Categoría: Letra F

Wenceslao Ayguals va instal.lar als magatzems de sa casa al carrer de l’Àngel un forn de vidre i cristall, havent demanat autorització a l’Ajuntament que ell presidia el 22 de juliol. La petició es va aprovar per unanimitat perquè“Considerando que la utilidad de la fábrica reporta a esta Villa, tanto por el realce que le dará como por los muchos brazos que podrán emplearse en su trabajo.

Queden encara escampats pel terme al menys prop d’una dotzena de vestigis d’aquest tipus de forns de coure pedres per a fer la calç viva, sent més nombrosos a la serra del Puig de l’ermita, pel motiu de que la seua matèrica prima, la pedra calcària, és molt abundant per tota la zona. Els forns tenien l’altura d’una persona i es feien aprofitant qualsevol dels desnivells dels terrenys, estant oberts per una de les parts per facilitar la introducció de les pedres. Per a obtenir aqueste pedres de calç viva s’omplien els forns amb pedres posant les més grans, llargues i pesades a la part de baix conformant una terrassa i com una cova per a colocar baix d’elles la llenya i rames de fer el foc; al damunt s’anava roblint tot el forn amb les demés pedres de tots els tamanys. Per les nits quan no bufava el vent s’encenia el forn i les flames de molts colors eixien de la part de dalt entre els forats de les pedres que quedaven oxidades o convertides en calç viva al cap d’un cert temps, mentre que les del damunt quedaven a mig cremar. Aquestes es guardaven per a acabar de coure en la següent ocasió. Així les pedres de calç viva es venien pels calziners a pes i s’havien d’amerar amb aigua dins de qualsevol dipòsit (cossi o llibrell) per convertir-les en calç apagada. Durant aquest procès s’havia de tenir molta cura perquè la reacció química es feia amb fort despreniment de calor i de bombolles que malferien sobretot a la gent menuda, menys previnguda. Amb aquesta calç apagada ja es podia posteriorment emblanquinar les parets o s’utilitzava per a la construcció.

Paraula típica de Vinaròs que ha anat caent en desús. Era el nom amb que amb un to un tant despectiu es coneixia als veïns del barri mariner de «Fora ‘el forat» que integrava els carrers de sant Pere i de Les Ànimes, ja que els seus habitants eren majoritàriament mariners molt pobres, de caràcter malcregut i barallador. Així trobem aquest exemple en la revista local “Patria” del 8 d’agost de 1920: “Ayer por la mañana, en la playa, frente a los almacenes del Sr. Torres, una bravía dio una soberbia paliza a dos mujeres, madre e hija, cesando la contienda por la oportuna intervención de la benemérita. El público numeroso que la presenciaba, limitóse a regocijarse, con tan edificante espectáculo”. Aquesta paraula es recorda ara amb un sentit molt moderat i nostàlgic i els mateixos “forinyos” es reuniexen de quant en quant per a sopar, per a rememorar temps ja molt passats, com així ho feren en desembre de 1989.

Empresa de productes químics, fundada en 1927 per una família d’origen francés. La planta de Vinaròs havia pertenescut en 1920 a D. Enrique Boccara i Batistín Lavastre (Boccara et Fils) i després al Sr. Fressinier i era de sansa. Preferentment fabricava aigua oxigenada i perborat sòdic. Junt amb altres fàbriques de Benicarló, aquest subsector químic era el conjunt més important de tota Espanya en la fabricació de productes aromàtics, olis essencials i derivats del sofre. El 1966 va ser una multinacional nordamenricana la que va adquirir gran part del capital. L’Ajuntament socialista de Ramon Bofill va decidir que els terrenys eren massa pròxims al casc urbà i que impossibilitaven el creiximent de la ciutat per la part sud, declarant aquella part Zona Residencial i així se li van impedir modificar o reformar les seues instal.lacions des de 1986, com a consequència del Pla General d’Ordinació Urbana. Després d’un ple multitudinari de l’Ajuntament celebrat el dia 16 de setembre de 1987 de gran expectació i d’amotinament que fou televisat per diferents cadenes i en el que la Guardia Civil va haver de protegir la sortida a altes hores de la matinada dels regidors. La majoria socialista havia votat els acords pels quals impedien crèixer a la població per la part sud i a favor del seu desmantellament. Aquest es va provocar del lloc on s’ubicava, tancant una planta en desembe de 1992 i quedant tan sols 29 operaris, quan aquesta fàbrica havia comptat en certs moments amb més de 400 treballadors. Així, poc després, tots aquests, en febrer de 1993, es trobaven en una fase de regularització de trasllats i per tant en la disjuntiva de anar a viure a un altre emplaçament (Huelva, Barcelona, Saragossa, País Basc) o demanar la jubilació anticipada. La fàbrica, que ja no funcionava, va tancar definitivament les seues portes en març-maig de 2001, i ja, posteriorment, es pensava construir en els seus terrenys unes 650 vivendes.

 

Els darrers metges que han exercit de forenses en la nostra ciutat són Ramon Frexes Ferran (que apareix en exercici en 1917-1924), Mario del Pino y de la Vega, durant la República i Guerra Civil (1931-36) i Agustí Ribera Hernández, que ho era abans de la República i després de la Guerra. Amb motiu de la jubilació d’aquest, que va exercir el càrrec també durant tota l’època franquista i posterior democràcia, ocupa el càrrec Pedro Espuny Olmedo, des de novembre de 1985. Mari Carme JUAN ROIG (Vinaròs, 1963), llicenciada en Medicina, per resolució del BOE de 27 de maig de 2003, exerceix la medicina general i de metgessa forense a Vinaròs.

(Londres, 1796-1858) Viatger i hispanista anglès. Pintor i dibuixant. Escriptor anglès del segle XIX, instal.lat a Sevilla. Va recòrrer les nostres terres a cavall i va escriure un llibre publicat l’any 1845 amb el títol de “Manual para viajeros por España y lectores en casa”, del que s’han fet edicions modernes i on explica el següent sobre la nostra llavors vila: “Es un antiguo puerto lleno de actividad junto al Cervol; tiene murallas que se están cayendo y una población anfibia de unas 8.500 almas, la mitad campesinos, la otra mitad marinos. Los esturiones y las lampreas son excelentes. Aquí murió Vendôme, descendiente de Enrique IV y verdadera caricatura de sus virtudes y sus vicios, atiborrándose de sabroso pescado. Felipe V hizo llevar el cuerpo de Vendôme al Escorial, ya que a él, ciertamente, debía su trono. La bahía es abierta y poco segura. Las chalupas son pintorescas y verdaderamente mediterráneas”. En març de 2007 es va dur a terme a Sevilla una exposició sobre la seua obra pictòrica amb una representació de cent quadres d’olis i dibuixos del seu viatge per Espanya, realitzats entre 1830 i 1833.