Categoría: Letra G

Les darreres gelades fortes patides a Vinaròs foren en l’any 1956, en que per causa del fred van morir moltes persones majors en el mes de febrer i pels seus efectes també es van morir molts taronges. Al voltant de la setmana dels Reis de 1985 també es van registrar temperatures de 5 graus baix zero que també van produir els efectes de la gelada del fruit dels tarongers i d’alguns arbres. El president de la Generalitat Valenciana va visitar amb aquest motiu Vinaròs i els efectes causats de la gelada de les taronges van merèixer que el cas acaparés tota la portada del diari de “La Vanguardia” de Barcelona.

Per a l’obtenció del gel tant necessari en la conserva del peix a les barques, ja existien diverses fàbriques que ademés servien per abastir la població abans d’existir els frigorífics elèctrics que vingueren amb el despegament econòmic dels anys 60. Amb motiu de la construcció de la nova llotja de peix es va inaugurar com es veu en la foto la més actual fàbrica de gel, propietat de la Confraria de Pescadors. (Vide NEU I NEVERES)

Nom d’un xicotet carrer de xalets que recau al carrer del Capità Cortés i davant mateix dels blocs dels mariners. No sabem si aquest nom és oficial perquè no l’hem vist publicat, desconeixent si la designació va ser per acord municipal o per simple desig dels propis veïns.

1. (Vinaròs 1503? O 18-XI-1520?). Mestre en Arts i Doctor en Medicina per la Universitat de València. Gavaldà va desempenyar una Càtedra o Studium en la Facultat de Medicina Va deixar escrit «Elenchus problematus sive Opusculorum», publicada a València en 1561 en la tipografia de Joan Mey, i en la que explica la seua teoria de sangrar els cossos dels pacients. Un exemplar d’aquesta obra es troba a la Biblioteca Nacional de Madrid, recuperat en fotocòpia en l’actualitat per l’advocat Sebastià Albiol Vidal. També apareix una referència d’aquest personatge a la revista “Arte y Letras”, any V (2ª etapa) nº 13. 31 d’agost 1915. Pàgina 11, en la que dóna com a data de naixement l’any 1503.

2. Un altre Miquel Gavaldà apareix al segle següent en el «Vecindario» de 1646, utilitzant el distintiu de «Don» que com a cavaller empren ell i una sola altra persona.

(Vinaròs 12-III-1955). Llicenciat en Filologia per la Universitat de València. Professor de “Teoría de la Literatura i Comunicació Audiovisual” en la Universitat de València. Té actualment publicats diversos llibres per la Universitat Valenciana i per l’Abadia de Montserrat sobre temes molt especialitzats. Es coautor d’alguns altres i també ha colaborat en les revistes L’Espill, Quaderns de Filologia i Millars. D’entre les obres publicades destaquem els títols “La telepótica y sus récords” (1994. Univ. De València); “Medioptrías y sondeoscopios. Espots y encuestas electorales o de las campañas y sus efectos”. (1996. Univ. De València), etc. Es editor de la revista universitaria “Eutopías”.

(Vinaròs 1653-Vilafamés 1697). Serva de Déu. Nascuda el 16 de novembre de 1653, tres mesos després de la mort del seu pare. En la partida de baptisme s’afegeix junt al seu nom: «Esta Señora morí ab gran crèdit de Santidad en la vila de Vilafamés y se li predicaren les honres en dita vila«. Victòria era de família acomodada, filla d’En Miquel Gavaldà Juan i d’Anna Sorita (o Zorita) d’Orfanell, amb edats de 28 i 15 anys respectivament en el moment de casar-se el 24 de febrer de 1651. Victòria va ser maridada amb Baltasar Mas i Gil, un home bastant major i batlle de Vilafamés. El cognom Orfanell u Horfanell, que de los dos maneres apareix, l’emparentava amb el beat de La Jana, Fra Jacint Orfanell, oncle segon de la seua mare. Aquest beat tenia un germà casat a Vinarós, d’ofici mercader, anomenat Josep Orfanell Prades; era la seua esposa Damiana Travesset Salvador, de Vinarós. Van tenir dos fills i una filla. De l’única que van tenir descendència, de la xiqueta Anna, es va casar amb Gaspar Sorita o Surita, els quals van tenir tres filletes, Anna, Tomasa i Anna Maria. Aquesta última, al quedar vídua, va casar-se en segones noces amb Miquel Gavaldà, els pares de la nostra «santeta». Poc es coneix de la seua vida matrimonial, i el que es sap es déu a les fonts d’informació del Clergat de la població, molt agraït possiblement a les generoses almoines amb que l’afavoriria. La dot aportada per Victòria al matrimoni la deurien ajudar en les quantioses obres pietoses i almoines, sent aquesta la seua qualitat més remarcable. La casa del batlle de Vilafamés era un casal del segle XV, – museu d’art modern de la Diputació des del 18 d’agost de 1972. Victòria tenint poca salut, va morir molt jove, als quaranta anys, sent possiblement la seua malaltia la tisi, donada la contínua febra, poca gana en el menjar, cansament i deixadesa general.
Havia transcorregut la seua vida entre obres pietoses com eren ajudar els menesterosos, guarir malalts, amortallar difunts i pregar a Déu. S’afirmava d‘ella que podia curar els malalts amb tant sols tocant-los i que curava les nafres més malignes amb l’oli de la làmpara de Sant Pasqual. Va morir el diumenge 28 d’abril de 1697, a les déu i mitja de la nit. Les exèquies que atenent a aquells grans mèrits que d’ella es predicaven i per ordre del bisbe se li van fer el 15 de setembre, passats ja molts mesos, van ser lluidíssimes, sent soterrada en el sepulcre més digne. El seu panegirista la qualificava com «violeta mas baxa i clavel mas empinado por la fama de sus virtudes«, i seguia de la següent manera: «Batalló nuestra venerable doña Victoria con el ocio. Empleó toda su vida muy bien el tiempo, que en quarenta y tres años y meses que vivió, no se halló en ella un punto de perdimiento por ociosa. Y por eso consiguió doña Victoria, victoria de ocio». GAYA, Miquel. (?). Arquitecte