Categoría: Letra F

Ostenten dit distintiu els vinarossencs següents:

Ràfels García, alcalde de la ciutat, diputat provincial durant més de trenta anys i president de dita corporació. Se li va concedir el títol honorífic al mateix temps que se li dedicava en vida el carrer conegut com raval de Càlig.

 

 

 

 

 

En 1951, amb motiu de la seua fama com a concertista mundial de piano, va ser nomenar fill predilecte Leopold Querol.

 

 

 
L’Ajuntament socialista, presidit per Ramon Bofill va nomenar fill predilecte al Reverent Vicent García Julbe el 10 de març de 1984, en acte solemníssim celebrat a l´església arxiprestal.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El mateix Ajuntament, ja finalitzant el seu mandat, a instàncies del moviment «Bloc de Progrès Jaume I», va nomenar a Alfred Giner Sorolla,sent aquest homenatjat amb diversos actes al juny de 1995.

 

 

 

El ple extraordinari de l’Ajuntament del 7 de maig de 2003 acordà per unanimitat nomenar fill predilecte aCarles Santos Ventura, acte que es duguè a terme el diumenge 17 d’agost, amb diverses actuacions incloses, verificades a l’Auditori Municipal.

Personatges no nascuts a Vinaròs que ostenten dit distintiu honorífic.

En 9 de febrer de 1866 estava ja nomenat fill adoptiu de la llavors vila de Vinaròs, el governador civil de Castelló, Ramon Cuervo, per l’impuls donat a la construció del nostre port, com així ho afirmava Ràfels García en l’al.locució del seu discurs al llançar el primer vagó de la pedra.

A Angel Dozal segurament se’l va nomenar fill adoptiu amb motiu de la seua mort ocorreguda repentinament el 14 de juny de 1888 (llosa del cementeri).

Al Dictador Primo de Rivera se’l va nomenar l’11 d’abril de 1926.

El 12 d’abril de 1928 l’Ajuntament va nomenar fills adoptius a Pérez de Sanmillán, primer Marquès de Benicarló i al governador, Sr. Castelló Madrid, per les grans obres dutes a terme durant eixe temps de la Dictadura, com eren l’ ampliació del port, grup escolar Sant Sebastià, mercat municipal, construcció del passeig marítim, claveguera per desviar les aigües de pluja de la plaça sant Valent, etc.

El 1943, amb motiu del seu nomenament com a bisbe, va declarar Fill Adoptiu a Vicent Enrique i Tarancón.

En 1956 rebrien dita distinció el general Alonso Vega, per l’anomenada «lliberació» de la ciutat en la guerra civil i l’arxiprest Jaume Sirisi, molt estimat pel poble, mort el 30 de setembre de 1956.

El març de 1968 se li va concedir a Sor «Florentina», una monja de les anomenades “Sierves de Jesús” que va cuidar malalts en la nostra ciutat durant 56 anys, quasi exactament els mateixos que dita congregació va permanèixer en Vinaròs; el seu nom complert era Florentina Fernández del Castillo i era natural de Yecla.

L’Ajuntament presidit per Lluís Franco va nomenar Fill Adoptiu al rector Alvaro Capdevila Nebot, quan ja major va deixar l’Arxiprestatge i va passar de canonge a Tortosa.

En la primera setmana de juny de 1987 se li va concedir dita distinció al ja difunt ex-alcalde, Francesc Balada Castell, retolant-se una avinguda amb el seu nom.

 

 

 

 

 

L’Ajuntament presidit per Jacinto Moliner li va concedir el mateix honor al rector Enric Porcar Forés al setembre de 2.001, dins dels actes commemoratius de la Carta Pobla.
VINAROSSENCS FILLS ADOPTIUS EN ALTRES CIUTATS. Entre aquests destaquen Teodoro Balaciart Tormo, fill adoptiu de la ciutat d’Alcoi, desde 1878 i Eduardo Ballester fill adoptiu de El Ferrol.

Des d’agost de 1992 són Fills adoptius de Tírig, els vinarossencs Gabriel i Laura Puig Alcácer, fills del pintor Gabriel Puig Roda.

Recerca i estudi dels segells de correus i de tot el que té a vore amb el seu col.lecionisme.

A Vinaròs el Club filatèlic es troba enquadrat dins de les activitats de la Societat Cultural “La Colla”. La importància del correu a Vinaròs ho testifiquen les diverses marques prefilatèliques de VI i VZ. Vinaròs era un dels pocs llocs on s’aturaven les diligències del correu per a refrescar els cavalls en el camí de València a Barcelona. Ja implantat el correu, de Vinaròs apareixen cartes des del primer segell, matat amb diversos mata-segells (parrilla i aranya). En temps moderns es van imprimir uns segells locals d’impost de guerra durant el periode 1936-1938.

 

 

 

En l’emissió de trages regionals, el corresponent a la província de Castelló està representat pel vestit de les nostres «Camarades» (nº 1778 del catàleg, any 1967). Amb motiu de diversos aconteiximents s’han imprès vinyetes de la Setmana Santa vinarossenca, Carnaval, Església, etc. Per a la nostra història postal s’han concedit a Vinaròs diferents mata-segells: Exposició Nacional de Paloma missatgera (8-XII-1978); Homenatge al grup folklòric de Les Camarades (12 i 13 d’agost de 1989); IV Centenari de l’Arxiprestal (15 a 17 d’agost 1986; II Congrès d’Història del Maestrat (30 d’abril al 3 de maig de 1987); 125 aniversari de la plaça de bous (22, 23 de juny de 1990); Carnaval de Vinaròs (12 a 22 de febrer de 1993); Primer centenari de la llum de gas 24-27 de juny 1993; 750 aniversari de la Carta Pobla (28-29 de setembre de 1993); IV Centenari Benedicció de l’església (24-26 de juny de 1994), etc.

 

A l’oficina de Vinaròs s’emeten els seguells adhesius de «maquineta» que tenen el número 0084 que els diferència dels d’altres poblacions. En 1915-16 l’arxiprest mossèn Pasqual Bono, a travès de la Revista San Sebastián, recollia segells per a evangelitzar la Xina; en tenia recollits més de 89.000; bastants d’ells tindrien avui dia un valor milionari.

(Vinarós 1619-1672). Vinarossenca que, després de d’haver quedat vídua, es va fer monja Agustina i va dur una vida molt santa. Se li va atribuir un miracle.

Topònim. Nom d’una de les partides del nostre terme municipal, tocant al camí de la Ratlla, o de la partició amb Sant Jordi. Es citada com a “Figueretes” en el padró de riqueses de 1811. Està situada tocant a la partida de les Suterranyes altes.

(Vinarós 1923). Nadador. Ha guanyat gran quantitat de premis. Personatge molt popular que ha ensenyat a nedar molts xiquets de Vinaròs i de la comarca. Ja destacava en aquest esport l’any 1956. Medalla de plata de la Natació en febrer de 1970. Als seus 63 i 65 anys encara guanyava enorme quantitat de medalles en les competicions de nedadors de la seua edat. Als 65 guanya la medalla de plata. Han sigut incontables les copes, medalles i guardons que ha aconseguit guanyar. Al gener del 2003, tenint 80 anys, va obtenir noves plusmarques i tres medalles d’or competint a Valladolid.

El nadador vinarossenc Antonio Figueredo ha mort aquesta setmana als 92 anys d’edat. Figueredo era un personatge molt popular a Vinaròs, ciutat on ha ensenyat a nadar a molts veïns en el contramoll i ha participat en nombroses proves portant en nom de la localitat a moltes altres ciutats del món ostentant rècords nacionals, europeus i mundials que encara no han sigut batuts

Fill de carabiner, era el major de cinc germans. Va realitzar els seus estudis a Vinaròs en els col·legis de la Consolació, de la Misericòrdia i de Sant Sebastià, fins que la República ho va becar per a estudiar a Benicarló. Als 14 anys comença la seua tasca professional en la mar, obligat per l’absència del seu pare. Va treballar en la mar fins als 50 anys, 14 mesos a Nigèria.

En 2004 va rebre la medalla de la ciutat per part de l’Ajuntament, i en 2015, va donar tots els seus trofeus i diplomes recollits durant tota la seua extensa trajectòria esportiva a la Fundació Caixa Vinaròs i el Club Natació Atlètic Barceloneta li va imposar la insígnia d’or del club. El 26 de setembre de 1948 Figueredo va guanyar la travessia al port de Barcelona en la categoria de nadadors independents.

Des de llavors ha participat en aquesta travessia, on ho va fer per última vegada en 2006, ja que l’any següent va nadar ja la travessia màster -1000 metres- fins a l’any 2009, en la qual va ser la seua última participació. Figueredo ha nadat també en llargues distàncies d’aigües obertes en els Campaments d’Europa, sent l’únic participant de més de 80 anys que va acabar la prova de 5175 metres en el llac Parelouo (França), guanyant a més al segon de la categoria anterior. Va ser també l’únic participant en el món que va nadar els tres quilòmetres en la categoria de 85 a 89 anys en el 2009.

Ha aconseguit diferents títols espanyols en papallona, 400 estils, 200 estils. Actualment encara queden vigents quasi una trentena de rècords obtinguts per Antonio Figueredo en piscina de 25 i 50m. en els campionats europeus ha aconseguit 2 ors i 4 medalles de plata així com dos rècords en les proves més dures: 200 papallona i 400 estils individuals.

Ha participat en els Campionats del Món de Rio de Janeiro, Shefield, Casablanca, Riccione, etc on ha obtingut 4 medalles de plata (12 centèsimes van impedir que fóra or en els 100 papallona a Casablanca) i diverses medalles de bronze.

Per a ell, el més important va ser el segon lloc en el rànquing mundial de 1998 en 400 metres estils i el segon en 200 metres papallona i tercer en 400 estils l’any 2003.

A.V: 7 De Junio de 2019