Categoría: Letra F

(Vinarós, novembre de 1959). Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona en 1982. Exerceix com a Metge Psiquiatra en l’Institut Dexeus. Metge sexòleg. Ha colaborat en l’Area de Teràpia de Conducta i Sexologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. Secretari i posteriorment President de l’Associació Sexològica de Catalunya, integrada en l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Ha disertat en televisió espanyola i ha donat conferències en diversos llocs, entre ells el nostre poble. Casat amb Ana Alcalde. La Caixa Rural de Vinaròs el va guardonar amb el Premi “Alé Vinarossenc” l’any 2010. Facund ha colaborat en diverses obres enciclopèdiques com “Enciclopedia de la Sexualidad”, “Enciclopedia de la psicología” (Edit. Océano) i “Guia Dexeus de la salud de la mujer”, de l’Editorial Planeta.

Barri mariner molt modest que es trobava a la part nord de la població, a les afores del primitiu recinte murat i que per aquest motiu segurament rebia eixe nom., ja molt antic

 

 

 

 

 

Les cases del desaparegut barri de Sant Pere tocaven a la mateixa platja i van ser assolades amb una màquina excavadora el 18 de juliol de 1966, construint-se blocs de noves vivendes per a mariners en la part sud, conegudes com barri de la Verge del Carme. Als seus veïns se’ls anomenava forinyos. Segons documentació aportada per J. Bover el nom ja apareix en un document de l’any 1773 i fa referència a que es dóna llicencia als Justicia, Procurador i Síndic de la nostra Vila a que havent-se estropejat l’embarcador conegut com de «la vila» (segurament emplaçat a la platja del Fortí), s’autoritza a utilitzar el denominat de «Fora Forat» o el de La Magdalena (actual port. Setm. Vinaròs 18-2-95).

 

(Vinaròs 5-V-1908 – 16-XII-1984). Poeta local. Va fundar i dirigir el periòdic «La Verdad» que es va començar a publicar en 1931, de caràcter republicà moderat. Els seus poemes, en llengua valenciana quasi sempre, es publicaren en la revista “San Sebastián i en els programes de festes dels anys cinquanta, com “Vinaròs es un encís” (1951);«Mestralillo» (Revista extraordinària de “San Sebastián”, gener 1953), «Instantànies del passeig marítim» (juny 1952), «Primavera sense fronda» (juny 1953), La Font de la Mera (Setm. “Vinaròs”, 22-XII-1984, extret de l’antiga Rev. “San Sebastián”), A Sebastián Sabater, (Vegeu Ramón Adell en Poetas taurinos vinarocenses, Setm. “Vinaròs”, 24-VIII-1985). En 2008 la Caixa Rural ha publicat un llibre monogràfic sobre la seua encisadora obra poètica,de tema local preferentment.

(Vinarós, segle XIX ). Alcalde de Vinaròs en 1884. Advocat i Professor d‘Institut. Assenyala Borrás Jarque que en 1 d’octubre de 1876, havent desaparegut l’antiga escola de Gramàtica, l’Ajuntament va dotar amb 500 pessetes de sou a Melquíades Forés, per a que en les cases de Frexes, a les afores del carrer de sant Francesc, montés una escola de segon Ensenyament o Institut baix la seua direcció. Melquíades Forès havia sigut primerament Professor de l’Institut de Vila-franca del Penedès i desijant retornar al seu poble, aconsegueix la referida paga i l’acord municipal el 10 d’agost de 1876. Comptava amb 22 estudiants i tenia la obligació de tenir gratuïtament tres alumnes que siguessen pobres provats de la seua capacitat per a l’estudi per mig d un examen. Els alumnes pagaven 10 pessetes mensuals. El Sr. Forés va ser l’autor d’unes noves ordenances municipals que se li van encarregar a l’efecte, complint satisfactóriament. Van ser aprovades unànimement, i es va reconèixer el seu mèrit al Sr. Forès en sessió del 27 d’abril de 1877.

Melquíades Forés va publicar en 1879 el llibret «Páginas sueltas», recull d’articles solts i poesies selectes, clarament moralitzants, dedicant dita obra a les seues nevodes, Rogelia i Tanita Esteller Forés. En 1884 va ocupar el càrrec d’alcalde des del dia primer de març fins a l’octubre en que volent dimitir per a traslladar-se a viure a València, l’Ajuntament, no li ho va consentir per ser-ho per nomenament de Reial Ordre. Va haver de seguir en el càrrec durant uns mesos més. Bover Puig recull en un extens article la fundació de l’Intitut d’Ensenyament secundari de Forés en “La història de Vinaròs en els seus documents. La Enseñanza en Vinaròs en el siglo XIX (V)”, Set. Vinaròs, 18-III-2000).

(Vinaròs). En juny de 1922 va salvar la vida d’un aviador francés, l’avió del qual havia caigut a la mar, prop del moll. El Govern Francés el va premiar amb un títol recordatori i medalla de plata.

(Guardamar del Segura, Alacant, 1935). Poetessa. Llicenciada en Filosofia i Lletres per l’UAB. Va nàixer a Guardamar quan la seua família es traslladava a Vinaròs, sent batejada als pocs dies a la nostra Arxiprestal. Mestra d’Ensenyament Primari per l’Escola Normal de Castelló, amb oposicions a Barcelona per al cos nacional en 1959. Ha residit i exercit de professora d’EGB a Cerdanyola. És autora de diversos llibres de poemes com «En mitad del ahora» i «En vuelo de albas». Conjuntament amb l’artista pintor Josep Còrdoba, l’Ajuntament de Vinaròs li va publicar un llibre de poemes, baix el títol de «Tras sus huellas», en desembre de 1983. Eixe mateix any se li publica “Presencias parciales”. “Amaranto” i “Desde oscuros limos” van aparèixer en 1991. El 26 d’abril de 2.001 va presentar el llibre “Dol duen les flames” en que tradueix l’obra poètica del mateix títol d’Alfred Giner Sorolla. Ha publicat poemes en altres revistes i ha obtingut diversos premis per la seua obra poètica. D’entre els seus versos, destaquem aquests dedicats a Vinaròs en 1980:
RETORNO

Vinaroz, de nuevocontigo.  Los pasos del tiempo,  -eco de mi mente-,  son pasos distantes lejanos.  No causan dolor.

En ti,  el tiempo y su nada,  no pesan.  (Los pasos del tiempo,  de mi mente inquieta,  son sobre tus aguas,  reflejos de sol).