Categoría: Letra F

Aquesta curiosa plaga la va descriure el Dr. Francesc Guillo al final del primer llibre de baptismes de l’arxiu parroquial, entre moltes altres coses que explica, i diu: “Per lo mes de Settembre de l’any 1687 vingue de la part de Cataluña tal multitut de llangosta que no dexava fulla en los camps ni crosta verda que no devoras; al ple del sol volava tan espesa que el cubria, com un mal nuvol. Posada en consternacio la gent per ser plaga que nunca havia vist, recurri al favor de Deu., pues forses humanes no podien extinguirla.
Per aquell any de 1687 exova en lo present terme y durant lo hivern no aparegué. Per a ruinarli la cria que havia fet en los camps se discurri per lo govern fer una dula de bacons de cascu dels vehins, que portanlos al puesto aon estaven los canons sels mengaven; de forma que entenguerem haver acabat en aquell punt la similla, quan a la primavera de l’estiu, en mars y abril de l’any 1688, en que yo, dit Dr, Guillo em troba Justicia, se aviva en tal abundansia que pensabem estar perduts, no obstan se dona providensia a que tots los dies ixques molta gent, per barrios y cozint quatre llansols, en los sombreros y rams la anaven aoxant poch a poch perque encara no tenia ales y en haverni molta la feyen caure al sach y de alli la posaven a un clot, la cremaven y posaven terra damunt. Atres persones la anaven cremant en arguilagues y uns y altres entenien matarne molta, pero ni se coneixia mes que en traure una escudella de aygua del mar. En esta gran aflicio es veya esta vila quant arribat lo dia del glorios Pare Sant Vicent Ferrer, fill y patro de este Reyne, improvisament se desaparegue y extingue tanta multitut y afaram de llangosta que gamay se na paregut rasa alguna. Alguns digueren que del mar ixqueren copia de aves no conegudes blanques i negres, que anant per los camps se la tragaren. Lo sierto fonch que es desaparegue y no podia ser volant perque encara no bolava lo dia del dit glorios Sant Vicent Ferrer, que com a Patro de este Reyne intercedi en Deu nostre Sr. Per a que el lliuras de tan gran plaga”.

 NEVADES. Entre els fenòmens atmosfèrics curiosos que s’han vist en el nostre poble podem destacar totes les nevades que que per la nostra latitud resulta molt difícil que aquest fenòmen es produeisca. Per això han quedat documentades les següents dades en que aquest fenòmen s’ha pogut vore a Vinaròs.

 

 

 
———————————————————————–

Any…….Data-Mes………Autor que cita/Document———————————————————————–

1822….….??………….Gómez Sanjuán. Cotejando con Borrás Jarque. Setm.21-3-81

1860….15 o 19-II…………….Id.

1883……7-XII………Revist. “San Sebastián”. Gener de 1926. Vegeu Setm. “Vinaroz”, 18-3-67

1885……17-I…………………Id.

1894…….5-I………………….Id.

1920……19-I………Borràs Jarque. Historia de Vinaròs. (Pàg. 521)

1920….10-XII…………………Id. Pàg. 521

1926……14-I…………………Id. Pàg. 538

1946……17-I………Bover Puig. Curiosidades. Nevadas. Setm. “Vinaroz”, 19-I-1980

1949…………………Testimonis fotogràfics

1954……4-II………………….Id.

1960……11-I……….Setmanari Vinaròs

1963……1-II………………….Id.

1964……7-III…………………Id.

1980……13-I………………… Id.

1987……7-III……… …………Id. Quantitat inapreciable

1992………………………. ….…Id. Quantitat inapreciable.Grans flocs. Va durar mitja hora.

NEVADA DE 1860. La descriu així el seu autor coetani del fet: «Dia 15 de febrero 1860 cayó una nevada de palmo y medio, 38 años que no se abia visto tan grande nevada, todo el dia siguiente estuvo la tierra cubierta de nieve y en los parajes raserosos duro 5 ó 6 días” .
NEVADA DE 1946. Un altre testimoni ens el dóna l’escrit en el revers d’una postal enviada des de Vinaròs a Barcelona, i es descriu així: “Vinaroz, 24 Enero 1946. Estimada hermana. / Desearia que pases un feliz día de tu Santo en compañía de tu familia. Por aquí el dia de San Antonio cayó una nevada como no se ha visto nunca abia medio metro de nieve en las calles. El dia San Sebastián no se pudo celebrar de tanta nieve que aun abia. La fiesta a la hermita se celebrará este domingo. Tu hermano y cuñada Paco Nicanoro (¿?) y Elvira Ten. Barcelona”.

 

 

 

RIUADES. Per ser molt detallades, les aportem en el capítol dedicat al Riu Cervol.
TERRATREMOLS. Aquest fenòmen que no és atmosfèric, sí que es produeixen bastant sovint al Pais Valencià, encara que a Vinaròs s’ha notat dèbilment. Cal vore la llarga llista de fenòmens d’aquest tipus en la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana. Recordem que un dels més greus va ser el que va assolar el castell de Montesa, els senyors de Vinaròs durant tant de temps. Una notícia de l’època diu així: «Un señor Capellan del Regimiento de Cavalleria de Salamanca, aora nombrado de Montesa (de cuyo Castillo oy, 28, de Marzo de 1748, llegó la noticia á Tortosa, de averse undido fatalmente de un horrible terremoto, con muerte de muchos religiosos y entre ellos el Prior, en el dia 23 del mismo.» (Idea de la Perfecta Religiosa Sor Josefina Mª Garcia, Primera hija del Real Convento de Capuchinas», 1750). Un altre de molt prop que possiblement ens devia afectar però del qual no queda constància en la Història de Borràs, el trobem citat en la Historia de Vila-franca, de Jaume Mateu. (1758. Valencia): «Ni con esto se contesta su amor; porque otros favores le deven sus Patricios. A esta Señora (del Losar) devieron los de Villafranca librarse de los estragos, que el día 1 de Noviembre del año 1755, hizieron los terremotos en varias poblaciones de España y Portugal; y de los grandes sustos, que en las villas de Salsadella, San Matheo, Xana, Alcanar, y otras vezinas, ocasionó el terremoto que huvo el dia 8 de octubre á las 8 y tres quartos de la noche del año 1757.» De Vinaròs tenim la notícia que diu «El terremoto se notó en Vinaròs», apareguda el 8 de març de 1980. Va tindre l’epicentre al Sud de França i per tant es va notar mínimament en la nostra ciutat.
ECLIPSI DE SOL: Ja es fa referencia a aquest fenòmen en la paraula eclipsi. En tenim dos d’enregistrats en la nostra ciutat durant els últims temps. El primer va produir-se el dia 18 de juliol de 1860. Es va notar a la una de la vesprada i va durar fins a les quatre. Fer-se completament de nit fosc sols va durar un parell de minuts. Tota la gent va observar el fenomen des de els seus terrats, que es va quedar sorpresa al vore les estrelles, encara que es veia un rodolí al voltant de la lluna. L’altre eclipsi es va produir el 1905. Borràs Jarque en parla d’ell en el lloc corresponent.
TEMPORALS DE MAR: 1926. Aquest queda reflectit de manera esqueta en la Història de Vinaròs de la següent manera:»L’Any 1926 es despedí flagelant despiadadament el nostre poble amb una gran calamitat: en la nit del 25 al 26 de desembre, un temporalàs ocasionà dins del port la més gran catàstrofe que s’havia conegut. Els molls quedaren tots desconjuntats amb grans badalls, el faro arrancat i caigut dins de l’aigua, un gran número de barques de peixca i algunes de cabotatge a pique, i dos mariners morts.» (Pàg. 540).
GELADES. Borràs Jarque ens parla del riu Cervol gelat en la seua Història. (Pàg. 227). Darrerament va ser la més forta gelada la produïda l’any 1956. Durant els últims dies del mes de gener i principis de febrer van morir bastantes persones d’edat avançada. Molts tarongers i garrofers es van gelar i l’espectacle que oferia la font de La Mera era curiosíssim. Va quedar reflectit el fenòmen en una foto d’Alfonso Bertomeu.
PLUJA D’ESTELS: Aquest fenòmen es va observar des de Vinaròs la nit del 12 de novembre de 1866, des de la una a les quatre de la matinada. Ho van anunciar els periòdics la qual cosa significa que es deguera vore per tot el territori espanyol. Era sorprenent perquè segons el testimoni hi havien sempre més de cent estels movent-se en el firmament. Però la gent es veu que no en van fer massa cas, no es van enterar o no li van donar massa credibilitat a l’assumpte i pocs es van molestar en observar-lo. (Gómez Sanjuán. Personajes del siglo XIX.(III). Boletín del C.E.M nº 17.Pàg. 40).
AURORA BOREAL: Aquest fenòmen es va vore durant la darrera guerra civil. Com que aquest tema ha sigut poc tractat, recollim el testimoni d un mestre de Santa Bàrbara que va escriure una senzilla història sobre aquella població i relata com en la batalla de Terol, on es van produir fortíssims combats i les temperatures van ser molt baixes, es va vore aquest fenòmen tan poc usual per les nostres terres. Era un resplandor roigenc quees veia dalt de les muntanyes. Alguns creien que allò era el front on es produien diariament duríssims combats i bombardejament. Això era el que creia la gent, però el cert va ser que era produit per les baixes temperatures. Algo similar va ocòrrer el l’hiver de 1991-1992, que alguns pobles de Catalunya ho van vore dirigint la mirada i procedent dels Pirineus.
GOTA FREDA: El 29 de novembre de 1989 també va caure una espectacular tromba d aigua de més de 100 litres per metre quadrat sobre la nostra població. L’aigua ploguda des de les quatre de la vesprada fins a les set va baixar durant un parell d hores més tard pels carrers de la Mare de Déu i del Barranc, de la Raval de Càlig, Carrer Major, PLaça Sant Valent i Sant Tomàs amb tal força que molts cotxes van quedar inutilitzats, com el mateix de l’alcalde. En la carretera d Ulldecona la circulació es va interrompre al quedar molts cotxes en la cuneta ja que no es podia dintingir el que era carretera, donat que tot pareixia una mar d aigua i els cotxes que s’aventuraven a avançar ho feien a cegues, caent la majoria en les cunetes.
MANEGA D’AIGUA: Una mànega d’aigua es va produir molt visible i va quedar fotografiat per diversos aficionats vinarossencs. Es va produir el dia 2 de setembre de 1990, cap a les 4 de la vesprada en aigües de prop del port de Vinaròs. Aquest fenòmen tan inusual és però molt freqüent a Anglaterra i als Estats Units, on se’n produixen uns 30 a l’any, va causar impressió perque és també poc usual, encara que poc tems abans es va produir en el camp de la nostra població en la partida Puntarró, pujant per la carretera d Ulldecona, a banda i banda de dita carretera. Descriurem el que va passar primer en aquest i després explicarem el marítim. En el que es va produir en el camp, el fortíssim remolí de vent, va tombar en un lloc molt concret algunes parets de mamposteria i terrats, va esgallar nombroses rames de tarongers i un ginjoler que hi havia tocant la via el va arrancar i el va traslladar a uns quatre-cents metres sobre una altra finca. Un vinarossenc que es trobava dins del seu xalet es va espantar tant que diu que mai més es va voler quedar allí per les nits de l’espant que va patir. El que es va produir en la mar, el 2 de setembre, va anar acompanyat per una fortíssima revoltina de temps, molt usual durant els estius, en que es produixen forts nuvolots negres, revoltina de vent, seguint a continuació curts aiguats i formen sovint pedregades, acompanyades normalment de fortíssims llamps i trons, perillosos per a la gent que no està resguardada, que es troba en el camp, platja o descampat. El curiòs fenòmen es va produir per l’exagerat gradient tèrmic d’eixe dia, entre la forta calor del dia i les baixíssimes temperatures de l’aire superior. En la mànega es produix una ximeneia d’aire, vapor i aigua, en la que s’ha produit en el seu interior una brusca caiguda de pressió, unint-se el núvol amb la mar i xuplant tota l’aigua que arrossega. Es podia haver produit el cas de xuplar també els peixos, cosa que no es va poder comprovar. El «tornado», visible durant uns vint minuts, s’havia format en terra sobre el barranc de Les Salines i es va anar desplaçant per la mar, prop de la zona nord del port.

Ja l’11 de novembre de 1677 hi hagué a Vinarós un motí de dones a causa de l’impost de la «Peyta». Cap a les onze del matí van muntar al campanar i van tocar com a sometent, posant en peu a tota la Vila. Li van pegar foc a les cases del recaptador Manuel Meseguer, de Gaspar Prima, de l’escrivà Agustí Sabater, de l’Alcalde placer Batiste Piñol i del Regidor major, Agustí Reguart. A principis de segle, cap a 1920, les dones van protagonitzar també una manifestació l’Ajuntament pels preus del pa. A l’any següent les mestres van celebrar una assemblea de Feminisme Magistral a la que s’havien adherit homes mestres com Carles Salvador, Borràs Jarque i altres, demanant l’adhesió de tota Espanya. Vinarós compta des de l’adveniment de la democràcia amb un col.lectiu feminista. Entre les seues reivindicacions primeres es van trobar amb la de la supressió de les Reines i dames de les festes en juny de 1979 i dirigint una carta a l’alcalde Ramon Bofill a l’any següent, cas que no va ser atès i el d’imposar el nom de Clara Campoamor al carrer de santa Marta, canvi no acceptat pels propis veïns que van replegar signatures en contra. El Col.lectiu ha celebrat la seua festa del 8 de març, dia de la dona treballadora i ha organitzat diverses conferències entre els anys 1980 a 1985. Des de 1989, el col.lectiu compta amb una «Casa de la Dona» que va perdurar pocs anys, mentre va rebre subvenció de l’Ajuntament. (Vegeu id).

Nom de la raval existent fora dels murs de la població al segle XVI i que va donar origen a la plaça sant Antoni (La Mera).

Teniente de Navio, comandante de marina de Vinaròs, molt apreciat entre la gent de la mar, especialment dels mariners. Va reconstruir en l’any 1920 la Junta de Salvamento de Naufragos del puerto de Vinaròs. (A.C.A.V.)

Rei d’Espanya. Va passar de trànsit per Vinaròs des de Barcelona cap a València l’11 d’agost de 1701. Les autoritats de la Vila li van presentar una exposició interesant-lo per la carretera de l’Aragó. A la primavera següent el rei va donar des de Madrid el reial despatx sobre el final sobre l’antiquíssim plet, conegut com dels 214 anys entre les Viles de Vinaròs i Benicarló amb Peníscola (16 de maig de 1702).
DECRET DE NOVA PLANTA. ABOLICIÓ DELS FURS: “Considerando haber perdido los reinos de Aragón y de Valencia y todos sus habitadores por rebelión que cometieron, faltando enteramente al juramento de fidelidad que me hicieron como a su legítimo Rey y Señor, todos los fueros, privilegios, exenciones y libertades que gozaban, y que con tan liberal mano se les habían concedido, así por mi como por los Señores Reyes mis predecesores, particularizándolos en esto de los demás reinos de esta Corona; y tocándome el dominio absoluto de los referidos reinos de Aragón y de Valencia, pues a la circunstancia de ser comprendidos en los demás que tan legítimamente poseo en esta Monarquía, se añade ahora la del justo derecho de la conquista que de ellos han hecho últimamente mis armas con el motivo de su rebelión; y considerando también que uno de los principales atributos de la soberanía es la imposición y derogación de leyes, las cuales con la variedad de los tiempos y mudanzas de costumbres podría Yo alterar, aun sin los graves y fundados motivos y circunstancias que hoy concurren para ello en lo tocante a los de Aragón y Valencia. / He juzgado por conveniente (así por esto como por mi deseo de reducir todos mis reinos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y Tribunales, gobernándose igualmente todos por las leyes de Castilla tan loables y plausibles en todo el Universo) abolir y derogar enteramente, como desde luego doy por abolidos y derogados, todos los referidos fueros, privilegios, práctica y costumbre hasta aquí observadas en los referidos reinos de Aragón y Valencia. Felipe V. (29 de junio de 1707).”

Rei d’Espanya. Baix el seu manament Vinaròs va patir les consequències de la sublevació de Catalunya, deguda en part a la ineptitud política del Comte Duc d’Olivares. El fill natural del Rei, Joan Josep d’Austria, que va resoldre el conflicte, va passar llarga temporada a Vinaròs mentre es curava d’una malaltia. L’11 de febrer de 1653 el rei va sentenciar a favor dels frares agustins de Vinaròs en el plet que aquesta comunitat seguia amb els franciscans descalços sobre qui havia de tenir preferència en les processons i demés actes públics.