Categoría: Letra F

Rei d’Espanya. El Rei Felip III va estar diverses vegades a Vinarós, segons es desprén de diversos documents. Així sabem per Josep Palacios qui en el seu article “Una visita rocambolesca del Rey Felipe III a Vinaròs” (revista Randemar , nº 8) que abans de casar-se amb la jove Reina Margarida, el rei que es trobava a València, tenint ganes de coneixer-la, va vindre a vore-la disfressat o dissimulat entre la comitiva de cavallers que venien a rebre-la. “Con los demás cortesanos fue el Marqués de Sarriá, acompañado de su Secretario, que escribió poética relación del viaje, y formó parte de los treinta y seis nobles que acompañaron al Marqués de Denia a Vinaroz a dar el primer saludo a la Reina. Iban todos vestidos de encarnado y blanco con pasamanos de oro y sendos criados con los mismos colores y pasamanos de seda. Venia Doña Margarita a casarse con Felipe III, y el Rey quiso verla antes de ser conocido; salió secretamente de Valencia con el mismo traje que llevaban los caballeros, y se confundió entre ellos; vió a la Reina y se quedó muy contento de la hermosura, buena gracia y discreción de su Majestad, según dice Luis Cabrera de Córdoba.” Retornen després els reis pocs dies després del seu casament a València Així apareix corroborat en el llibre de Baptismes corresponent del nostre Arxiu Parroquial, en el dia de la referida data, diu: «A 13 de maig 1599 yo Pere Combes preve. Vicari de la pret bategí a (…) y fonch lo dia que lo Rey y Reina, nostres Señors, juntament amb lo Archiduc y infanta se embarcaren en la Vila de Vinaros pera Barselona ab coranta y sinch galeres». Els Reis aplegarien a Vinarós alguns dies abans (un parell?), ja que segons afirma el Pare Francesc Diago, en els seus «Apuntamientos», quan tracta de l’estirp dels Vilanova, es diu: «Al cual dió el título de Conde de Sinarcas el Rey don Felipe, estando en Vinaroz el 12 de Mayo de 1599, y el mismo dia despachó el Rey la Gracia de título de Conde de Rial a D. Luis de Calatayud.» Un document importantíssim del rei que es conservava a l’Arxiu Municipal era la carta o decret de l’expulsió dels moriscos des del port de Vinarós en 1609. El que si que s’hi troba és el del Tribut de la Sisa, de 1610, en que autoritzava la pròrroga de la cobrança de l’esmentat impost a favor de la construcció de la fàbrica de la monumental i fortificada església, per a defensa dels seus habitants contra els atacs dels pirates i moros, com s’especifica: «(…) ad fabricandam Eclessiam in qua vicini et habitatores eiusdem villae se recipere et tutti esse possint tempore necesitatis et invasionum maurorum el piratarum».

Rei d’Espanya. Es cita la vinguda del Rei Felip II a Vinarós en el llibre del Pare Diago, «Apuntamientos», quan es refereix als mèrits que manifesta Morella: «Sirvió Morella a Felipe II cuando desembarcaron en Vinaroz; la Reina se vio con muchas vituallas de pan, carne y otras cosas, y con 200 camas que dicha Villa bajó a Vinaroz para la gente del servicio del Rey». (Pàg, 169 -170). Del seu trànsit per la comarca en un altre viatge, en parla més extensament Enrique Cook, en el seu llibre, on es refereix que els arquers que el precedien es van allargar a la nostra Vila i que el Consell es va traslladar a visitar-lo a la veïna població d’Ulldecona. (Vegeu Cook, Enrique).

Fàbrica de llevats (Fermentos y Derivados S. A.). Situada al carrer de Febrer de la Torre, cantonada a l’avinguda de Castelló. Propietat dels germans Miret. Havia estat fundada en 1958 ocupant l’anterior fàbrica alcoholera del Sr. Primo Redó Miralles i més anteriorment magatzem de vins de Josep Redó Gilabert. Els llevats que es fabricaven es repartien per tota Espanya ja que era una de les sis existents llavors en tot el territori. Comptava amb quasi 50 operaris en 1984 i 40 en 1992, quan va ser adquirida per un grup australià i a l’any següent tancaria les portes. Fou assolada per a construir en un principi vivendes en octubre de 1996, però al maig de 2001 s’estava construint en dit solar un gran hotel de quatres estrelles que es denomina Majestic. Vegeu Industria.

(Vinaròs). En juliol de 2002 és metge cirurgià de cardiología, resident de l’Hospital General Universitari de València.

Entitat promoguda l’any 1921, i que englobava totes les societats obreres de la ciutat, formades a finals del segle XIX. Estava presidida en 1923 per Sebastià Pedra, que ocupava el càrrec de secretari dos anys abans.

(Vinaròs, segle XVI). Doctor en Medicina, Sacerdot. Apareix nomenat en un bateig del 8 de setembre de 1561 com que “Fonch compare (padrí) lo Reverent Mossèn Rafel Febrer, Dr. En Medicina”.