Categoría: Letra F

(Vinaròs, 6-V-1721). Fill de l’anterior. Casat amb Antonia de Pedro i Camañes, del Forcall. Pares dels guarda marins Josep, Joaquim i Manuel Febrer i de Pedro. El 8 de juny de 1785 és elegit primer majoral de Sant Valent com a representant dels llauradors, que es disputaven la majoralia amb els mariners de la Vila. Va obtenir declaració de noblesa el 1796. Beneficiat (?). Pareix ser que la bona vida del gloriòs militar Manuel Febrer de la Torre per Madrid, van fer-li descuidar els negocis dels quals es va aprofitat Francesc de Paula Mayó, ja que en una escriptura posterior s’afirma “(…) por el mérito contraido en grado heroico le ocasionaron la confiscación absoluta por el enemigo de los crecidos bienes que posehia y de todas sus cuantiosas fincas, vinculados y rentas con que vivía en la abundancia con su familia en la Villa de Vinaroz, de donde es natural. De sus resultas se vió precisado por un lado a contraer algunas deudas y por otro a poner la administración de sus fincas, concluida la revolución, en manos de una persona que lexos de repararlas las han destruido, particularmente en el ramo del viñedo, que forma la mayor parte de la riqueza en aquel País por disfrutarlas con exceso sin las correspondientes labores”. (Gómez Sanjuán. Personajes del siglo XIX (V). Butlletí del CEM, nº 23. 1988)

Capità dels milicians vinarossencs, que va lluitar, l’any 1810, fent guerrilles per la part de Sogorb. Germà de Josep (l’anterior). El 1806 va manifestar que volia exercir la majoralia que tants anys havia sigut de la família dels Febrer de la Torre, sent-li concedida i entregada la imatge, peanya i demés efectes de la Capella de la Puríssima. A l’any següent va tenir lloc un plet per tal assumpte entre Febrer de Pedro i l’Ajuntament, cedint la imatge a la Parroquial i sent el Febrer i de Pedro, el qual signava amb el cognom De la Torre, majoral els dos anys següents de 1807 i 1808. El 22 de juny de 1812 va jurar amb els demés individus de l’Ajuntament, fidelitat i obediència a S. M. Josep I, (Bonaparte), com a Alcalde i Jutge ordinari. Apareix com a Síndic Procurador General en l’Ajuntament de 1823. Estava casat amb Dª Reyes Echevarria, la qual va presentar un recurs a la Diputació en 1842, a favor del seu marit. L’Ajuntament havia fet constar que Febrer de Pedro havia pres part en la facció que va fugir amb Cabrera a França, i per eixe motiu li havien confiscat els bens; per indult posterior havia retornat a la Vila, però l’Ajuntament no l’admitia i va ser expulsat.

(Vinaròs 31-V-1775). Tinent de Nau i Capitá del port de Vinaròs entre els anys 1815 i 1834. Era fill de Joan Baptista Febrer i Ferrán i d’Antonia de Pedro Camañes, natural del Forcall. Se li va formar assentament com guardamarí en la Companyía de Cartagena el 16 de novembre de 1793. Durant la Guerra del Frances (de la Independència o Napoleònica) la Junta de València, en 1808 en l’aspecte diplomàtic va establir una legació directa prop dels Sobirans de Sardenya – Sicília, a càrrec d’Antoni Mordella i el nostre Josep Febrer. Els resultat de les gestions fou molt satisfactori ja que la vinguda de 4.000 fusells i el donatiu de les joies de la difunta princesa d’Astúries fet pels seus pares, els Reis napolitans, com a ajuda per a les vidues dels oficials morts en la guerra. (Vicent Genovés Amoròs en “València contra Napoleó”, Edit. “L’Estel”. València, 1967) En 1819 va continuar la tradició de presidir la majoralia de la Puríssima que el seu germà havia demanat uns tretze anys abans. El juliol de 1823, el Brigadier Chambó el va nomenar Major General de Marina del Bloqueig de Peníscola, encomanant-li el control de la mar des d’Orpesa fins al riu Sénia. El dia 11 de novembre de 1833 va fugir de Vinaròs acompanyant la facció de realistes comandada per don Cosme Covarsí. (Meseguer Folch, V. “Los realistas de Vinaròs, 1823-1833” en el Butlletí del CEM, nº 25. Gener-març de 1989).

(Vinaròs, 10-VIII-1777). Va entrar a l’igual que ho havia fet el seu germà Josep un any abans, com a Guàrdiamarí en la Companyía de Cartagena el 25 de gener de 1794. Segons diferent informació que ens dóna el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura de desembre de 2001-gener 2002, es confon la seua data de naixement amb la del seu germà on diu que va nàixer el 31 de maig de 1775, va sentar plaça el 16 de novembre de 1793 i alcançà la categoria d’alfères de Nau en 1802.

Tinent de Nau. (Cartagena, 27-VII-1792,-Barcelona, 20-VIII-1839). Fill únic. Va sentar plaça als dotze anys (ja orfe de pare), de guardamarí, a la Companyia de Cartagena el 20 de març de 1805, testificant la seua noblesa pels quatre costats, ja que era fill del vinarossenc Vicent Febrer i Jovaní, Tinent de Nau de l’Armada Reial i de Josepa Febrer i Lavelli (cosina). Va embarcar com a guardamarí en el vaixell Reina Luisa el 29 d’agost de 1806 i en la Fragata Proserpina l’1 de novembre de 1808. Va ascendir a Alfères de Fragata el 23 de febrer de 1809. Encara que en els diversos documents s’afegeix que tenia un defecte físic, (degut sense dubte a la consaguinitat dels seus pares que eren cosins), aquest no s’ especifica. El 1820 ell i sa mare –vídua – ajuden a sufragar les despeses de la festa de la Puríssima. Casat amb Josefa Calderón i Ansuàtegui el 1823 aproximadament. Pares amdòs de Josep Mª Febrer i Calderón, Marqués de Gironella. L’any 1823, durant la revolució liberal (ell era realista), estava a Vinaròs amb llicència ilimitada amb un sou de 100 reals al mes. El 19 de setembre de 1836, ja retirat, li naix una filla: Eloisa, Vicenta, Benita, Rita, Matea. En una escriptura de 1842 s’assenyala que al diputat al Congrès Manuel Mª Febrer y González li quedava un hort de la casa (Col.legi Consolació) que llindava entre altres, amb horts de la vidua del Baró d’Herbés i hereus de Josep Febrer y Febrer. Aquest hereu era el Marqués de Gironella, Josep Mª Febrer de la Torre y Calderón, que correspon a l’escut de la casa de la raval Socors, coneguda com dels Membrillera. (Meseguer Folch, V. “Los realistas de Vinaròs, 1823-1833” en el Butlletí del CEM, nº 25. Gener-març de 1989).

(Vinaròs, 22-XI-1828-Barcelona, 28-II-1887). Marquès de Gironella. Capità de vaixell. Cavaller del Reial Cos de Noblesa de Catalunya. El 28 de juny de 1858 es va casar a Barcelona amb Mª del Pilar Calvo de Encalada- Orozco y de Sentmenat- Agulló, Marquesa de Gironella, de Villapalma de Encalada i de Saudín. Era per tant Marquès consort. En la pàgina 439, l’historiador Borràs Jarque nomena a Josep Maria Febrer de la Torre y Calderon com a Marqués de Gironella.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A ell pertany l’escut heràldic de la coneguda Casa de Membrillera de la Raval Socors, que té les armes dels Febrer -lleó rampant i flor de lis; les de la Torre – amb una tal arma, i les dels Calderon, amb cinc «calderes». En els llibres de batejos tenim que el 19 de setembre de 1836 naix una xiqueta que pareix que sigue la seua germaneta, ja que ell actua de padrí i els seus pares són Josep Mª Febrer, alfères de nau retirat i Josepa Calderón, sent els avis paterns Vicent Febrer, també tinent de nau i Josepa Febrer; els avis materns Josep Calderón, Brigadier de la Marina i Antonia Ansuátegui. (El Sr. Membrillera ens digué que la seua casa va pertànyer a Francisco Calderón y Ansuátegui, General d’ Artilleria, i per aixó dita casa era coneguda com casa de «les Coroneles»). (A.C.A.V.)