(Vinaròs). Germana dels músics abans descrits. El seu nom apareix esculpit com a benefactora en la làpida de l’antic hospital.
Gavaldà Bel, Josep
(Vinarós 3-X-1818 – Madrid 21-IV-1870). Músic i compositor notabilíssim. Organista de la Parròquia de Sant Blai de Tortosa. Obligat a ingressar a files, es va presentar al general carlí Cabrera en Morella i una vegada caiguda dita població en mans de l’exèrcit lliberal va ser indultat en premi als seus mèrits artístics, sent confirmat en el mateix càrrec de Músic Major de la Guàrdia Reial. Director de Música del Col.legi Militar de Toledo i d’ altres diversos regiments. En 1856 va fundar en Madrid una publicació per a bandes militars baix el títol de «El Eco de Marte». Va composar dos simfonies per a gran orquestra, una missa a sis veus, una Salve a cinc veus i un extens repertori per a banda. Va morir a Madrid el 21 d abril de 1870 segons afirmen Ràfels Garcia i Borràs Jarque, encara que en la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana s’assegura que va morir en 1890, confonent-lo amb el seu germà. Modernes antologies de música militar inclouen la seua obra «El grito de la Patria», composta en 1860. Palacios Bover va escriure sobre aquest music en la revista “Fonoll” nº 4.
Gavaldà Bel, Daniel
(Vinaròs, 4-III-1823 – 1890). Músic i compossitor notable. Germà de Josep Gabaldà Bel. Va estudiar música a Tortosa baix la direcció d’ En Joan Antoni Nin, i va ingressar en 1842 en el Conservatori de Música i Composició de Madrid, baix la direcció de Carnicer i d’Albéniz. El 25 de gener de l’any 1844 va obtenir per oposició la plaça de Arxiver-Copiador de música de la Capella Real. En 1847 va ser nomenat mestre de Piano i Solfeig del Col.legi de Santa Isabel de Madrid, càrrec que va ocupar fins l’ any 1866. Va actuar de Censor en les dures oposicions que es van celebrar per a ocupar el lloc de Mestre d’orgue i capella de la Parroquial de Vinaròs. Va deixar escrites i publicades diferents obres de piano i algunes religioses, entre les que destaquen un Métode de Piano, que en juliol de 1879 ja tenia molt avançat.
Gatera
Costum ja desapareguda coincidint amb la qualitat de vida de practicar un forat a les portes del carrer de les cases per a facilitar-ne l’entrada i sortida dels gats. Abans, quan pràcticament les vivendes eran unifamiliars, d’una sola planta o un pis, i s’amuntegaven els carros, els matxos, els gossos, els corrals, les golfes, les gallines, els conills, la palla, ametles, garrofes, blat, panís i demés, conformant un altre estil de vida, els gats es feien imprescindibles per a evitar la proliferació de ratolins que foradaven parets i tabics, ajudats dels materials de construcció més febles, de parets de fang, cabirons de fusta, etc. Les gateres permetien l’antrada i sortida dels gats a plaer i allí es tenia costum de guardar la clau de la casa per no haver-la de portar a la butxaca, pel pes excessiu i per la tranquil.litat que hi havia en els pobles on els lladres apenes tenien vida.
Gasulla Forner, Manuel
(Vinaròs 26-V-1967). Doctor en Telecomunicacions. Es llicencià i es doctorà en la Universitat Politècnica de Catalunya en 1992 i 1999 respectivament, presentat la tesi doctoral “Obtención de imágenes de la distribución de impedancia eléctrica del subsuelo. Aplicación a la detección de objetos locales”. Ja des de 1993 estigué de professor associat en el Departament d’Enginyeria Electrònica. En 13 de febrer de 2002 fou nomenat profesor titular de la Universitat Politécnica de Catalunya, formant part de l’equip directiu de l’EPSC (Escola Politécnica Superior de Castelldefells) on ocupa càrrecs directius coordinant relacionant relacions externes (Universitat-empresa) i internacionals. A partir de setembre de 2001 fou becat per a investigar sempre per l’esmentada universitat traslladant-se a Delf (Holanda) interessant-se pels sitemes sensors, mesures elèctriques de la impedància i altres tecnologies de la microelectrònica.
Gasset, Carrer de
(vide c. de sant Tomàs).