Categoría: Letra F

Es van celebrar amb molta pompa en els anys 1917 i també en 1959.

La nostra flora va ser estudiada consciençudament per Alfred Giner Sorolla quan estudiava per a obtenir el títol de llicenciatura de Farmacia, amb apunts o treball que després li va deixar reproduir a Boix Florit i també a Josep M. Palacio Bover en el seu “Atlas de Vinaròs” que qualsevol lector pot consultar per estar ja publicat. Semblants apunts o estudis havia fet el farmacèutic i investigador benicarlando, Ramon Cid, molt lligat a Vinaròs. Modernament Dídac Mesa Romeu ha estudiat preferentment la zona de les Soterranyes on es troben fàcilment diversus tipus d’orquídees com les de la imatge. També se’n troben a les desembocadures dels barrancs de Sol de Riu i d’Aiguadoliva.

(Vinaròs, Segle XVI??). Llaurador molt relacionat amb el tema de la construcció. Segurament comissionat pel Consell de Vinaròs per vore les obres de construcció de l’església de Vila-franca i recabar opinió per a la nostra Parroquial. Es relaciona per un bateig en aquella població el 26 de juliol de 1572 en que apareix Flor amb la muller del notari, amb els mestres pedrapiquers de l’esglèsia de Vila-franca, Raimon de Pertusa i Joan Friafont, que treballaren en aquella església i després en la nostra (Friafont). (Josep Monferrer Guardiola, «Intercanvis Artístics entre Vila-franca i Vinaròs». III Congrès d’Història del Maestrat, setembre 1992).

Nom d’un lleixiu que es fabricava per Joan Esteller al carrer d’Ayguals de Izco, nº 16, en 1924.

Societat obrera vinarossenca formada per mariners. En febrer de 1921 van ser detinguts el seu president i el secretari per fer pagar quotes i multes massa elevades als seus socis. Nom amb que apareix nomenada també la socitat obrera integrada pels treballadors mariners pescadors denominada «La Luz del dia» i que en 1920-1921 va promoure una vaga contra la dels patrons, denominada «El Progreso» (Vegeu La Luz del Dia i «La Unión».

D’un senzill atzucac que es coneixia durant el segle XIX com carreró de la raval del Socors u Hort de Mayó, per ser el propietari de la casona principal de la seua entrada (Casino antic), s’ha convertit en ample carrer amb els anys del desarrollisme, en que se li va imposar el nom del heroi franquista, l’aviador García Morato. Amb l’adveniment de la democràcia, se li va canviar el nom, sent-li imposat el nom del Doctor Alexandre Fleming, en sessió del 5 de març de 1980. L’anècdota fou que com ningú del ple municipal que va acordar-ho recordava exactament el nom, es va escriure l’acta, però amb el nom equivocat de “Ian” Fleming, que corresponia a l’autor de famoses novel.les policíaques de “l’Agent 007″, portades al cine amb tant d’èxit.