Categoría: Letra F

(Vinarós 1864 -Castelló 1936). Sacerdot, ordinat a Tortosa en 1895. Va servir sempre un benefici de la Mare de Déu dels Socors, fundat a l’arxiprestal vinarossenca des de la seua ordinació. Quan es va produir l’aixecament militar en 1936 es va tancar en el seu domicili per voluntat pròpia des del dia 20 de juliol en que va celebrar la seua darrera missa, esclatada ja la guerra civil. El dia 10 d’agost es va presentar una brigada de milicians de Reus i Tarragona, exigint a l’alcalde que cridés tots els capellans a l’Ajuntament. A ell, segurament per l’edat avançada de 72 anys no se’l va reclamar. Dos dies després, el 12 d’agost, es va presentar davant dels milicians del Comité, aduint que volia còrrer la mateixa sort que els seus companys capellans que ja estaven tancats a la presó. Se’l endugueren amb un cotxe i el van maltractar i insultar, sent assassinat d’un tir d’immediat en el terme municipal de la nostra població, junt a la carretera i prop de l’ermiteta de Sant Roc. Ell fou el primer capellà vinarossenc assassinat en la guerra civil. Va ser posteriorment soterrat al

(Vinaròs, segle XVIII). Religiòs de Montesa. Es conserven a l’Arxiu Històric Nacional documents de 1751 sobre les proves per al seu ingrès com a religiòs de dita ordre. Borràs Jarque (pàg. 196) diu que Fra Cosme era rector de Càlig i era molt apreciat en la nostra vila i el clergat va demanar al Lloctinent de Montesa per a suplicar-li que el posés en la terna de candidats per a la rectoria de Vinaròs.

(Buenos Aires, 1902-1988). Pintora, gravadora i professora de dibuix. Molt destacada i molt reconeguda a L’Argentina. Filla de pare vinarossenc emigrat a Buenos Aires a finals del segle XIX. Neboda de mossèn Forner. Com a tal es citada ella i el seu marit (Vegeu Bigatti) en diferents ocasions a la revista “San Sebastián”. A l’octubre de 1924 va rebre un tercer premi consistent en 500 pesos. En 1927 va pintar el quadre “Un judio” per al museu de pintura de Buenos Aires. Vingué a Vinaròs en diverses ocasions (en 1915 i al juliol de 1929). Rebé nombrosíssims premis, entre els que cal destacar el I Premi Nacional de Pintura, Premi d’Honor del Saló de Belles Arts, Premi Palanza, Medalla d’Or a l’Exposició Internacional de París (1937). Membre de la Royal Society of Arts d’Anglaterra. Té obres al Museu de Belles Arts d’Argentina, Museu d’Art Modern de París, Museu de Montreal, i al O. E. A. de Whasington, al Japó, etc. La seua obra està recollida a la Fundació Raquel Forner- Bigatti Vegeu Bigatti i Emigració. Per constatar la seua extraordinària fama sols cal cercar les més de 4.125 pàgines que sobre Raquel Forner apareixen per Internet. La seua cosina vinarossenca Rosa Vidal Ayora, sent òrfena als pocs anys, de la mateixa edat, va anar a l’Argentina com a dama de companyia de la llavors jove pintora y conservà diverses fotografies d’ella.

(Castelló, 1879-Vinaròs, maig de 1968). Professor Mercantil, Director d’Indústries Químiques, Professor auxiliar de Química en l’Escola de Pèrits Industrials i de l’Escola del Treball de Barcelona i Professor de Geografia Econòmica, Història del Comerç i Dret Consular de l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de Barcelona. Fill de pares vinarossencs; nascut «per accidens» a Castelló. Va iniciar la carrera sent Cap de 1ª Classe de l’Administració de Correus per oposició. En juliol de 1926 va elaborar un anàlisi de l’aigua que s’extraia del Pou dels Dos Vilars, fent una valoració molt possitiva. La valoració que feia de l’aigua dels Dos Vilars era de que es tractava d aigua potable de molt excel.lents condicions per contindre escassa mineralització, ja que sols contenia 258 milígrams per litre, mentre que les aigües que es venien embotellades per a la taula, la més excel.lent com la «Evian» francesa deia contenir 500 milígrams, la d’ «Amer Palatín», 290 i la cèlebre de Solares no contenia menys que la d’Amer. Total, que acabava dient el Sr. Forner Chaler, que l’aigua del pou de “Sant Sebastià dels Dos Vilars” de Vinarós era més excel.lent aigua de taula per la seua puresa, que les que es servien embotellades per tota Europa. Al Sr. Forner se’l troba integrant la Junta de Divertiments, Beneficiència i Instrucció que el Centre Cultural Vinarossenc havia format a Barcelona, junt amb el professor Mañas Bonví i amb Irene Calbé Segura, al refundar-se el 13 de març de 1920.

Topònim. Es citat com a tal en l’establiment nº 26 del Lloctinent de Justícia de 1647. Pere o Perico Mir era notari de Vinaròs en 1630 i es citat per l’historiador Borràs Jarque en les pàgines 38, 39, 40, 42, 44, 267, 279, 280).

El primitiu forn de la població primitiva estava en una casa del carrer dels Alfachs. Posteriorment se’n van construir altres com el forn del carrer de la Cordera que afrontava amb l’església primitiva i el forn nou del Carrer de Sant Tomás en el mateix llenç de muralla i que ha arribat fins els nostres dies sent propietat de la familia Torres Boix. Un quart forn es va construir fora muralla front a la torre de Migdia, pràcticament molt prop o en el mateix lloc que va acupar la farmacia Santos al carrer Socors, nomenat forn de fora. En la década de 1990 més de la meitat dels forns o panaderies de la població van desaparèixer quan els grans supermercats de grans superficies van posar el pa a un preu tant barat que ja no podien competir.