La línia València – Barcelona es va anar construint per trams, i així en 1862 s’havia inaugurat ja el tram comprés entre Valencia i Castelló; després ja es va inaugurar sense cap cerimònia el tram de Castelló (Benicàssim) a Ulldecona el 12 de març de 1865, que la societat de “Ferrocarriles Valencianos”, propietat de D. Josep del Campo (Marqués de Campo) estava llavors construint.
Aquest tros comprenia 80’562 quilòmetres i esperava l’empresa que abans de 1868 la línia pugués arribar fins Tarragona, per a poder així quedar unida completament a la de Barcelona. El mes de setembre anterior s’havien col.locat els tres ponts de ferro sobre el riu Cervol i els barrancs de la Barbiguera i d’Aigua Oliva. L’oxidació d’aquests ponts va propiciar que la gent del poble anomenés el “pont roig” al del ferrocarril sobre el Cervol. Els ponts de ferro foren després substituits per altres fets d’obra, sobre els quals es van fer proves de resistència i ja hi ha fotos del moment que són de principis del segle XX. Contra el Marquès de Campo es van produir moltes queixes de veïns al Gobernador de Castelló, segons el setm. Local “El Mediterráneo”, del 15-XI-1882, pel retard en la facturació de bocois de vi, aturats durant diversos dies.
ESTACIONS. Vinaròs va comptar fins els anys vuitanta amb tres estacions de ferrocarril, ja que a part de l’estació principal, que era la segona en el temps, de l’any 1910 aproximadament (la primera era més baixeta i consistia en l’edifici que encara avui està a l’altre costat dels urinaris) ténia l’altra estació o abaixador de “Les Planes Altes”, que es va posar en servei en el mes d’agost de 1958, i l’abaixador d’Alcanar, situat aquest dins del nostre terme. Aquests baixadors van desaparèixer definitivament quan el tren es va electrificar i es va construir la doble via.
GUARDABARRERES o GUARDAAGULLES. Eren les persones encarregades durant el dia i durant la nit de vigilar els passos a nivell i parar compte de baixar les barreres manualment quan passaven els trens en els encreuaments dels principals camins i carreteres que creuaven el terme. Altres passos no tenien aquest dispositiu; sols comptaven amb una senyal indicadora consistent en dos barres de ferro en forma d’aspa en les que es llegia en cadascuna d’elles: “Paso sin guarda” i “Atención al tren”; i els carros i vehicles havien de passar amb molt de compte i mirar abans si venia el tren, amb el perill que això suposava i les desgràcies que fatalment es produïen, jugant-se la vida. Disposaven els guardabarreres d’unes xicotetes casetes de fusta, pintades de color gris fosc (i que el fum de tren encara ennegria més), en les quals vivía un matrimoni per a poder turnar-se si feia el cas. Els guardabarreres portaven un pal amb una bandera triangular roja i durant les nits s’ajudaven d’uns xicotets fanals per a il.luminar-se en els moment de baixar les barreres. Una notícia apareguda durant la 2ª República fa referència a alguns dels nostres passos a nivell: “SUPRESION. El 20 del actual quedan suprimidos los guardabarreras derecha e izquierda del puente sobre el Servol y el conocido por el Camino de Cálig, y en plazo que no ha de tardar, el denominado del Mas de Collell y el del camino de Rosell. El que hay en la carretera, junto a Ulldecona, también. Nos parece que no han de faltar desgracias y la Cía. del Norte debiera proceder de otro modo”. En sessió del 12 de desembre de 1919 s’acorda “pagar una nodriza para un gemelo del guarda-aguja Bautista Gasulla Ribera….”. Aquests passos a nivell foren ja tots suprimits ben entrada la dècada de 1970 per passos elevats, quedant-ne encara alguns oberts. Altres passos amb guardabarreres que no es citen i no foren suprimits eren els més transitats de Sant Gregori, junt al cementeri i pas obligat per a l’ermita i demés partides del terme, i el de la carretera de Morella o Nacional 232, “Vinaròs- Vitoria”. En la dècada de 1990 es va tancar ja tota la doble via amb reixa de filferro.
DOBLE VIA. Les obres de la doble via del ferrocarril que passa pel terme de la nostra ciutat van ser autoritzades per l’Ajuntament en sessió del 12-VII-1988 i fou inaugurada pel ministre socialita Josep Borrell el 3 de febrer de 1993. És el tram comprès entre Orpesa i Alcanar. Encara que el tren de l’AVE no passa per aquest recorregut, el novembre del 1996 s’ha acontentat a la nostra zona amb un tren especial anomenat EUROMED, que circula a uns 220 kms. per hora però no para ni a Vinaròs ni a Benicarló. L’any 1998 s’estava construint un vallat al llarg de tot el recorregut de la línia.
FERROCARRIL ALCANYÍS-VINARÒS. Al març de 1915 eren molt actives les gestions que es duien a terme per portar endavant aquest projecte que com altres no van cuallar.
FERROCARRIL AMPOSTA-VINARÒS. Se’n parlava molt d’aquest projecte el març de 1915 – gener de 1916 i fins l’any 1919. Es torna a parlar d’ell en la publicació “El Eco de la Comarca” i el concesionari ja havia sol.licitat posar els raïls sobre el pont de l’Ebre, però la proposta de tots els pobles interessats no va arribar tampoc a bon terme, després de llargues i intenses negociacions, segons la revista “San Sebastián” del 14 de desembre de 1919.
FERROCARRIL DE VALDEZAFÁN. Llargues i intenses van ser les negociacions de dur cap a Vinaròs aquest ferrocarril, sol.licitat també per poblacions com Alcanar, Amposta, Sant Carles en els anys 1920 i 1921, amb magnes assemblees d’associacions i comissions a Tortosa, dirigint-se a alts mandataris i que no es va poder resoldre definitivament.
L’any 1967 es van instituir o implantar per la recent creada O. J. E., (Organització Juvenil Espanyola) rama més jove del Front de Joventuts de la Falange, a tot l’Estat Espanyol unes festes recreatives i esportives que anaven dirigides als jovens, i que es feien al voltant de la figura del rei Ferran III, el Sant, “San Fernando” que es celebra per l’Església el dia 30 de maig. Existia la figura del Delegat Local de Joventuts que encarnava llavors a Vinaròs el Sr. Santiago Trallero Luaña, actuant com a coordinador. Els actes consistien en proclamació de la reina i dames, pregó, missa d’ofrena al sant, i concursos com de tennis taula, tir amb carabina i competicions d’atletisme; sopar de germanor i final de festa o ball, amb l’actuació d’un conjunt jove de la localitat.
Van perdurar sols durant el temps que li va quedar de vida al règim de Francisco Franco, és a dir, fins 1975 o pot ser un parell d’anys més fins l’adveniment de l’actual democràcia. Com estaven marcades d’una connotació tant política, mancaven de l’acceptació del gran públic treballador.