Categoría: Letra F

(Barcelona 1908- Vinaròs 1981). Mestre, poeta i escriptor. Nascut a Barcelona el dia de Sant Sebastià de 1908. Els seus pares, vinarossencs, que regentaven una carboneria, es van tornar a traslladar a Vinarós quan comptava 9 anys i passant a viure a la casa on havia nascut Paco Argemí, al carrer Sant Tomàs. Escolanet de mossèn Lino en el convent de Sant Agustí i alumne del mestre Sanchiz en les escoles del mateix ex-convent, per entrar als dotze anys al Seminari de Sacerdots Operaris de Mossèn Sol per a seguir estudis eclesiàstics que abandonaria desprès de set anys, en tercer curs de Filosofia. Alternant estàncies en Badalona on residien ara els seus pares i Vinarós, entra de comptable a la empresa Carsi i Cía i emprén estudis lliures de Magisteri, dels que s’examinava a Tarragona, compaginant amb classes particulars que oferia. Després de tres anys, mossèn Juan Piquer, director del diari «Correo de Tortosa», li proposà seguir estudis de periodisme, deixant més d’un any abandonada la carrera de magisteri, i oposant-se el seu pare, qui li fa reprendre els anteriors estudis. Per fi acaba la carrera i s’instal.la a Barcelona, on impartirá l’ensenyament a 145 xiquets pàrvuls i a Hospitalet de Llobregat durant la República i principis de la guerra.

Als anys cinquanta retorna a Vinarós on crearà i dirigirà el col.legi privat «Cervantes». Fou elegit concejal en 1957. Des de la seua fundació fins la seua mort, seria màxim redactor del setmanari «Vinarós», i encarregat de la Biblioteca Municipal. El 1965 els seus ex-alumnes d’Hospitalet li reteren un caloròs homenatge, entre els quals hi havia personalitats d’aquella capital. En 1970 la Unió Ciclista li imposà la insignia d’or de l’entitat.

El 16 de febrer de 1975 se li dedica un magnífic homenatge, amb motiu de haver-li atorgat la medalla d’Alfons X, El Savi, sent-li imposada en acte multitudinari celebrat al Pavelló Poliesportiu, al que assisteix el ministre d’Educació, Cruz Martínez Esteruelas i l’alcalde d’Hospitalet, dos dels seus ex-alumnes destacats i una gran quantitat d’autoritats locals, provincials, ex-alumnes, amics i simpatitzants.

 

 
És autor de multitud de poesies algunes de les quals es recullen en l’obra «Aspurnes vinarossenques»

Llibre ASPURNES VINAROCENQUES en PDF

 

 

 

 

 

 

 

 

i diverses obres de teatre costumista de caràcter vinarossenc: “Bona nit cresol”, “Tot per una vajilla”, “Per fi ha eixit lo sol”, etc.

 

 

 

 

 

L’Associació Cultural “Amics de Vinaròs” va publicar la primera de les esmentades comèdies amb algunes de les seues poesies més destacades. Manuel Foguet va morir repentinament el novembre de 1981, dia de Santa Caterina.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’Ajuntament li va dedicar el nom d’un nou col.legi que es va construir al carrer de Iecla. (Vegeu Col.legi Manuel Foguet)

Encara als anys trenta permaneixia viva a Vinaròs l’antiga costum de fer fogueres per Sant Joan, a l’estil de les que estan tant en vigor encara per tota Catalunya. Així ho corrobora la noticia que es llig a la revista local “San Sebastián” del 28 de juny de 1931: “La víspera de San Juan, siguiendo tradicional costumbre, se hicieron diferentes hogueras en varias calles de la ciudad.”

La organitzen tots els anys els majorals la vestra del sant, la nit del 16 de gener, encenent-se sobre les set de la vesprada, coincidint amb el vol de campanes. Per la seua part els xiquets també en monten altres pels descampats i la platja. La dels majorals es preparava fins els anys 70 la placeta que es forma entre els carrers de la Mare de Déu i del Pont, on antigament estava situada la «Creu Verda». Posterioment i després d’haver estat traslladada fora muralla quan es van enquitranar els carrers, s’encenia tocant a l’era de l’ermita. La seua ubicació ha hagut de ser els darrers anys un tant erràtica i ja sempre pagada per la Caixa Rural-Caixa Vinaròs que a més convida els visitants amb vi dolcet i pastes.

La vespra de Sant Joan es transportada la Flama del Canigó dins dels actes de l’inici de les festes locals tradicionals. Aquesta costum va ser iniciada l’any 1955 per una colla de veïns Artes de Tec que tingueren la iniciativa d’encendre els focs de sant Joan al cim del Canigó. Més modernament aquesta costum catalana va ser represa pels membres de l’antic Centre Excursionista de Vinaròs durant les festes de l’any 1974 i ha perdurat fins l’actualitat gràcies als membres de les associacions que a partir d’aquella s’han anat succeïnt com Assoc. de Veïns, Balls de Dimonis, Assoc. Jaume I, etc., però sempre sufragades per l’Ajuntament. Segons els membres de l’Associació de Veïns fou l’any 1972 que es va portar la flama del Canigó a Vinaròs, però amb semiclandestinitat i que no sería fins 1976 que s’incorporà al programa de festes, cosa que no és certa ja que apareix al programa oficial de 1974.

(Menorca-Vinaròs?). Constructor de naus resident a Vinaròs. Casat a Torreblanca amb Maria Rosa Castellet. En agost de 1805, amb motiu de la celebració de les obres d’ampliació de l’església de Torreblanca, va construir dos monumentals i elegants carrosses en foma de vaixells (un de moro i un de cristià) per a representar l’atac turc a dita població en que es va robar una custódia molt estimada i que els torreblanquins havien anat a recuperar a Tedeliç. Durant eixes celebracions va celebrar la missa l’Excm. Fra Domingo Fabregat, General de la Merced, «con asistencia del cuerpo de música de Vinaroz». Borrás Jarque el cita també com a constructor de naus, amb el cognom Fluixà, sent l’autor del llaüt «San Francisco de Paula», en 1813.

Nom d’un barranquet. Vegeu Barranc de Florina.