Categoría: Letra G

(Vinaròs). Formà part del grup de Teatre creat pel director de l’Institut de Batxillerat Josep López Pérez, anomenat “Candilejas” cap a 1973. Anys més tard ell mateix va escriure una obreta còmica propia, amb el títol de “Pepe siempre será Pepe”, la qual es va representar-se amb assiduitat al canal de televisió local de Vinaròs en juliol/agost de 2009.

Trajectòria artística:
1973-1982: José comença a prendre contacte amb el món del teatre en la dècada dels setanta, concretament durant 1973, a través de la creació del grup “Candilejas”, qui en aquest moment tenia com a director a José López Pérez. En aquesta primera etapa del grup teatral, anirà representant diferents obres durant un període de 9 anys, fins que finalment el grup es dissol en 1982.

1990-actualitat: Passats els anys, José Gómez assumeix el projecte personal de tornar a crear un equip d’actors que segueix vigent fins al present. En aquesta ocasió, igual que en l’etapa anterior, aquest preservarà i tornarà a utilitzar el nom de Candilejas. Durant aquests últims anys, l’obra “Pepe siempre será Pepe”, passarà a ser la comèdia teatral més representada i coneguda. També, al llarg dels anys esdevenidors, anirá participant d’extra en algunes pel.lícules, és el cas de:
1999, “El secreto de la Porcelana” (mini-sèrie televisiva de diversos guionistes)
1999, “París Tumbuctú” (Luis García Berlanga)
2007, “Mataharis” (Icíar Bollaín)
2008, “Amanecer de un sueño” (Freddy Mas Franqueza)

Obres escrites
Des dels anys vuitanta, José ha escrit set treballs de diferents tipologies, alguns dels quals han sigut adaptats al teatre:
1980 – No estés soltero a los setenta. Curtmetratge (comèdia)
1989 – Pepe siempre será Pepe. Obra de teatre (comèdia)
1995 – Jueces y policías. Guió cinematogràfic (policial)
1995 – El espíritu de los policías muertos. Guió cinematogràfic (policial)
1999 – Pastel de golosinas. Obra de teatre (comèdia)
2012 – La noche invita. Obra de teatre (comèdia)
2012 – Pastores errantes. Sèrie televisiva de 12 capítols (comèdia)
(A.C.A.V.)

(Vinaròs 1970), Arquitecta. L’any 2003 va guanyar diversos concursos sobre Projectes de Construcció a Vinaròs de 556 vivendes socials i vial corresponent.

Nascut a Vinaròs, en 1964, fill de José A. Gómez Sanjuán i de Mª Nati Acebes Fernández. Propietari de l’empresa “Conceptes” dedicada a les arts gràfiques. Casat amb Inmaculada Ferrer, és pare de dos fills: Dani i Malena.
Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, va realizar els cursos de doctorat sobre la història del cinema castellonenc amb l’historiador Miquel Porter Moix. Ha estat coordinador de l’Editorial Lloys de Barcelona i de l’Editorial Antinea en els seus primers anys. Membre del comité organitzador delsCongressos d’Història del Maestrat. És el Director-Fundador del Centre d’Investigació i Documentació del Maestrazgo (C.I.D). Actualment és membre col·laborador de la Junta de l’Associació Cultural “Amics de Vinaròs”.
Ha estat membre fundador del Premi de Literatura “Ciutat de Vinaròs”. En l’actualitat és secretari del certamen d’aquarel·la “Gabriel Puig “Roda” i és membre del jurat del certamen de pintura “Ciutat de Vinaròs”.
Ha donat nombrosos cursos universitaris d’estiu sobre la nostra comarca, a la Universitat “Jaume I” dedicats a la guerra civil en el nord de la província i en l’U.C. Barcelona. Ha organitzat nombroses exposicions de temes històrics en diferents espais locals (Auditori, biblioteca municipal, Caixa rural, casa Membrillera, seus d’associacions locals, etc) i a Barcelona (Casa Amatller). Ha organitzat nombroses exposicions d’art en galeries d’art i espais artístics (Parlament Europeu de Brussel·les, Barcelona, Madrid, València, Girona, Castelló).
Com a historiador i escriptor ha publicat els següents llibres:“Historia del teatro en Vinaròs”, “Guia turística e historica de Vinaròs”, “Art i artesania al carrer”, “La Semana Santa de Vinaròs”, “La ermita de Vinaròs” y “Els Alós”.En l’actualitat està preparant sengles llibres sobre la “Historia de la Cruz Roja de Vinaròs”, sobre la vida i obra del pintor Pablo Béjar i sobre la família Escribano, saga de viticultors, del qual és descendent directe.
Ha publicat centenars d’articles històrics en nombroses revistes locals i nacionals de diferent índole amb les quals ha col·laborat. A més de diverses ponències publicades, presentades a diversos congressos nacionals. És col·laborador de la revista digital Vinaròs News. En 2012 va rebre el premi de periodisme “Manuel Foguet” de mans de l’Associació Cultural “Amics de Vinaròs”. Guanyador del I Premi de Fotografia “Ciutat de Vinaròs” i del cartell de la Setmana Santa local de 2005, entre altres.

Biblioteca Mare Nostrum 45 VINAROS Y EL MAR

(Castelló). Pintora molt renomada. El seu pare, Enric Guttman, enginyer químic, va exercir de gerent de la fàbrica d’Adrian Klein de Benicarló durant 45 anys. Casada amb el metge oculista Leandro Fariza. Els seus fills van nàixer a Vinaròs quan el seu marit exercí en la nostra ciutat durant un bon grapat d’anys.

(Vinarós 5-IV-1657,-18-X-1730). Coneguda com la «Beata Marinera». Va ser mossèn Josep Febrer, beneficiat i vicari de l’arxiprestal qui va dixar escrita la biografia d’aquesta venerable persona, sent després un altre sacerdot qui la va copiar al peu de la lletra en 22 de maig de 1789. adverteix que no es deu donar més crèdit que el que pot donar la fe humana, falible. La xiqueta Vicenta anava als set anys a l’església on passava llargs moments d oració sense tenir encara cap instrucció. Va prendre com a confessor als dotze anys al altre venerable vinarossenc Damià Esteller, qui la va encaminar en la pràctica de les virtuts. Arran de la mort del primer confessor, va seguir durant uns vint anys, els consells d un altre religiòs franciscà, Fra Llorens Albelda, i que quan aquest va ser traslladat a Castella va continuar de confessor el seu esmentat biógraf, el qual va quedar prendat de les moltíssimes virtuts que emanaven de la venerable. No se li va coneixer cap pecat venial fet a consciència ja que sempre afirmava que més s’estimava estar a l’infern en gràcia de Déu, que en el món amb pecat venial, i referent als seus sofriments en la vida ascètica deia que si en alló tenia que donar tanta glòria accidental a Déu, encara que sols siguès com l’equivalent a la punta d una agulla, no tant sols allò, si no tota la seua vida aniria gustosa arrastrant per terra. Dormia sols dos o tres hores, passant la nit en adoració a Jesús Sacramentat, al qual veia en les seues visions celestials. També tenia constantment la imatge de la Verge impresa als seus ulls i li resava diariament les tres parts del rosari. Els últims anys vivia de les almoines i no demanava més que per a viure. Va obtenir la gràcia de tindre moltes visions celestials. A la seua mort, amb opinió de santedat, va ser soterrada a l’altar del Roser de l’arxiprestal, a la part de l’epístola.