Categoría: Letra F

(Vinaròs, 1717 ?-16-XII-1788). Coronel del Regiment de Dragons de Buenos Aires. Brigadier dels exèrcits de sa Majestat. Va ser soterrat a l’església del convent de sant Francesc, on encara es pot (es podia abans de 2.001) admirar la làpida sepulcral mig soterrada pel morter, prop de la porta d’accès. En un gran full es conserven escrits tots els llocs on va estar empleat i les accions de guerra en les que va estar present entre les que citarem: les italianes de Piamonte, Lombardía, Saboya, Gènova, Milà, Niça, i també a Portugal. Va passar com a Coronel de Dragons de Buenos Aires amb data de despatx del 6 d’agost de 1771.

 

 

 

 

Blasón del Coronel de Dragones don Miguel Febrer de la Torre y Ferrán de Heredia

Los dos cuarteles superiores son las armas Febrer de la Torre, privativas del mayorazgo fundado por su padre.
Los dos inferiores son las armas Ferrán de Heredia, apellidos de su abuelo materno don Jaime a través del cual optó legalmente (no lo consiguió) al Mayorazgo de Vilar de Canes fundado por los Heredia y que le venía por bisabuela doña Josefa de Heredia y Constantí vecina de Ulldecona casada el 28-9-1640 con don Francisco Ferrán y Domenech, Gobernador Militar de Castellón de la Plana.

La corona, interpretamos que la incorpora por ser consorte de la primogénita, y luego heredera, de un condado honorífico otorgado a su padre por el Rey de Nápoles, aunque no me consta que se solicitara autorización posterior para su uso en España o su reconocimiento como título del reino de España. La Real Carta de concesión la utilizo don Miguel de Febrer y Lavelli, como prueba plena de nobleza junto con la Ejecutoria de Nobleza de los Febrer de la Torre, para las pruebas de ingreso en la Real Compañia de Guardiasmarinas, en las que se debía probar la nobleza de sangre por ambos costados.
(A.C.A.V.)

 

Tota la nostra fauna autóctona ha anat en regressió constant a mesura que els cultius de regadiu han anat invadint el terme. Així hem vist desaparèixer en els darrers temps els senglars, teixons, raboses, gats cervals i genetes. Queda constància escrita a l’arxiu municipal de les batudes dirigides a l’eliminació de llops: una el 4 de maig de 1813, en temps de la dominació francesa i una altra posterior, baix l’alcaldia de Demetri Ayguals d’Izco, de l’11 de març de 1869; “A la batida fueron 16 hombres, conocedores del término y de las armas. Estuvieron ocupados cuatro días sin resultado positivo. Se les pagó seis reales a cada uno y por cada día, según se especifica en la sesión del día 18 del mismo mes” (Bover Puig en Se manda hacer una batida contra lobos, en 7 Dies de 3-V-2003). Els eriçóns són cada vegada menys abundants i les aus nocturnes poc freqüents. Sols algunes poques parelles de perdius es deixen vore amb les cries a la primavera. Les tórtores, conills i llebres són les peces de caça més abundants, encara que aquest pateixen la mixomatosi. Els tords es cacen amb el parany en els pobles veïns, a pesar d’ésser el sistema molt controvertit per les normes de la Unió Europea. La garsa blanca i negra (urraca) ha anat invandint les nostres terres, sent voraç depredadora de tota classe d’ous d’altres aus, fent desaparèixer els lluerent, gafarrons, cadarneres, pinzans, etc. tant abundants en altres temps.

Nom d’una platgeta que es trobava on actualment és el passeig Fora Forat. La mota de la sénia del Tio Fart que es trobava molt prop de la costa va quedar engolida per la mar als anys cinquanta.