Categoría: Letra F

Publicació de l’Associació “Amics de Vinaròs”. Va ser presentada en març de 2007.

Camí estret que enllaça l’extrem del camí Carreró amb el caminàs, junt al corralet de Masdemón. La part pròxima a la ciutat abans de creuar la nacional 340 ha estat asfaltada en els darrers anys.

Les fondes u hostals existents en la ciutat durant diverses èpoques, tractant-se de que la nostra població és una ciutat de pas, han estat enclavades en els carrers d’ entrada i places principals. Així tenim que al c. Sant Francesc tenia la Fonda de la Estrella, la més antiga de la ciutat, coneguda com Fonda de la Viuda de Aparici. A la raval de Càlig es trobava la fonda del “Regalat” que darrerament va ser propietat de Sebastià Miralles. Aquest senyor va escriure unes memòries que es van publicar en el Crònica).

A la plaça dels Tres Reis es trobava la Fonda del mateix nom. No sabem si la fonda va donar nom a la plaça o la plaça va donar nom a la fonda. El que és cert és que hi ha en diverses poblacions fondes, avui convertides en hotels, que es diuen igual, com passa en Pamplona. Prou juntes apareixien unes més luxoses i unes altres més modestes, com passava a la plaça dels tres Reis que molt prop de la fonda del mateix nom es trobava la fonda de Sant Pere (local que fa racó amb la “Pan y Toros”) i en la plaça de Jovellar es trobava el Hostal de “Bordes”, que estava en un edifici annex al banc de València i que ara forma part d’ ell (comerç de Casa Roda).

Vegeu carrer de santa Anna.

(Sant Jordi 1881- Onda 1945). Escultor. Fill de pares llauradors i vinaters que es van traslladar a viure a Vinaròs quan tenia pocs anys. Va donar mostres del seu talent, aprenent aquí el dibuix i la pintura, estudiant posteriorment a Castelló i Barcelona on naixeria la seua faceta d’escultor en els tallers de Venanci Vallmitjana. Un matí, en la fundició de Masriera i Campins coneix a Mariano Benlliure que estava fundint allí el monument a Julián Gayarre, el qual assenyala el camí de Roma pensionat ocupant el lloc que ha deixat a la seua mort l’escultor Viciano. Però becat per la Diputació, va completar estudis no en Roma si no en París, sent l’escultor Rodin el seu preferit. Ell i Clarà van instal.lar els seu estudi en Montparnase, prop del bulevard Clichy. Folia assisteix a les classes de l’Acadèmia i freqüenta l’estudi de Rodin, el seu ídol i mestre esencial amb qui traba una bona amistat. . El 1904 el seu nu “La Tomba”, amb menció d’Honor en el Saló d’Artistes Francesos es regalat per Folia a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. Un any després retorna a Espanya on exercirà durant dos anys de Professor de l’Escola d’Arts i Oficis en Salamanca, buidant la mà de Miguel d’Unamuno i fa el pedestal del monument del Pare Càmara i el del monument als estudiants morts en la jornada del 3 d’abril. Continuà l’amistat amb Benlliure, el qual li va preparar el camí, a la vista de les seues dots, per a ampliar estudis a l’Acadèmia de San Fernando a Madrid. Va ser esporàdicament company de Porcar i alumne de Castell. A començaments de 1912 va a América, primer a Santiago de Chile i després a Buenos Aires on realitza les esculptures de “Los cuatro Doctores”, un bust de Guardiola i el del rei espanyol Alfons XIII per al Club Espanyol. Retorna a Barcelona on treballa meravellosament per a la ornamentació de l’Exposició de Barcelona i poc després retorna a Argentina per a fer el monument al Diputat Estrada en la Cambra Argentina i el monasteri de Sant Agustí en Santiago de Chile. Aquí realitza Folia la seua obra cimera, un claustre amb cuatre-cents capitells i noranta metres de fris, amb figures de tamany natural, sobre la vida de Sant Agustí, bisbe d’Hippona. En 1929 ja havia retornat a Espanya, després de grans elogis de la premsa sudamericana de la mà del periodista, íntim amic seu, Yáñez Silva. Aquí s’instal.la a Barcelona amb la seua família primer i després en València on munta el seu estudi que té aires de gran tenda de campanya. Durant la postguerra va treballar d’imaginer a Castelló i finalment va morir a Onda als 63 anys en 1945. Entre les obres fetes a Vinaròs destaquen la Dolorosa de la capella de la Comunió encarregada per Vicent Enrique i Tarancón i pagada per la família de Joan Bta. Polo Esteller (Marietet) en substitució de l’anterior del famòs escultor valencià Esteve Bonet. Dita imatge era treta en peanya en les processons de Setmana Santa fins l’any 1964 en que la confraria de les Angústies (dels «toreros») en van adquirir una de guix d’Olot. i també la imatge de Sant Antoni de Padua que presidix el tercer altar lateral a mà dreta, obsequiada a la parròquia per Antoni Esparducer i esposa Pilar Caballer. També se li atribueix la imatge d un san Sebastianet que era molt lleig i negre i que la gent del poble va batejar humorísticament com «lo xicotó», destruit (cosa no massa credible, per cert), venut o desaparegut en temps de les reformes en les oficines i salons de l’Arxiprestal dutes a terme per l’Arxiprest Alvaro Capdevila. Borràs Jarque diu que Folia va fer un altar per a l’oratori de les monges de la Consolació que es va inaugurar el 21 d’abril de 1922. En el museu Provincial de Castelló es conserven d’ell entre altres peces un bust del general Aranda i un cap de xiqueta que va aportar quan era becat per la Diputació. L’Ajuntament de la Capital conserva també d’ell un bust del pintor Ribalta. Obres seues eren les escultures que enmarcaven la façana de l’antic banc de Castelló i un Mercuri que destacava en una façana del carrer d’Enmig. La seua inspiració en Rodin es nota en les seues millors obres que són «Despertar», «Tumba» i «Buscando Belleza». En Vinaròs es conserven en mans particulars de la família de Joan Bta. Llatser les obres «Ultim Sopar», «Dona amb collar», de cap a 1935 i un Indi de D. Agustín Delgado. En Alcanar se li atribueix la Verge del Remei, feta per a l’ Ermitori en 1939. També se’n troben a Peníscola, Xert, Sant Jordi, (angels de tamany natural per a l’altar major), etc.

Comanador de la Comanda de Vinaròs i Benicarló des de 1676 fins 1699, en que va morir en 5 d’agost. Ostentava els títols d’Almirall d’Aragó, Marquès de Guadalest i Compte de Cardona.