Fuerte de la Constitución

Fortificació sud dels murs carlins de la població. Estava situat en el lloc on es troba actualment la plaça de bous. En sessió del 28 de setembre de 1852 es llig: «Dado cuenta del expediente incoado a instancia de D. Pedro Gonel y otros en solicitud de cesión de terreno y ruinas para la construcción de una plaza de toros (…). Que se ceda a favor de D. Pedro Gonel (…) paredes, ruinas i demás anexo al fuerte demolido de la Constitución, tomando la extensión de un jornal en cuadro (…)”. En una altra sessió anterior es llig: «Bta. Agramunt propone al Ayuntamiento derribar y limpiar el fuerte de la Constitución a su cuenta aprovechándose él de piedra y materiales. Ya que dicho fuerte sobre todo en verano constituía un foco de infección»

Frontera

fronteraVinaròs és límit de la Província i de la Comunitat Valenciana des de la fundació de l’antic Regne de València. Així apareix ja en els antics Furs de Jaume I i Alfons el Benigne, editats a València en 1547 per Francesc Joan Pastor, que diu així: “Aquests son los termens del regne de Valencia: Del Canar de Vll de Cona, que es riba la mar, axí com va lo riu en sus, e passa per la Cenia: e hix a Benifaça: e roman Benifaça al terme del regne de Valencia et Morella ab sos termens: axi com parteix ab Monroig, e hix al riu de les Truytes, que es prop la Glesiola…(…)”

Frontera, Damián

(Vinaròs). Ric propietari de principis del segle XX. En setembre de 1918 vivia al carrer de Sant Francesc en la casa coneguda anteriorment com de “Abaria”, i que en temps actuals correspon a la Casa Ballester, a la cantonada amb Raimundo d’Alòs. També en eixe mateix any era propietari de la finca denominada “Corralet”, pujant a l’ermita en la partida del “Portell” junt a Sant Gregori. Damián Frontera tenia unes drassanes al final del carrer del Barranc o de sant Pasqual que es van incendiar en maig de 1921 estant ell a València cuidant la seua esposa malalta. També es va fer construir un preciòs vaixell conegut com el “Damianin I” que va anar a pic en el seu primer viatge.

Frexes

frexes_mecoLa família dels Frexes (o Freixes) apareix sovint citada a la Història de Vinaròs. Surten nomenats un Josep i un Ramon, com a manyans i armers. Ramon Frexes Meco és tresorer del Círculo Agrícola fundat per Ràfels García en 1863 i és alcalde de la població el 1873. Ramon Frexes Ferran apareix com a metge de medicina general i com a forense en exercici en 1917-1924, apareixent com a metge de la plaça de bous en fotografies curant a famosos matadors. La nissaga s’extingeix a la mort de Josep López Frexes, que treballà com aparellador en la construcció de nombrosos pantans durant l’època franquista (Vegeu id.)

Frexes Meco, Ramón

frexes_mecoAlcalde de Vinaròs l’any 1873. El quadre que el representa va ser pintat per seu nebot, Josep López Frexes, molts anys després.

Frexes Ferran, Enric

Vinaròs, 17-III-1851). Militar. Va sentar plaça com a Guàrdia Marí l’1 d’agost de 1867. Fill de pare vinarossenc. La seua germana Ramona era mare de l’advocat Daniel Dimas Delmás Frexes. Amb escut heràldic per acreditar la seua noblesa pels quatre costats. Dit escut heràldic consta d’un lleó rampant sostenint una espasa.