Categoría: Letra F

(Vinaròs). Exercí com a Sobreestant de la Quefatura d’Obres Publiques. Va morir a Terol en 1933.

 

 

 

 

 

 

De cóm va nàixer una xicoteta empresa familiar i es va anar transformant després de la seua venda en una empresa multinacional, se’ns explica per part dels fills dels protagonistes en aquesta xicoteta obra de 30 pàgines que conté l’essencial del naixement d’aquesta empresa que esdevindria posteriorment en la fàbrica “Foret” i que fou durant més de mig segle, la més important de la comarca amb un total de 200 treballadors.

 

 

 

 LA FABRICA FRESSINIER en formato PDF.

(Vinarós, 23-X-1927). Pianista i compositor. Acadèmic de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, des de febrer de 1985. El 1983 ell i la seua esposa eren professors de música de l’Institut de Fresnoy, prop de Lille. Resident a París. Fill d’Emili Fressinier i Juanita Roca. Fou gran Premi de Piano del Conservatori de Música de València; és soci vitalici de La Societat Històrica i Literaria polonesa; Professor de Música de l’Institut d’Ensenyament Mitjà a Bohain, França. El 1977 li es concedit el «Prix d’Excellence de Piano» en les oposicions del Concurs Nacional de Música de París, amb la interpretació de la 3a. Balada i estudi número 12 de Chopin. Va actuar donant concerts per Normandia i altres llocs. Va composar diverses obres, entre les que destaquem «Trois Melodies» i altres en honor del nostre paisà Leopold Querol a qui admirava. Va ser el pregoner de les nostres festes en 1989, en el transcurs de les quals va donar un concert a l’Auditori Municipal. És autor d’una nadala en 1989.

(França 1882- octubre 1964). Pare dels germans Fressinier Roca, nascuts a Vinaròs. Emili Fressinier i la seua esposa, la vinarossenca, Joana Roca Vives, eren els co-propietaris de la fàbrica que baix el nom de «Boccara et Fils» obtenien olis, carbons i sansa, entre altres productes. Aquesta donaria lloc amb la seua venda a la fàbrica d’hidrosulfits Foret, del carrer de Febrer de la Torre. Aquests senyors, els Fressinier, eren llavors adinerats, cults i importants, ja que el Sr. Emili ocupava el càrrec de cònsol de França aquí a Vinaròs.

Fàbrica de teixits situada quasi a la punta del carrer de sant Francesc, davant de la Casa dels Ballester. A principis dels anys cinquanta treballaven en ella més de 100 persones dels dos sexes, però preferentment dones.

Topònim antic. Nom d’una partida del nostre terme municipal citada en el padró de riqueses de 1811. El seu nom fa referència a “farraginals”, camps de ferratge o d’herba pradenca, derivada del llatí “farrago”, conjunt d’herba amb gra. En l’actualitat no es denomina cap partida amb aquest nom.