres monjos van haver d’abandonar el convent, quedant desterrats i diseminats per Catalunya. Eixe fet li va causar moltíssims remordiments i encara que els quatre monjos que quedaven al seu costat el van elegir abat en 1708, va passar dies de turment lluny de Benifassà en Vinarós, La Sénia, i Tortosa, on finalment va morir, abans d’acabar el seu quatrieni reglamentari, el 20 de febrer de 1712. Revestit de pontifical, el seu cos va ser traslladat a Benifassà, sent soterrat en la Sala Capitular del Convent baix una llosa sepulcral esculpida amb les seues armes. Borrás Jarque s’equivoca clarament quan afirma que fra Robert Forner estava present en el trànsit del futur Rei d’Espanya Carles III, qui va passar per Vinarós en 1731, ja que queda clar que en aquell any Fra Robert ja havia mort. La vida del convent va tardar després molts anys en recuperar-se. El 1712 el nou abat Edmundo Reverter va refer la comunitat tenint més de 30 monjos, i reparant els danys soferts pel monasteri. Morella pretenia llavors endur-se la comunitat, a fi d’aixecar la condició de la seua arxiprestal, oferint ajut econòmic i dotar-la de canongies, però els monjos no van acceptar la proposta.

(Vinaròs 16-XII-1554 – Vila-real, 6-II-1626). Franciscà. Predicador i Definidor del Sant Ofici. Va dur una vida molt exemplar i amb gran zel per la salvació de les ànimes; mort en opinió de santetat. Va ser inclòs per Calpena en el seu «Año cristiano» (Religiosos ilustres de las seráficas Provincias de Valencia, per P. Conrado Angel O. F.M. Petra, Mallorca, 1988).