Categoría: Letra F

(Vinarós 20-VII-1614 – 1677). Abat Mitrat de Benifassà. Va ser elegit tres vegades per a tal càrrec, en diferents quatrienis alternat el seu manament amb l’abat sanmatevà Josep Antolí Blau. Fra Damià Ferrer que havia nascut en 20 de juliol de 1614, va aplegar a ocupar el càrrec de Jutge Comptador de la Diputació de València. Molt jovenet va entrar a Benifassà on va destacar pel seu talent extraordinari. Va ser enviat al Col.legi de Osca on va completar la seua formació. Orador prestigiòs va predicar a Tortosa i a l’Ermita de la Font de la Salut, lloc de fama nacional en aquells temps i va dixar manuscrits uns sermons. Elegit en el primer seu quatrieni de 1656, als 42 anys, va convocar un Capítol Provincial, peró va haver de patir unes manifestacions contra el convent per part dels pobles de la Tinença. Acompanyat de quatre monjos va presidir de Pontifical els actes solemníssims de la benedicció de l’església del Convent de Sant Francesc en Vinaròs. Passat el primer quatrieni va ser nomenat Definidor i altra volta elegit per a un segon quatrieni, intervenint en la questió dels drets d’herbatge de Vinaròs sobre els terrenys del convent, que va resoldre en pau. Durant aquest segon manament es va rematar el campanar del convent i es van instal.lar dos campanes. Després de ser altra vegada Abat mitrat per tercera vegada, se’l va nomenar, en 1677, Vicari General per a l’Aragó i Navarra, i va morir al poc temps, el 18 de setembre del mateix any.

(Vinarós 8-IX-1657 – Castelló de la Plana, 25-VII-1717). Religiòs agustí, historiador, llatinista i poeta. Va vestir l’hàbit agustinià a Xàtiva el 10 de setembre de 1673. Durant els anys 1689 a 1691 va ocupar el càrrec de Mestre de Gramàtica de la nostra ciutat, predicant en algunes ocasions a l’església Parroquial. Traslladat a València va ressidir en diversos convents i després va ocupar càrrecs importants dins la seua orde i així fou prior del d’Oriola i del d’Aigües Vives. Va publicar diverses obres de caràcter principalment religiòs, a València, com un compendi d’Història Universal, en 1699, amb el títol de «Compendio histórico de los más principales sucesos del mundo». Altres obres conegudes d’aquest autor són: “Venerabilis servi Dei R. P. Magistri Agustini Pascual”, “Vita et Conciones Quadragesimales” (València 1744); “Octasticon in laudem Concionis”. Va morir el 25 de juliol de 1717, al convent de Sant Agustí de Castelló, a punt de complir els seixanta anys de vida.

(Vinaròs 1861 – 1938). Mestra Superior. En 1914 va publicar «Método Rápido de Lectura». En 1916 tenia la seua escola a la plaça del Salvador (coneguda com l’Escola d’Alt, i després edifici de Correus, encara que ja ha canviat a serveis de l’Ajuntament). Com a persona inquieta pels temes culturals se la troba en multitud d’activitats, actes públics, assemblees i fundacions benèfiques del seu temps. Formà part d’un comité de mestres oficials que apadrinaren soldats de guerra (1921); el febrer de 1922 va ser nomenada per S. M. la Reina, Presidenta comissionada de la Creu Roja.
En 1924, sent reformada dita institució, va tornar a ser nomenada Presidenta; colaborà econòmicament en un homenatge a l’Ancianitat (1926); apareix la seua signatura en l’acta de benedicció de la Primera Pedra de Santa Magdalena (1929); condecorada per l’Assemblea Superior de la Creu Roja (1931); repetidament les seues alumnes «catalinetes» servien en el Menjador dels Pobres el dia de la seua Patrona, fins el mateix any, en que li va arribar el moment de la jubilació en maig de 1931, mes i any en que va morir el seu marit, Eduard Albiol Llaudis (vegeu id). Va exercir el seu magisteri durant més de quaranta anys.

(Vinaròs 1857-1943). Alcalde de Vinarós en diverses ocasions. Conegut familiarment amb el renom d’alcalde «Varet». Era cap en la nostra ciutat del Partit Liberal Democràtic, de caràcter monàrquic. Fou l’etern seguidor del Diputat al Congrès pel districte de Vinaròs, Saiz de Carlos, el qual es presentava en oposició al Marqués de Benicarló. Va fundar el periòdic local «El Eco de la Verdad», del que es van publicar uns 35 números, cap a 1914. Fou alcalde de Vinaròs en al menys sis ocasions i els vinarossencs dien la dita popular de «Brut o net, alcalde Varet», volent significar que, sent un home com era, recte i cabal, sempre guanyava les eleccions.

(Vinaròs 1867 – Castelló 2-X-1936). Sacerdot. Va ser ordenat en 1895 i va estar sempre adscrit a l’Arxiprestal vinarossenca, ocupant el càrrec durant un cert temps de “sochantre”. En el cens de 1910 es diu que vivia al carrer de Pi i Margall, nº 31. En començar la guerra civil de 1936 la veïna Trinitat Tosca Esteller es va oferir a tenir-lo amagat en sa casa però ell es va negar. El primer dia d’agost, a les vuit del matí, va ser tret violentament de sa casa i se’l volia assassinar en el mateix presbiteri de l’església. Se’l va tancar, però, a la presó de Vinaròs amb els altres capellans. El dia 11 següent va ser tancat a la presó de Castelló amb altres sacerdots vinarossencs, com a mesura de precaució, i va ser finalment assassinat junt al cementari d’Almassora el 2 d’octubre del mateix any per milicians de la “Columna de Ferro”. Altres fons indiquen que el cotxe que el conduïa es dirigia cap a l’Alcora i que a l’altura del pantà de Maria Cristina va ser afusellat i el seu cos no es va poder mai recuperar. Hom suposa que va ser tirat a l’esmentat pantà. Tenia quasi 70 anys. Borràs Jarque el cita en les pàgines 476, 493, 495, 503, 532 i 548.

(Vinaròs, segle XIX). Va estrenar la seua obra «Debut de un periodista«, una comèdia en dos actes, en una velada de teatre del Centre Cultural, de la Colònia vinarossenca a Barcelona, en agost de 1920, amb escàs èxit de públic.