Categoría: Letra F

Autor coetani dels fets, que acompanyava i que descriu en un llibre el viatge de l’Arxiduc Alberto a Espanya acompanyant a la seua germana, la reina Margarida d’Austria, per arribar al port natural de Vinarós: «El 20 de marzo de 1599 la reina y su alteza desembarcaron en Vinaroz con un tiempo sereno y hermoso. Las galeras, a la llegada al puerto, hicieron una hermosa salva. La artillería que había en la ciudad respondió. Aquí no pasó nada ni cosa de mucho relato por ser el lugar pobre y pequeño. El último día de marzo, salieron de Vinaroz y fueron a alojarse en San Mateo, pequeño lugar a cuatro leguas de Vinaroz, donde vino el marqués de Denia con 40 personas y ocho postillones«. Acostumat com estava l’escriptor a vore les grandíssimes festes que s’anaven organitzant en honor de la princesa per les grans ciutats d’Itàlia per on passava; per Roma on el mateix Papa es va desfer en atencions entregant-li la rosa d’or i que per tot arreu rivalitzaven en complimentar i afalagar la futura reina d’Espanya, – que llavors era la nació més poderosa del món-, i quan s’enteràren de la mort de Felip II en el trajecte i per tant de la seua condició de ser considerada ja Reina, resulta molt comprensible que a l’autor li paregués el poble de Vinarós molt menut i pobre.

Bisbe de Tortosa. Després de ser bisbe de Girona, va ser nomenat per a la nostra diòcesi en 1664, en què va prendre possessió, fins l’any 1685, en què va morir. El 17 de maig de 1667 va fer una visita pastoral a l’església parroquial de Vinarós. Fent notar la poca qualitat del quadre que hi havia a l’altar del baptisteri, va recomanar canviar-lo per un altre de més bon art, el qual va ser substituït per una obra del vinarossenc Vicent Guilló.

Vegeu Hipermercats.

L’antiga fàbrica de conxes i edredons de Giner, durant la segona mitat del segle XX i principis del XX, era la única existent a tota Espanya i s’enviaven els seus productes a tota Sudamérica, i segons ho afirma el metge vinarossenc Romualdo Vizcarro en el seu llibre “Memoria Médico-Topográfica de Vinaroz”, de 1894. La impressionant casa dels propietaris del carrer de Costa i Borràs, ja desapareguda, era de pel.lícula, similar a les senyorials que es veuen a “Lo que el viento se llevó”. Posteriorment la fàbrica passà al carrer Major i va anar canviant de propietaris. L’antiga Bandera de la banda de L’Aliança la van regalar ells. Estava pintada per Agustí Redó Monroig i brodada per Dª Irene Calbé Segura. El miraguano era el producte clau per omplir els edredons.

Entre els fòssils més abundants que es troben en el nostre terme municipal, principalment en els jaciments del Puig de l’Ermita apareixen, segons la classificació feta pel vinarossenc Manuel García Sanz, els següents: Naticopsina gaultiana, Neocassina ovata, Callista elegans, Toxaster collegnoi, Lithodomus lithofagus, Lobothirirs punctata, Palorbitolina lenticularis, Macoma eliptica, Laoscidiana plana, Pseudolimea royeriana, Chenendopora fungiformis, Coelopthichium incisum, Ceratostreon flabellatum, Torquinrhinchea inconstans, Radiolas de Hemicidiaris (punxes de capellanet), Isucrinus Neocomiensis (estrel.les de mar), etc.

Nom posat a la zona que va des del contramoll fins la creu de Sant Francesc, en sessió de l’Ajuntament del 7 de maig de 1890, i que es va inaugurar solemnement en les festes i fira del mateix any, sent alcalde Agustí Safon. En dit carrer s’instalaria anys més tard la fàbrica Foret i ja existia l’alcoholera de Primo Redó, posteriorment Fedesa, en quina paret estava collada la placa de marbre. En 1957 s’alinea i s’urbanitza el carrer Febrer de la Torre segons setm. “Vinaroz” del 18 de maig. En 2000-2002 es va construir tota una urbanització de xaletets adosats en la zona que es coneixia com el Clot de Pipante i un gran hotel de quatre estreles en el lloc que abans ocupava la fàbrica de llevat.