Categoría: Letra F

(Morella ?- 1892 ). Va adquirir la plaça de bous de Vinaròs el 1890, reconstruint-la i reinaugurant-la el 29 de juny de 1891 amb els grans matadors de l’època, Espartero i Fabrilo. Va morir prematurament a l’any següent, continuant com a propietària la seua viuda. En 1915, el seu descendent D. José de la Figuera y de la Cerda va arrendar-la a Andrés Gimeno, de Castelló, per mig del seu apoderat a Vinaròs, l’advocat Sr. Joaquin Sanjuán Pascual. El Marquès era propietari d’un palau a Sant Mateu, de la ramaderia de bous de la Salvassòria, d’un palau prop de Morella, etc. La ramaderia de bous que el Marquès havia format en la seua finca de la Salvassòria en 1886 es va vendre pels descendents del Marquès a D. Manuel Lozano Daudén el 1897, tenint sempre amb els referits empresaris un gran prestigi. Molt més tard aquesta ramaderia s’anomenaria Cervera i Badal. Hi viuen encara descendents de D. José de la Figuera a Càlig. Jose de la Figuera va mantenir anteriorment entre 1860 i 1872 amb Catí i altres poblacions un gran plet a causa dels centenars de les les millors i més útils carrasques que va manar arrancar i que venia a comerciants de Benicarló i Vinaròs.

Associació de malalts. Fou en el mes de abril de 2006 que es va crear a Vinaròs aquesta associació, sent la seua presidenta Carmen Segura. Com que el nombre de malalts d’aquesta enfermetat no era massa elevat, es va convertir en associació comarcal cap al novembre d’eixe mateix any.

La nostra ciutat celebra les següents festes locals:

Sant Antoni el 17 de gener, amb festa a l’ermita de la Misericòrdia patrocinada des de temps immemorials pels majorals i actualment per la Caixa Rural-Caixa Vinaròs;

 

 

 

 

Sant Sebastià, co-patró de la ciutat, el 20 de gener, amb pujada multitudinària a peu a l’ermita acompanyant la relíquia del Sant; hi ha celebracions religioses i repartiment de paelles d’arròs que en temps passats eren per als pobres però que actualment són per a tots els qui en vulguen i processó a la vesprada i després de la baixada o tornada a la ciutat;

 

 

 

 

Sant Sebastianet, dita així en diminutiu per celebrar-se el diumenge següent amb la imatge del poble que era i és més menuda, amb missa i processó en que es fa la tradicional benedicció de la mar;

 

 

 

 

 

el popular Carnestoltes es celebra durant el mes de febrer abans de començar la quaresma principalment durant tres dies i que és multitudinari i revesteix una espectacularitat diferent cada any per les diferents indumentàries i interés de les quasi mig centenar de comparses;

 

 

 

 

 

la festa de la patrona, la Mare de Déu de la Misericòrdia antigament es celebrava el 25 de març, però fou des del 21 de maig de 1689 que es va traslladar al diumenge infraoctava de la festa de l’Ascensió.

 

 

 

 

En la darrera setmana de juny es celebren les Festes i fira de Sant Joan i Sant Pere: són les festes locals (dies 24 i 29).

 

 

 

 

 

 Festes de la Verge del Carmen, dels mariners.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Privilegi concedit a Vinaròs pel rei Carles II l’any 1863, i reconfirmat el 1840 per la Reina Regent Mª Cristina. El mestre i alcalde de la ciutat Ramon Adell va escriure una sèrie d’articles baix el títol de “Historia de la Feria” en 1957 i repetit en 1983. La Fira sempre ha anat lligada a les festes patronals que es celebren des de fa molts anys coincidint amb les celebracions de sant Joan i sant Pere. Sobre el tema s’han escrit moltíssimes pàgines en el setmanaris locals.

 

 

 

 

 

 

Instaurades per l’alcalde Francesc Balada durant el mes d’agost i coincidint amb la festa de l’Assumpció de la Mare de Déu (dia 15), es celebraven des de 1963 les festes del Llagostí per tal d’enaltir aquest producte tan exquisit i famós de la nostra mar.

 

 

 

 

 

Amb l’adveniment de l’actual democràcia i mentre va governar el Partit Socialista a l’Ajuntament dites celebracions es van deixar prou de costat, reprenent-se altra volta amb el manament del govern del Partit Popular (1995-2003) i promovent-se, gràcies a l’Associació d’Hosteleria i cal dir-ho, a un major grau creixent de benestar econòmic, l’enaltiment del nostre tradicional producte.

Fou el 1980 que les festes tant tradicionals dels xiquets i de les xiquetes es van unificar en un sol dia, donat que en les aules dels col.legis ja es mesclaven els dos sexes i ja no resultava pràctic fer dos celebracions diferents.