Categoría: Letra F

(Barcelona 1929). Pintor autodidacta. D’ofici pintor. A partir de l’any 2000 en que es va jubilar va reprendre com a distracció la seua afició de pintar quadres. Reproduïa imatges del Vinaròs de principis del segle XX, preses de postals antigues. En la seua joventut fou destacat jugador del Vinaròs C.F.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

(Yecla,? – Múrcia ?). Monja de les “Sierves” de Jesús que va cuidar malalts durant 52 anys, quasi els mateixos que va existir dita fundació religiosa en la nostra ciutat. Per eixe motiu, l’Ajuntament presidit per Francesc Balada la va nomenar «Filla adoptiva» de Vinaròs i va aconseguir del Ministeri de la Governació la concessió per a ella de la Creu de Beneficiència que va ser costejada per suscripció popular i li va ser imposada a Múrcia el dia 3 de març de 1968.

Es va realitzar per primera vegada al llarg del passeig marítim des del l’emplaçament del monument de Costa i Borràs on es trobava la portalada en forma d’arc rectangular fins el final i prop de la llotja de peix, en abril de 1968 i va donar lloc en anys posteriors a la Fira de Maquinària Agrícola.

(Vinaròs, 6-V-1721). Fill de l’anterior. Casat amb Antonia de Pedro i Camañes, del Forcall. Pares dels guarda marins Josep, Joaquim i Manuel Febrer i de Pedro. El 8 de juny de 1785 és elegit primer majoral de Sant Valent com a representant dels llauradors, que es disputaven la majoralia amb els mariners de la Vila. Va obtenir declaració de noblesa el 1796. Beneficiat (?). Pareix ser que la bona vida del gloriòs militar Manuel Febrer de la Torre per Madrid, van fer-li descuidar els negocis dels quals es va aprofitat Francesc de Paula Mayó, ja que en una escriptura posterior s’afirma “(…) por el mérito contraido en grado heroico le ocasionaron la confiscación absoluta por el enemigo de los crecidos bienes que posehia y de todas sus cuantiosas fincas, vinculados y rentas con que vivía en la abundancia con su familia en la Villa de Vinaroz, de donde es natural. De sus resultas se vió precisado por un lado a contraer algunas deudas y por otro a poner la administración de sus fincas, concluida la revolución, en manos de una persona que lexos de repararlas las han destruido, particularmente en el ramo del viñedo, que forma la mayor parte de la riqueza en aquel País por disfrutarlas con exceso sin las correspondientes labores”. (Gómez Sanjuán. Personajes del siglo XIX (V). Butlletí del CEM, nº 23. 1988)

any 2002 es va realitzar per primera vegada una xicoteta performance de Feria de Abril a l’estil de la de Sevilla, amb casetes de diverses entitats al passeig de Colom, atenent a les demandes de la Casa de Andalucia i dels nombrosos andalusos que viuen a la nostra ciutat, amb l’acceptació de bon grapat de vinarossencs festers. Encara que posteriormet la Casa de Andalucia haja desaparegut molt poc desprès l’Ajuntament segueix afavorint aquest col.lectiu.

Segons troballes arqueològiques submarines i del puig de la Misericòrdia, pareix ser que aquests pobladors també van comerciar amb els primitius pobladors de les nostres costes.