Categoría: Letra G

(Irlanda). Comerciant de la Vila. Durant la guerra de la Independència va ser comissionat per la Junta local Guvernativa per anar a les Balears el 4 de juny de 1808 a demanar ajuda als anglesos contra la invassió napoleònica. Amb un lliure passport signat per l’alcalde Silvestre Gassó es va embarcar en un falutxo pagat pel tortosí Joan Baptista Estrany. A l’Arxiu Municipal es conserva la resposta original en anglès que des del vaixell Canopus s’advertia de que en aquell moment no es podien enviar fusells a Vinaròs. La Junta de València va signar el 10 de juny una comunicació agraïnt l’ajuda dels vinarossencs.

(Oriola, València 1805-Vinaròs 4-V-1868). Advocat, Registrador de la Propietat i Jutge. Fou alcalde «Corregidor» de Vinarós en dos ocasions (1850 i 1854). Nomenat Comisari de Monts de la província de Castelló en 1854. Ja havia ocupat els càrrecs de Registrador i Jutge de Primera Instància de Balaguer, Lleida abans de ser-ho de Vinarós. Batxiller en Filosofia en la Universitat d’Oriola (1820), i de Lleis (1822), fou Alfères de la Milicia Nacional de Lleida (1836), Comanant d’armes de Balaguer, etc. Sent Jutge de Primera Instància de Vinarós, va prendre part molt activa en les gestions antiepidèmiques del còlera de 1854 i va crear la Milicia Nacional de Cavalleria; va prendre part molt activa en desbaratar el desembarc del Rei carlí de la Ràpita , ja que va contribuir a la captura del general Elio i del seu secretari, així com el descobriment del seu amagatall a Ulldecona on es trobaven els Infants carlins. Vidu de Josepa Marlés Ortiz es va casar amb la vinarossenca Dolors Mayó Sirés el 19 de maig de 1854, sense haver tingut fills de cap dels dos matrimonis. Autor d’un drama en tres actes, en prosa , titolat «Los enterradores» (Drama en tres actos, prosa. 1865), que fou publicat en el Set. “Vinaroz” el 29 de desembre de 1962. Galiana va sostenir un plet amb l’ex-alcalde Joan Uguet, per incumbències sobre el seu mandat, i que va acabar perdent en 1856. Molta documentació del personatge es trova a l’arxiu privat de J. A. Gómez Sanjuán.

Una de les primeres galeries d’art de propietat privada inaugurada en desembre de 1977 fou la Sala Balbel, al carrer Major. Va perdurar aproximadament uns dotze anys. Va ser la primera en exposar quadres de pintors consagrats. Abans d’existir l’Auditori Municipal els llocs d’exposicions eren el Casino, o la sala de plens de l’Ajuntament. Posteriorment ja bastants anys després han exposat la seua obra diversos pintors en altres sales com “Arca” d’Isolda Bas de Català (1980), “El Comendador”(1999), Mobles Martí, Restaurant “El Faro”, Restaurant Rusc, Roca de la Gavina, Panaderia Farga, etc. etc.

S’anomenava així una exposició permanent de quadres pintats a l’oli que es trobava a la sagristia de l’Església Parroquial. Estaven representats diversos personatges vinarossencs, destacats quasi tots ells en l’àmbit religiòs. El conjunt el formaven els retrats de l’arquebisbe Costa i Borràs, del Bisbe Lassala, el del Venerable Damià Esteller, el de Teresa Ferrer Salom, pintat per Hilarió Claramunt (vide id.): aquest quadre va ser col.locat amb gran solemnitat el primer dia de març de 1921; el del canonge Borràs, que havia pintat el castellonenc Vicent Castell, encara que abans se li havia encomanat a Puig Roda, però aquest va enfermar i morir. Tots els quadres van ser cremats a la guerra civil de 1936. El retrat del canonge Borràs el portava de decoració, penjat al frontis, la camioneta denominada de Juan Simón; aquest nom era el del repetit personatge de les pel.lícules de l’Oest, el qual treballava de soterrador. El conductor de la camioneta recollia els cadàvers de les cunetes, principalment el d’aquells desconeguts que havien mort a causa dels bombardejos o senzillament de forasters afusellats per les seues idees, que en aquell moment a Vinaròs eres els de dretes. A més d’aquests retrats guardava altres llenços com el de La Mare de Déu dels Desemparats (Borràs Jarque ho cita així en la pàgina 507), i suposem que altres obres de no menys valor artístic.

Mestre de Montesa. En 24 de febrer de 1691 va concedir aquest Mestre a les nostres autoritats, atenent a la importància de la població, el privilegi de portar els jurats rotllos o xíes colorejades als muscles, i poder dur un joc en la mà al mustaçaf, com a símbol d’autoritat.

Aconteiximent festiu en que participaven totes les entitats esportives locals, sent premiats els millors esportistes de la temporada. Es van iniciar aquests actes en 1984, realitzant-se la vuitena i última edició en 1991.