Categoría: Letra F

Per a la construcció del port es va construir una menuda via fèrrea que va portar amb un trenet tota la pedra que es baixava des de la pedrera de Vinaròs (La Parreta), propietat llavors de D. Manuel Febrer de la Torre. El seu itinerari apareix encara en un plànol en què també consta representada molt més gran la línia. Borràs Jarque es confon en totes les dades sobre aquest particular i afirma que eixe ferrocarril nostre va funcionar abans que s’instal.lés el ferrocarril a Espanya, ja que desconeix la data que un vinarossenc, Josep F. Escribano Morales, apuntà en el seu diari: la del 12 de març de 1865 per al ferrocarril de la línia València- Barcelona, en el tram Castelló – Ulldecona. I la inauguració de l’inici de les obres del nostre port fou el dia 9 de febrer de 1866. També s’equivoca quan diu a peu de pàgina (409) : “Prop de la pedrera del Puig entre Benicarló, Càlig i Vinaròs, encara hi ha ruines del pont que per a dit tranvia es construí sobre el barranc del Surracs”. Ja que el pont era posterior i era del ferrocarril o tranvia del port de Benicarló, dels anys 80 del segle XIX, i que no venia a Vinaròs. El traçat de la nostra via fèrrea que baixava de la nostra pedrera, creuava la línia del ferrocarril nacional pel corral de Caio, però baixava quasi tot el tram per la mà o part esquerra de la carretera de Morella i la creuava prop d’on s’agafa el camí de Càlig. Entre els anys 1927 i 1929 eixe trenet va tornar a funcionar, amb motiu de les obres del transversal i l’allargament del port, gràcies a les gestions de D. Joan Ribera Gonel.

(Vinaròs, segle XIX). Publicista. Va arribar a ocupar el càrrec destacat de Secretari del Govern General de l’illa de Cuba i més tard el de Sub-Intendent d’Hisenda a Filipines. És citat com a personatge vinarossenc destacat per Sarthou Carreres en la seua “Geografia General” (pàg. 962.). Sobre ell no s’ha pogut localitzar cap més referència que pugue ampliar aquesta interessant biografia.

(Cervera del Maestrat,?-? ). Religiòs de Sant Geroni de l’Escorial. Organista i Mestre de Capellà del monestir esmentat. Mentre estava a Cervera a causa de la guerra del Francés, va ser nomenat Mestre de Capella i Organista de Vinaròs provisionalment el 12 de maig de 1809. El 1799 havia format part del tribunal examinador de l’anterior organista Mariano Ledesma. Va estar en el càrrec poc temps, ja que el 13 de juny del mateix any 1809 es va contractar a Josep Bonau, treballant durant un curt període conjuntament fins el 4 de juliol de 1812, en que se li va concedir un Benefici en el seu poble, que va disfrutar fins l’acabament de la guerra i posterior retorn a l’Escorial. L’ arxiu de les obres d’orgue de Vinaròs de 1819 contenia algunes de les seues peces, com una Missa, una marxa, «Siendo de los parvulillos» (Villancico), «En pobre cueva» (id.), Sacris Solemnis» (motet), Passió a 4 veus per al Divendres Sant, Lamentacions, Passio per al Diumenge de Rams, Lletania, Haec est dis i Secuencia, etc.

(Gènova, Itàlia – Vinaròs 1612). Mestre panader i comerciant. Ocupà els càrrecs de Justícia el 1602 i 1608, i de jurat en 1582-91,92 i 93; Mustassaf en 1610. El 4 de juliol de 1594, la Vila li va comprar pel preu de 190 lliures una casa i hort a l’esquerra del barri marítim on es van edificar després el convent de Sant Agustí, la placeta de Sant Telm i la casa gremial dels mariners. Apareix el seu nom en l’acte de benedicció de la parroquial com a majoral de la confraria del Santíssim i en l’acte de capitulació de la confraria de Sant Telme de la qual es considerava fundador l’any 1610. En 1595, quan les dos fleques existents eren sols propietat de la Vila, va aconseguir permís del Rei per a construir dos forns especials per a fabricació de bescuyt (pa francés), la qual cosa va moure roidosos plets, recurrint-se la sentència i al Consell General d’Aragó, aconseguint-se que per un altre manament del Rei del 15 de febrer de 1599 que reconeixia el dret de la Vila, el dit Cosme assolara els dos forns que la gent havia batejat amb el nom de «olles d’aquells». Del plet que es va sostenir a València per motius del «bescuyt» que fabricava Cosme, extraem les següents frases: «(…) com per exemple, se ha vist q. haura dos anys poc més o menos (1595) que venint don Juan Porto Carrero de llevant ab dotze galeres y havent pasat per devant de Palamòs, de Barcelona y Tarragona, aplegà a la present plaza de Binaròs sens tenir bescuyt per donar a la husma y axí fonch socorregut y remediat lo dit don Juan Puerto Carrero de quatre cents huytanta quintars de bescuyt, lo que si no tinguera havent de pasar anant y anar de así a Cartagena pera provehirse de bescuits fora star en gran dany de dites galeres (…)» i segueix: «…quan venen les galeres (…) apleguen faltes de bescuyt y ques folguen de trobarne, ara sia q. lo temps nols dona loch pera poder aferrar en Barcelona o Tarragona apres haver passat lo golf de Narbona o perque en les dites parts es contingent no trobar bescuyts fets, es recordant ell testimoni que haura un any poc mes o menys que aplega Ambrosio Espinola a la present vila de Vinaròs ab nou o deu galeres les quals aplegaren sense bescuyt i volentli comprar al dit Cosme Ferrer lo bescuyt, que serien sis o set cents quintars, los jurats de la present vila donaren y manarent per medi de Rafel Morell al dit Cosme Ferrer que no donàs bescuyt a dites galeres, y entenent ho lo dit Ambrosio Espinola lo veu ell testimoni molt brau y colerich ab la vila y li hoi dir que si nol provehien de bescuyt que llansaria a tota la gent en terra pera que feçen tot lo mal que poguesen; e apres no sap ell testimoni com se remediaren…».

(Vinaròs segle XIX). Sacerdot. Doctor en Teologia i Missioner Apostòlic. Fou professor de la Universitat de València. Entre els llibres que va escriure coneixem “El Amado de mi Alma” (1889 i 1895 en la Llibreria religiosa d’Enric Hernández); “El Alma Piadosa” (1890); “El buen combate” (Castelló, 1890).

(Vinaròs 1-III-1792 -1-III-1826). Venerable. Va morir als 34 anys justos amb opinió de santedat. Havia nascut a la primera casa del carrer de Sant Francesc, cantonada a la raval de Càlig, i des de la seua infància mostrà grans virtuds. Baix la protecció espiritual del Pare franciscà Ramon Simó entrà en l’Orde Terciària de Sant Francesc i pels seu consell va escriure moltes cartes en les que apareixen els múltiples arrobaments contemplatius que va sentir en la seua curta vida. Gran devota del Rosari, el resava sencer tots els dies i va quedar estigmatitzada. Hilarió Claramunt va pintar a la santeta en un llenç a l’oli per a la sagristia de l’arxiprestal que va ser col.locat el dia 1 de març de 1921. Un resum d’aquelles cartes va ser publicat en un llibre, per l’arxiprest mossèn Bono en descobrir-les a l’arxiu parroquial el 1930 i que conté d’il.lustracions del dibuixant tortosí Cerveto i un bon grapat de fotografíes de la ciutat.